Espanyol

DIEGO LÓPEZ

PORTER I SEGON CAPITÀ DE L’ESPANYOL

“Els capitans no ens hem amagat ni ens amagarem”

“L’any passat vaig vessar moltes llàgrimes i res em faria més feliç que tornar a primera”

“Prefereixo carregar les crítiques i ser l’escut de la plantilla”

“Arribem al tram final en un gran moment”

Sabia que aquest any no seria fàcil, tot el contrari, i que molta gent no entendria que continués a l’Espanyol
Vicente Moreno és un dels grans encerts de la temporada i ens ha donat molt per estar on estem ara

Diego López (Paradela, Lugo, 1981) és el futbolista més veterà de l’Espanyol i un dels capitans. En aquesta entrevista explica aspectes de l’actualitat del club i també del passat que ajuden a entendre el present.

L’estiu del 2016 vostè arribava del Milan. Es pensava estar cinc anys a l’Espanyol, club en què, junt amb el Madrid i el Vila-real, ha estat més temps?
Aquell dia no m’ho esperava, però, després, quan ja em quedo traspassat, en la meva ment ja hi havia acabar la carrera aquí.
Ha viscut de tot a l’Espanyol. Es pot dir que aquest club és intens en tots els sentits?
Sí. Hem viscut cinc anys molt intensos. A la meva arribada es preveia que el club faria un salt amb el nou president i l’any passat tot es va ensorrar i el projecte ha trontollat. Ara estem enfocats amb la idea que aquest projecte es torni a reconduir.
Per què va decidir continuar?
La raó principal és, tot i les ofertes, tornar l’Espanyol a primera. També hi ha jugat un paper l’aspecte familiar. Vam analitzar la situació i pensàvem que la manera de sortir de l’Espanyol no era deixant l’equip a segona. Aquest club ens ha donat molt a mi i a la meva família i hi estic en deute.
Què li ha donat a vostè l’Espanyol?
M’ha fet sentir molt identificat amb els valors que té el club i la seva afició. Aquesta entitat és molt familiar i amb molt de sentiment. És un club generacional, un sentiment que passa de pares a fills. Estic a gust amb el club, amb la ciutat, amb la meva vida a Barcelona. És la suma de factors, però l’any passat va ser molt dolent i ho hem passat molt malament. No em refereixo només als partits, sinó a la nostra vida privada. He anteposat el meu sentiment per aquest club a buscar una altra sortida.
Sabia on es ficava?
Sabia que aquest any no seria fàcil, tot el contrari, i que molta gent no entendria que continués al club. Hi ha gent que valora altres coses, però jo tinc clar el que volia fer i com ho vull fer i on ho vull fer.
Precisament sembla que hi ha jugadors que siguin sospitosos habituals i us imputen el fracàs de la temporada anterior.
L’any passat, als quatre capitans ens van culpabilitzar del descens. Semblàvem els màxims responsables. És evident que vam tenir la nostra part de responsabilitat en el terreny esportiu i de gestió de vestidor. Estic acostumat a les crítiques, de sempre, i als afalacs, que també m’han fet, per sort. Però m’importa poc perquè ve de gent que està poc formada professionalment. No llegeixo gaires coses i m’arriben poques coses de les xarxes socials. A l’estadi ara no poden venir ni et poden xiular ni insultar. Però pel carrer em sento respectat i no m’he trobat ningú que m’hagi retret res a la cara. A les xarxes socials és molt fàcil opinar i criticar o faltar al respecte. Tinc la consciència molt tranquil·la.
Però li fa mal sentir-se assenyalat?
Fa una mica de mal, no ho negaré. Som un equip de 25 jugadors, però prefereixo carregar les crítiques i ser l’escut de la plantilla. Hi ha jugadors més joves que ara no han de passar per això i potser no ho aguanten. Que m’ataquin a mi, que em critiquin a mi, que em culpin a mi dels errors i dels problemes, perquè ho sé portar, i que deixin tranquils els altres jugadors perquè tinguin la ment neta i puguin rendir al màxim.
