L’Espanyol sembla com aquells funambulistes que caminen per un filferro entre dos gratacels. És important no perdre l’equilibri per no caure. Aquesta sensació de vertigen barrejada amb ingravidesa no és una situació per a gent pusil·lànime. Ara es necessita rigor i valor quan el marge d’actuació es fa més prim. El filferro de l’Espanyol, o millor dit del seu tècnic i jugadors, són les jornades que queden per acabar la lliga: 13. Depèn de qui ho miri, les possibilitats poden ser moltes o poques. Encara hi ha temps per fer moltes coses o acabar d’acumular nous desastres per sepultar la temporada. La tendència de l’Espanyol és preocupant quant a collita de punts: 13 dels últims 30 són un bagatge pírric i empeny l’equip lluny de l’ascens directe. De fet, és en tercera posició i a cinc punts del lideratge, per la seva notable primera volta. Però ara s’ha ficat en un fangar i està ofegat per la seva irregularitat, que també es tradueix en dades. L’equip de Vicente Moreno ha encaixat deu gols en els vuit partits d’aquesta segona volta, els mateixos que en tota la primera en 21 partits. Aquesta feblesa defensiva fa que, tot i no perdre des de fa sis jornades, els empats l’han penalitzat com plom a les ales. Una situació que l’ha foragitat dels llocs d’ascens directe.

Més enllà del joc, el que preocupa més és l’aspecte mental de l’equip. Un conjunt massa exposat als canvis d’humor. Capaç de signar gran moments de joc, però pot veure com tot salta pels aires en pocs minuts. I és que les sensacions que es van veure a Anduva, tot i el punt aconseguit, són aquella flaire que precedeix la tempesta. L’Espanyol té marge per corregir el rumb, però ho ha de fer ipso facto.