Espanyol

El territori de la felicitat

Espanyol. Signa una de les millors actuacions mostrant un futbol consistent en totes les línies. RDT i Embarba són els golejadors d’un equip que celebra els 120 anys amb un lideratge ferm

Espanyol 2 ponferradina 0

ESPANYOL:Diego López; Miguelón, Calero, Cabrera, Pedrosa; David López (Keidi Bare, 64’), Melendo (Fran Mérida, 54’), Darder (Pol Lozano, 78’); Embarba, Matías Vargas (Javi Puado, 54’), Raúl de Tomás (Vadillo, 78’).PONFERRADINA:Caro; Iván Rodríguez (Ríos Reina, 55’), Amo, Hernando, Paris Adot; Pablo Larrea, Erik Morán (Juerguen, 54’), Doncel, Curro (Romera, 73’), Gaspar Panadero (Valcarce, 46’); Yuri (Kaxe, 74’).GOLS:1-0 (24’) RDT; 2-0 (48’) Embarba.ÀRBITRE:Milla Alvéndiz (comitè andalús) T.G: Doncel (15’); Iván Rodríguez (26’); Matías Vargas (27’); Cabrera (38’); Juerguen (73’); Amo (76’); Pedrosa (88’).PÚBLIC:9a jornada. RCDE Stadium.

L’Espanyol estava d’aniversari. 120 anys no es fan cada dia i calia vestir-se d’una manera especial. La nova pell blanc-i-blava, una samarreta commemorativa desestructurada que recorda la del centenari, era el primer senyal que aquest no era un partit més. Havia de ser una celebració per brindar, des de la distància, amb els seus absents aficionats. Els deixebles de Vicente Moreno no van defraudar. De fet, van signar un dels millors partits de la temporada. Per intensitat, per ganes i pel joc coral que van mostrar des del primer minut. Un futbol vertical i sense distraccions que va fer xalar els seguidors des de les pantalles de televisió. Era un dia per sentir-se orgullosos més enllà del sentit de pertinença. Aquest sempre hi serà, però si arriba embolicat amb bon futbol la festa és completa.

Vicente Moreno semblava espolsar-se aquella imatge de conservadorisme que el persegueix des de la seva arribada a la banqueta. L’alineació ja era tot un compendi de les seves intencions. Fran Mérida tenia un respir després de jugar tots els partits de titular i Darder formava a la medul·lar al costat de David López, i Melendo completava una zona ampla per tocar, gaudir i remenar la pilota. Darder va exercir de mestre de cerimònies. El d’Artà és un futbolista diferent. Ciclotímic de mena. Quan un partit es torça i no es troba còmode, entona el rèquiem, però quan comença a carburar és un geni amb botes de futbol. Ahir, va aparèixer la segona versió. El Darder confiat, valent i endollat. L’equip es va moure al seu ritme i les transicions ofensives eren diabòliques. La Ponferradina, un equip rocós de mena. Un conjunt difícil de desendollar i competitiu fins a l’extenuació. Però ahir la velocitat de circulació amb la pilota de l’Espanyol era una bala impossible d’aturar. El joc coral tenia moments de gran joc amb un Miguelón hiperbòlic acompanyat de l’agressivitat i la constància d’Embarba. El joc coral de l’Espanyol ràpidament va trobar resposta en el marcador. Miguelón va fer una bona jugada per la banda dreta per enllaçar amb Darder. El d’Artà va assistir al segon pal per a RDT, que va fer el primer, el quart de la temporada, amb un xut suau i col·locat amb l’esquerra. Era el meritori premi al bon inici dels locals, que, a la seva impermeabilitat defensiva habitual, hi posaven la cirereta del bon joc desplegat.

La festa no es va aturar i Embarba va caçar una pilota dins de l’àrea i va clavar una canonada per fer el segon de la nit. Era el gol de la sentència i arribava tot just iniciada la segona part. Festa plena a l’RCDE Stadium, el territori de la felicitat. El millor homenatge per celebrar l’aniversari amb un partit rodó que incrementa l’optimisme d’una parròquia que veu com el seu equip continuarà, per quarta jornada consecutiva, encapçalant la classificació. Aquest Espanyol rutlla. És un depredador que té entre cella i cella un únic objectiu: retornar a primera. Només queden 33 jornades per acabar la peregrinació. Però aquest equip fa molt bona pinta i ahir va fer un pas endavant.

L’equip competeix i això és bàsic per aconseguir els objectius. Els jugadors ho donen tot, estan molt involucrats
RDT està molt implicat. Tenia una aposta amb ell si feia tres gols. Però no m’ha guanyat
Vicente Moreno
entrenador de l’espanyol
Estic content per la victòria en un dia important per a tots els periquitos. Ens havíem proposat guanyar per fer feliç la nostra gent
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)