Espanyol

El Girona fa un miracle contra l'Espanyol (1-0)

Els blanc-i-blaus han protagonitzat un monòleg a Montilivi, creant infinites ocasions de gol, però Juan Carlos i els pals han fet bo el gol de Pablo Moreno per sumar els tres punts del cantó gironí

Girona 1 Espanyol 0

GIRONA:Juan Carlos; Calavera, Bueno, Bernardo, Franquesa (Ramalho, 46’); Monchu, Cristóforo; Aday (Valery, 69’, Samu (Ibrahima, 85’), Pablo Moreno (Yoel Bárcenas, 63’); Stuani (Sylla, 69’).ESPANYOL:Diego López; Miguelón, David López, Cabrera, Pedrosa; Keidi Bare (Mérida, 84’), Darder; Puado (Wu Lei, 77’), Melamed (Vadillo, 84’), Embarba; RDT.GOLS:0-1 (40’) Pablo Moreno..ÀRBITRE:Pulido Santana (canari) T.G. Franquesa (44’); Santi Bueno (71’); Embarba (73’); David López (75’).

El futbol és màgic i moltes vegades enganyós. Qui no hagi vist el partit d’aquesta tarda podria pensar que el Girona ha fet un partit seriós i ha guanyat per la mínima a un Espanyol ofuscat. Tot el contrari. Els blanc-i-blaus han merescut guanyar per golejada creant fins a 12 ocasions clares de gol. Però el futbol són els gols i no les expectatives. Aquí el Girona n’ha tingut prou amb una ocasió aïllada de Pablo Moreno i un petit miracle en forma de pals, aturades de Juan Carlos i on no ha arribat el porter gironí hi havia algun defensa per treure la pilota sobre la línia de gol.

L’Espanyol ha fet una primera part majestuosa on ha dominat al Girona. L’allau de joc ofensiu ha estat total. Els barcelonins han acumulat fins a sis ocasions clares de gols, però un pal, la poca efectivitat i un Juan Carlos inspirat han mantingut l’empat en el marcador. Qui perdona ho acaba pagant i l’Espanyol ha complert aquest axioma futbolístic quatre minuts abans d’arribar a la represa. Pablo Moreno ha pescat una passada de Samu Saiz desviada, de manera oportuna, per Keidi Bare dins l’àrea i no ha perdonat davant Diego López. El Girona en tenia prou amb la primera ocasió per posar-se per davant i deixar el gran futbol desplegat per l’Espanyol en un no res.

La segona part s’entreveia entretinguda pels mèrits fets per uns i pels altres i la necessitat de l’Espanyol de posar gols al seu bon joc. El guió s’ha mantingut inalterable i les ocasions blanc-i-blaves eren com una pluja fina de primavera: continua i sense aturador. Calavera ha evitat un gol cantat de Raúl De Tomàs sota pals després d’un mal refús de Juan Carlos. Nico Melamed ha enllaçat un nou remat que ha obligat Juan Carlos a ficar una mà providencial. I encara hi ha més: Puado ha rematat de cap al pal. La voracitat de l’Espanyol s’ha mantingut intacte i Keidi Bare ha remat de cap i Juan Carlos l’ha tret amb el braç. Exercici de supervivència dels gironins i desesperació a les files blanc-i-blaves que ha vist com el millor partit ofensiu de la temporada ha tingut, com a premi, una derrota. És la primera desfeta dels barcelonins a Montilivi i, de retruc, ha arribat acompanyat amb la pèrdua del lideratge. El futbol és màgic. Jugar bé i perdre. Resistir i fer un miracle. Aquestes són les dues sensacions que transiten pels caps dels futbolistes de l’Espanyol i el Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)