Espanyol

Els tres punts i gràcies

Espanyol. Aconsegueix una victòria que talla la crisi de mals resultats, però no resol els dubtes que mantenen l’equip sumit en la inconsistència

espanyol 2 saragossa 0

ESPANYOL:Diego López; Óscar Gil, Lluís López, Cabrera, Pedrosa; David López, Fran Mérida (Darder, 70’); Embarba (Puado, 81’), Melendo (Bare, 81’), Wu Lei (Melamed, 63’); RDT.SARAGOSSA:Cristian; Chavarría, Jair, Guitián, Francés, Tejero; Eguaras, Zapater (Bermejo, 71’), Francho; ’Toro’ Fernández (Nárvaez, 71’), Iván (Luca, 66’).GOLS:1-0 (69’) Óscar Gil; 2-0 (82’) Darder.ÀRBITRE:Pulido Santana. T.G.: Lluís López (45’); David López (46’); Franchu (56’); Embarba (77’).

L’Espanyol no està bé. Després d’un bon inici de lliga, està encotillat i sense idees clarividents per desendollar els rivals. Els tres últims partits van marcar una tendència clara a la baixa que ahir es va confirmar. El Saragossa era un equip tocat. Els aragonesos arribaven amb quatre derrotes consecutives a la motxilla. Era el moment de donar un cop sobre la taula i demostrar un futbol contundent. Però ni així. L’Espanyol camina per la inconsistència. Vicente Moreno va moure l’onze titular i va donar entrada a Mérida per Darder i a Wu Lei per Puado. Més els canvis obligats de Lluís López a l’eix de la defensa pel lesionat Calero i Gil pel sancionat Miguelón. Tot i les variacions, l’equip no va carburar com calia. Els dubtes continuen més presents que les certeses. Imprecisions en les passades i errors conceptuals poc propis d’un equip que necessita guanyar des de l’ortodòxia i és amb circumloquis que el desgasten sense que es desgasti el rival. El Saragossa, sense fer res, en tenia prou per aguantar l’empat, tot i rebre dues ocasions clares. Una de doble d’RDT i Wu Lei que Cristian López va poder resoldre i una internada de Pedrosa que no va trobar rematador. Dues accions aïllades que van sortir de les botes d’un solista en la creació com Melendo més que no pas d’un joc coral i rodó que convidi a pensar en la recuperació de bons bioritmes competitius. El dubte que queda per desxifrar és si el mal moment de l’Espanyol, que s’està desinflant amb el pas de les jornades, és una qüestió de cap o de físic.

Més enllà del joc tebi i anàrquic, calia aconseguir els tres punts, fos com fos, per tallar l’hemorràgia de mals resultats i guarir les ferides amb el bàlsam de la victòria. El segon acte s’entrevia com el teló de fons per foragitar els dimonis o, com a mínim, per agafar aire i tornar a créixer amb l’escalfor dels tres punts. Melendo tenia una ocasió immillorable per marcar, però va enviar la pilota als núvols des de la frontal de l’àrea petita. L’Espanyol patia, sense idees, i només una jugada aïllada podia donar el triomf a un equip que jugava amb foc. I es va fer la llum amb una bona acció d’RDT, que va fer baixar una pilota dins l’àrea per a Óscar Gil, que va afusellar Cristian Álvarez i va signar el primer. Minuts després, Darder va sentenciar el partit amb un deliciós xut ajustat.

L’espanyol respirava. Agafava oxigen en un partit gris, però evidenciava la necessitat de refer el seu esquelet tàctic de manera urgent, perquè en el camí no es trobarà equips tan dòcils i modelables com el Saragossa. El millor convidat per guarir les ferides. Els tres punts són a la butxaca, i això és el més destacable del partit, així com l’aire fresc que destil·la el jove Nico Melamed.

Aquí l’exigència és guanyar tots els partits. Fer les coses perfectes és complicat
Vicente Moreno
Entrenador de l’espanyol
Era important guanyar. Estem en el futbol professional i moltes vegades sembla que es dona tot per fet. És un triomf merescut
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)