L’Espanyol està fet un sac de nervis i l’empat agònic, gràcies a Melamed en el temps de descompte, no pot amagar el pobre partit i les llacunes de joc dels blanc-i-blaus. Té qualitat, però no personalitat per donar un cop sobre la taula i desmuntar a qualsevol rival que tingui al davant. Ja no és un problema de joc ni, fins i tot circumstancial, sinó mental. L’aspecte psicològic està empetitint un equip que hauria de ser gegantí i que avui ha tornat a fer un pas més enrere en les seves aspiracions de pujar a primera de manera directa. El pes de la història és gran i l’Espanyol no el sap digerir. Els fantasmes del passat són els del present i això s’ha vist des del primer minut a Anduva on l’equip més jove de la categoria s’ha imposat a un Espanyol sense personalitat i que fa llufa. La tendència és preocupant i el ritme de punts ja és simptomàtic. Aquest 2021 és un malson i les dades són categòriques. Dels últims 30 punts els blanc-i-blaus només han sumat 12 punts. És a dir, menys el 50 per cent dels punts en joc. Una tendència que aboca a l’equip lluny de l’ascens directe i, qui sap, si acaba comprometent la zona del play-off.

L’inici del partit ja ha estat del tot simptomàtic.L’Espanyol s’ha vist sorprès amb un inici resolutiu del Mirandés. Messeguer s’ha tret una fuetada des de fora de l’àrea que ha impactat al pal i l’esquena de Diego López. En el corner, Messeguer, ja no ha perdonat inventant-se un toc d’esperó que ha sorprès a tota la defensa blanc-i-blava. Els deixebles de Vicente Moreno han fet aigües durant la primera mitja hora de partit. Males sensacions d’un equip que ja estava avisat dels últims resultats deficients, però el Mirandés ha estat més equip en totes les línies. Els castellans han tingut molta percussió ofensiva gràcia a la seva pressió alta. Una disposició tàctica que s’han ennuegat als catalans. Però l’Espanyol té molta qualitat i poc fer un partit fluix i discret i amb un cop de fúria poc capgirar el guió. Melendo ha connectat amb Embarba i aquesta ha assistit per RDT que no ha fallat en el mà a mà davant Lizoain. El madrileny ha fet el seu 16è gol de la temporada, una autèntica assegurança de gol. Els blanc-i-blaus han recuperat el pols al partit i, fins i tot, s’ha pogut anar al descans amb avantatge en el marcador gràcies a una rematada de cap de Darder que s’ha anat per sobre del travesser.

La segona part ha tingut més alternatives. Diego López s’ha vestit de superheroi per mantenir el duel empatat i les forces dels castellans s’ha anat diluint i això ha donat més opcions de marcar als visitants. Però l’Espanyol és un equip imprecís i, per moments, vulgar. Una tendència que l’encotilla per l’angoixa de pujar a primera. Una digestió que no està fent gens bé i avui ha fallat, de nou, en un dia on havia de donar un cop sobre la taula. L’epíleg del partit ha acabat amb una acció per banda esquerra i assistència al cor de l’àrea perquè Simón fes el segon. L’equip més jove de segona divisió, el mateix equip que va perdre fa una setmana davant l’Alcorcón (4-0) ha acaronat una victòria davant l’Espanyol amb tots els mereixements: mostrant més futbol i més empenta. L’Espanyol, que té qualitat, no s’ha rendit i Nico Melamed ha rescatat un punt per a l’Espanyol. Un empat agònic però que no esborrar la imatge d’avui a Anduva.