Amb la situació actual el Girona s’ha d’agafar a qualsevol dada esperançadora que trobi per afrontar el tram final de temporada amb l’ambició d’acabar jugant el play-off d’ascens, i en aquest sentit té un precedent al qual es pot emmirallar. Va ser fa cinc anys, en la temporada 2016/17, quan els gironins van viure una situació semblant. Després d’una primera volta nefasta els de Pablo Machín van arribar a la jornada 24a, la mateixa en què es troben ara els de Francisco, molt lluny del play-off. Concretament, els gironins eren tretzens i eren a vuit punts del sisè, el Mirandés. Aquell dia, el 7 de febrer del 2016, és la darrera vegada que el Girona es va veure tan lluny de les opcions de pujar a primera divisió com ara, i en aquella ocasió va ser capaç de revertir la situació per somiar l’ascens a primera fins al juny.

Després de l’empat a Montilivi contra el Nàstic (1-1) que va deixar els gironins a vuit punts del sisè el Girona va començar una remuntada increïble. Va ser un canvi radical, i és que dels 30 punts que havia sumat en 24 partits va passar a guanyar-ne 36 en el tram final. Afinant una mica més la punteria –tampoc res de l’altre món, perquè va fer 20 gols en 18 jornades– i, sobretot, tancant amb pany i clau la seva porteria –només va encaixar sis gols–, els de Machín van ser el millor equip de la lliga en les 18 jornades restants i van acabar jugant el play-off com a quarts classificats, només per darrere de l’Alavés, el Leganés i el Nàstic.

Un cop al play-off, el Girona va superar el Còrdova en la semifinal, però no va poder culminar la feina en la final contra l’Osasuna, que va donar poques opcions (2-1 i 0-1).