Girona

El càstig que no tocava

Un gol en el temps afegit priva de puntuar el Girona, que es veia valent per buscar fins i tot la victòria a Son Moix

Superat pel Mallorca en la primera part, l’equip millora molt en la segona, però li falta verí i s’endú un mastegot en un contraatac que no sap frenar

Mallorca 1 Girona 0

MALLORCA:Reina, Joan Sastre (Lago Junior, 72’), Valjent, Raíllo, Oliván, Ruiz de Galarreta, Salva Sevilla (Febas, 76’); Amath, Dani Rodríguez, Antonio Sánchez (Mboula, 70’) i Abdon Prats (Cardona, 76’).GIRONA:Juan Carlos, Calavera, Bueno, Bernardo, Aday, Pablo Moreno (Yoel Bárcenas, 63’), Cristóforo, Monchu, Samu Saiz (Nahuel Bustos, 86’), Sylla i Stuani.GOL:1-0 (92’) Amath Ndiaye.ÀRBITRE:Muñiz Ruiz.T.G.:Antonio Sánchez, Oliván i Valjent; Monchu.

Una setmana més tard d’haver-se aliat amb la fortuna contra l’Espanyol, el Girona va sortir amb la cua entre cames del camp d’un altre aspirant a l’ascens directe. Quan més controlada tenia la situació, quan més trepitjava àrea rival i quan més atemorit tenia el Mallorca, el conjunt gironí es va endur un mastegot, ja en el temps afegit d’una segona part de superioritat blanc-i-vermella. Dani Rodríguez, un migcampista de molta classe, va agrair que cap rival el frenés en un contraatac, i això que va arribar a tenir tres jugadors a sobre. Se’n va esmunyir sense que ni li robessin la pilota i ni tan sols li fessin falta, i va habilitar Amath perquè el senegalès castigués el Girona. Quan no tocava.

Mamadou Sylla acaparava els focus i Francisco va decidir fer-lo tornar a l’onze inicial, però no pas en detriment de Stuani, sinó alineant-los junts. Al vallesà, però, li va tocar treballar i arrencar des de la banda, perquè Francisco va mantenir l’esquema amb tres jugadors per dins (Cristóforo, Monchu i Samu Sáiz). La sorpresa va ser veure Aday al lateral esquerre, on Enric Franquesa no s’ha acabat de consolidar malgrat l’absència de Luna. Amb Pablo Moreno i Samu Sáiz, la proposta de Francisco era prou valenta al camp d’un dels galls de la categoria. L’onze era ofensiu, però amb la pilota als peus el Girona va mostrar moltes carències. Samu Sáiz tenia el dia fosc, i l’equip no era capaç de lligar tres passades. El començament, com ha passat més d’una vegada, va ser d’insistència del rival, que tenia el vent a favor. El Mallorca, com ja havia fet a Montilivi, va començar fent un monòleg i arribant amb facilitat a l’àrea de Juan Carlos, amb tres ocasions (una d’involuntària d’Aday) en set minuts. Els de Francisco tenien molts problemes per superar la pressió del conjunt balear. Tot eren imprecisions i pèrdues. La presència de Sylla a la banda no donava gaire res al Girona i, en canvi, facilitava les aparicions de Brian Oliván, que va arribar sovint a l’àrea visitant.

Enmig de la grisor, va arribar una acció puntual en què Pablo Moreno va batre Reina, assistit per Sylla, però en fora de joc (21’). L’altra ocasió clara dels gironins en la primera part va ser un ensurt de Sastre (26’). El Girona com a mínim començava a amenaçar una mica i, sobretot, a equilibrar forces. Als de Luis García Plaza, els va costar més que en la fase inicial trepitjar l’àrea de Juan Carlos, tot i que el Girona no els va poder discutir la sensació de superioritat. Salva Sevilla, arribant sovint a la frontal, va tenir l’última ocasió abans del descans.

Vent a favor

La segona part no va tenir res a veure perquè el Girona va ser un altre. Des del primer minut. Amb el vent a favor, l’equip de Francisco va apujar la pressió, va fer endarrerir el Mallorca i va buscar l’atac amb molta més valentia i personalitat que en la primera part. Monchu en va tenir un parell ben aviat. El pas endavant del Girona també es va reflectir en les pujades de Calavera, que en la primera part amb prou feines havia pogut sortir de l’àrea pròpia. El tarragoní hauria pogut buscar un xut, però va cedir la pilota a Sylla en una altra ocasió quan s’havien jugat només deu minuts del segon període. El Mallorca, condicionat per la millora dels gironins, es va apagar. De fet, li va costar moltíssim progressar fins a l’àrea visitant, més enllà d’alguna acció puntual, com una d’Antonio Sánchez.

Falta gol

Amb el pas dels minuts, el Girona va anar guanyant en convicció. Jugant a camp contrari, trobant més espais i desplegant-se millor, amb ajudes a l’hora d’atacar. Però faltava precisió. O bé en l’última passada, a l’hora de decidir bé en les transicions, o bé en la rematada. Stuani està molt lluny de la seva versió fiable al davant i no va poder inquietar Reina en les poques ocasions que va tenir. Sylla hauria pogut convertir-se en el protagonista indiscutible, però Reina va aturar amb la clavícula una rematada que se n’anava a dins (84’). Francisco va acabar jugant amb els tres davanters purs quan va fer entrar Nahuel Bustos per Samu, però tots tres fa partits que veuen la porteria petita. Els 17 gols marcats per l’equip en 23 jornades comencen a fer mal d’ulls. I amb el Mallorca tímid i bloquejat, va arribar la garrotada, ja sense marge ni per buscar l’empat a la desesperada.

RIVAL SUPERIOR

Tímid a l’inici, el Girona veu com el Mallorca domina i crea perill amb el vent a favor

LA SENTÈNCIA

Dani Rodríguez s’esmuny entre tres rivals que ni tan sols li fan falta i habilita Amath

LA SEGONA PART

Els gironins apugen la pressió, agafen més pilota i juguen molt més a camp rival

FALTA PRECISIÓ

L’equip arriba en diverses ocasions a l’àrea de Reina, però no està fi en l’última decisió
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)