Espanyol

Les rebaixes d’hivern

Espanyol. Portar davanters en la finestra hivernal s’ha convertit en una tradició. Dimata és l’últim capítol. Osvaldo, Uche, Pandiani, RDT, Iván Alonso i Raducanu, alguns dels precedents

L’Espanyol s’ha convertit en un consumat especialista a l’hora de fitxar davanters en el mercat d’hivern. L’últim exponent n’ha estat Nany Diamata. El davanter belga vol recuperar la seva millor versió a l’escalf de la samarreta blanc-i-blava. El club sempre ha estat atent a les finestres d’oportunitats que s’obren en un mercat peculiar com és el d’hivern. És un moment en què es pot aconseguir un futbolista a un bon preu (la majoria de vegades) o bé es pot aprofitar el descontentament del futbolista en el seu club d’origen. La tradició ve de lluny i al llarg d’aquest segle n’hi ha molts exemples i de tots els colors. Claudiu Raducanu va arribar el 2004 per salvar l’Espanyol del descens. El davanter romanès no va tenir gaire futur a l’entitat barcelonina però quedarà el seu gol a El Madrigal per signar un triomf per la mínima. Una victòria clau per a la salvació final. Un altre futbolista vingut en ple hivern va ser Walter Pandiani. El Rifle va deixar bones sensacions en els seus dos anys de blanc-i-blau i, pel record, aquella fantàstica UEFA del 2007, en què va ser el pitxitxi.

Uns anys més tard, ja amb Pochettino a la banqueta i amb una situació classificatòria igual de compromesa, va aterrar Iván Alonso. L’uruguaià procedia del Múrcia, de segona divisió, i amb els seus cinc gols va ser providencial per assolir la permanència a primera. Més tard, també amb el sheriff de Murphy a la banqueta, van arribar Kalu Uche i Coutinho. Tots dos van tenir bones xifres golejadores, però no es va assolir l’objectiu d’anar a Europa.

El moment de triar un davanter del mercat d’hivern que va deixar un bon sabor de boca portaria el nom de Daniel Osvaldo. El punta va arribar el gener del 2010 amb l’etiqueta de futbolista problemàtic i poc disciplinat. El director esportiu, Ramon Planes, no podia creure com un jugador del seu perfil no podia rendir en un club com el Bolonya. Planes va convèncer Pochettino del seu fitxatge i aquest el va domesticar. Va arribar com a cedit, però a l’estiu l’Espanyol va pagar els 4,5 milions del seu traspàs. Un any més tard, l’agost del 2011, se’n va anar traspassat a la Roma a canvi de 18 milions.

Més recentment van arribar Facundo Ferreyra i Wu Lei, ara fa dos anys. El darrer exponent d’aquest mercat d’hivern es va produir fa just un any amb l’arribada de Raúl de Tomás. El club va pagar 22,5 milions d’euros per aconseguir els serveis del davanter. És la quantitat més cara pagada mai en tota la història del club. RDT trenca la norma de les rebaixes d’hivern, però arriba amb l’esperit d’un futbolista que busca l’escalf per tornar a ser el que era. El madrileny estava trist al Benfica i ara fa gols amb l’Espanyol. Nany Diamata és el darrer que ha arribat. Cedit i amb una opció de compra. La seva idea és triomfar a l’Espanyol, recuperar sensacions i demostrar que és un dels grans talents belgues.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)