L’Espanyol ha arribat al tram final de lliga de manera pletòrica. De fet, possiblement els dos últims partits, avui amb el Castelló, i el de la jornada anterior amb el Logroñés, han estat dels millors de la temporada. No només per la contundència en el marcador sinó pel joc coral i efectiu de l’equip. La sincronia dels homes de Vicente Moreno és total. Els seus deixebles gaudeixen sobre el terreny i han posat la directa cap a l’ascens. De moment, avui, han posat pressió al Mallorca que ha vist com el triomf li ha pispat el lideratge que haurà de recuperar dilluns contra el Fuenlabrada. El final de lliga és també una cursa mental i el pistoler blanc-i-blau ha disparat primer i marca el ritme. Però el triomf català s’ha d’interpretar com una manera de resiliència col·lectiva. L’Espanyol té l’etiqueta de ser un equip tou i que s’ensorra amb facilitat. Una dèria el persegueix amb insistència des de l’any passat amb el descens de categoria. Però partit com els d’avui són els que el reconcilien amb la seva autoestima tot i les estomacades arbitrals. L’Espanyol ha vist com els petits errors d’apreciació del col·legiat són un martiri al llarg d’aquesta temporada i avui s’ha refet d’un penal, per dir-ho suaument, inventat. Això sí, el regal l’ha propiciat Cabrera buscant un retall arriscat davant un davanter del Castelló que li ha pispat la pilota. Mateu no ha fallat des dels onze metres. Aquest va ser el moment que més a prop ha estat el Castelló del triomf. Aquest cop del destí no ha distret a un Espanyol ferm i convençut en què avui havia de donar un cop sobre la taula per ficar pressió als seus adversaris i així ho ha fet. El greuge arbitral s’ha fet més evident amb un penal sobre Dimata no xiulat. És igual. El futbol és ara de l’Espanyol i aquesta són les ales que el portaran a primera. L’equip de Vicente s’ha posat en mode locomotor i només té un objectiu: retornar a primera. David López, un dels sospitosos habituals de part de l’entorn, ha fet el gol de l’empat en un córner tret per Embarba. La festa catalana s’ha anat cuinat amb foc d’inducció. Iago Indias ha ficat més combustió amb la seva expulsió per segona groga. Temps perquè Darder fes el segon abans del descans amb una jugada de fantasia col·lectiva on una gran combinació entre Melendo i Melamed ha acabat amb una rematada de Darder dins de l’àrea.

El segon acte ha estat una continuació del primer i Darder l’ha liquidat amb un doblet tot just començar. Un Espanyol que no té aturador, que està amb confiança, que s’agrada i que és ferotge. Un periquito que s’ha transformat en un lleó carnívor i que ha passat de la caça menor i dels resultats estrats a endollar la seva màgia multiplicant la seva eficàcia.

Ara el debat tornarà a pivotar sobre la conveniència de jugar amb RDT o sense. L’equip ha signat dos grans resultats sense ell en el terreny de joc. Un debat estèril, però beneït debat per un equip que, ara sí, vola cap a primera. I és que en nit com les de Castelló és on es forgen els ascensos.