Espanyol

La terra promesa

El duel català. El Girona, malgrat les baixes, torna a fer saltar la banca al RCDE Stadium. Aconsegueix un triomf èpic i balsàmic contra un Espanyol gris que encaixa la primera derrota al seu estadi

Espanyol 1 girona 2

ESPANYOL:Diego López; Miguelón, Calero, Embarba, Dídac (Pedrosa, 54’); David López, Darder (Fran Mérida, 66’), Matías Vargas (Puado, 54’); Melendo (Wu Lei, 80’), Raúl de Tomás.GIRONA:Juan Carlos; Yan Couto, Bueno, Bernardo, Franquesa; Bárcenas, Cristóforo (Pau Víctor, 75’), Monchu, Samu Saiz; Pachón (Ramon Terrats, 75’), Pablo Moreno.GOLS:1-0 (40’) RDT; 1-1 (83’) Barcenas; 1-2 (88’) Samu Saiz (p)..ÀRBITRE:López Tosca (càntabre) T.G.: A David López (56’); Cristofóro (66’); Samu Saiz (68’); Fran Mérida (69’); Embarba (74’).

El duel català es presentava com un partit desigual per les forces infinites de l’Espanyol i les limitacions d’un Girona que arribava al RCDE Stadium amb nou baixes en les seves files. Però una cosa són les sensacions prèvies i una altra ben diferent la realitat. Arran de gespa. Francisco ha fet un petit miracle amb els múltiples contratemps que s’ha trobat pel camí. Fer del seu equip un bloc sòlid que competeix a còpia de coratge i resiliència i que ahir es va trobar un premi gros en forma de victòria heroica pels contratemps acumulats pels camí. El RCDE Stadium és terra promesa per als gironins. És arribar a Cornellà i veure com tot s’il·lumina. Ahir van sumar la seva tercera victòria al feu blanc-i-blau. Han fet el ple i ahir, segurament, ho van fer amb tots els pronòstics en contra. L’Espanyol s’havia avançat amb un gol de RDT quan el partit semblava un carreró sense sortida per a l’Espanyol. Embarba assistia, per quart partit consecutiu, per al pitxitxi blanc-i-blau, que sumava el seu vuitè gol. Un partit insípid es convertia en or. I amb aquest avantatge mínim va navegar l’Espanyol durant la resta del partit, tot i que Puado va gaudir de dues ocasions per fer el segon, l’Espanyol mai es va trobar còmode. Tot el contrari. Però la tragèdia es va consumar en els minuts finals. Yoel Bárcenas s’inventava una acció a la frontal de l’àrea que acabava amb un golàs que sorprenia Diego López. Primera rematada entre els tres pals dels gironins i empat. Però la història no estava acabava. Un penal sobre Bueno propiciava la remuntada. Samu Saiz no fallava des dels onze metres i feia saltar la banca.

Especulació local

L’aposta del Girona va propiciar la cara més grisa de l’Espanyol. Un equip sense un joc net des del darrere. La falta de fluïdesa era un camp propici per a les errades dels locals i un terreny abonat per als visitant per buscar els dominis de Diego López. La sensació era que es jugava més en camp de l’Espanyol que no pas en el del Girona. En alguns moments, els blanc-i-blaus desesperaven pel seu joc pla i insípid. Samu Saiz va gaudir d’un bon contraatac per aconseguir el primer gol, però en el tram final el mitjapunta va perdre el fil de la jugada. Era el primer avís d’un Girona prou afilat i gens conformista malgrat les circumstàncies. L’Espanyol va tenir molts moments per fer disparar les alarmes durant els noranta minuts, però el gol de Raúl de Tomás semblava prou botí per sumar els tres punts. Però feia falta molt més. Ahir només Embarba va estar a un nivell eficient i RDT en l’ocasió que va tenir. La resta dels futbolistes no van tenir idees per treure’s de sobre la teranyina tàctica d’un Girona força competitiu. Aquesta derrota és de les que faran mal a l’Espanyol i un terreny adobat per fer créixer els fantasmes de la temporada passada. Els blanc-i-blaus tenen la millor plantilla de la categoria però aquesta desfeta, la primera a casa, encén les alarmes i és una clatellada de realitat. Un Girona delmat ha donat una repassada a l’Espanyol. Ja no és per la derrota encaixada en el tram final, sinó per la manera. Fins i tot guanyant per la mínima, com era la realitat fins al minut 83, l’Espanyol no va donar la talla. No va estar mai al seu lloc ni en tàctica ni en dinamisme. Cal aprofitar aquesta dura desfeta per serrar les dents i tornar a evidenciar un esperit combatiu. El Girona ha donat una lliçó de vida i d’orgull. Mai va perdre la cara al partit i caldrà fer propòsit d’esmena. Res està fet i tot estar per fer en un curs on l’ascens és obligat i no una excusa ni cap proesa. A partir d’ara, segurament, l’Espanyol i el seu tècnic viuran la pressió que representa la temporada. Només cal recordar que les dues anteriors desfetes amb el Girona van obrir crisis profundes a l’Espanyol. Esperem que ara no sigui un déjà vu.

ELS VESTIDORS

És un resultat dolorós i marxem fotuts. Hem anat a buscar el 2-0 i hem tingut un parell d’ocasions, però se’ns ha escapat
No hem fet el nostre millor partit col·lectivament, però no hem tingut excés de confiança
Vicente Moreno
entrenador de l’espanyol
Estic molt orgullós d’aquest equip. És una victòria que ens va molt i molt bé anímicament
Francisco Rodríguez
entrenador del girona
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)