Al final de la temporada anterior es va avortar una compareixença dels capitans. Què va passar?
No ens van deixar parlar, però passa en altres clubs. Hi ha una política de comunicació i ho volen tenir tot mesurat. Els mateixos mitjans us queixeu de falta de transparència i d’informació, però els jugadors, en aquest sentit, hi podem fer poc. Personalment i en privat hem donat la cara en les nostres xarxes socials. Però els capitans, aquest any i l’anterior, mai no hem tingut problemes a parlar. No ens hem amagat ni ens amagarem. El que va passar l’any passat va ser per política de club, encertada o no, i aquest any crec que s’estan fent les coses millor. Intentem comunicar i, especialment, en els mals moments donar la cara. Ho ha fet David, fa una setmana; fa alguns dies, el director esportiu. No tenim cap mena de por ni ens amagarem.
Parlant del present, aquesta segona és molt competitiva?
Ho és, quan parlava abans de les crítiques, ho deia perquè molta gent desconeix la realitat del futbol. Es comenta una cosa en una ràdio i ja hi ha un corrent d’opinió i la gent es pensava que el mes de gener ja seríem equip de primera. No serà així. Tots els equips tenen mals moments, comenten errors i a nosaltres, evidentment, ens exigeixen, però cal mantenir la calma. Ara arribem al tram final en un gran moment i ho volem demostrar al terreny de joc.
Luis Aragonés deia que tot es jugava en les últimes deu jornades. Ara és molt important l’aspecte psicològic?
Ens han col·locat l’etiqueta d’equip dèbil mentalment i no és així. Hem demostrat aquesta temporada que hem aixecat dinàmiques dolentes i partits que semblàvem perduts, com el del Mirandés. És cert que hem perdut dos partits com els del Girona i el Rayo en què ens ha faltat ofici, però això passa als millors equips. Estem bé i hem de continuar en aquesta línia d’exigència. Arribem a les deu últimes jornades en bona posició gràcies a tot el que hem fet en les 32 jornades anteriors. Podíem estar millor, sí, però també pitjor, cal analitzar la fotografia de manera global.
A l’Espanyol li han posat l’etiqueta de favorit, és més pressió?
Ho vivim amb naturalitat. No érem la pitjor plantilla de primera i vam baixar. I ara hem mantingut pràcticament tot el bloc, és normal que diguin que som els favorits.
Com és la gestió de Vicente Moreno amb el grup?
És molt bona, l’equip ha evolucionat molt. És un guanyador i cal donar-li molt de valor per com es va trobar l’equip. No era fàcil agafar l’Espanyol en la situació en què estava. Aquesta és una temporada amb molta exigència i el primer a qui li exigeixen des de fora és a ell. Ho està fent molt bé. Manté l’equip unit, motivat i amb competència. És un dels grans encerts de la temporada i ens ha donat molt per estar on estem.
Hi ha tècnic per estona?
Té una idea i una filosofia que encaixa amb el club. Per coneixements, per gestió i per ambició, que en té molta.
Parlant d’ambició, li han cridat l’atenció Javi Puado o Melamed?
És una mostra que el planter és fabulós i el pal de paller del club. Cal dotar-lo de mitjans perquè això vagi a més. Aquest any són Javi i Nico els que s’han vist més, però venen més jugadors. Tenen ganes d’aprendre i d’escoltar i ho fan amb humilitat i treball. El planter és el valor d’aquest club.
Com viu un jugador com vostè el futur?
He parlat amb molts companys de generació, pràcticament tots retirats, i em diuen que gaudeixi i que estigui fins a l’últim moment que pugui. Encara tinc les papallones a l’estómac abans de jugar un partit. El dia que no tingui això no tindrà sentit continuar jugant. Treballo molt dur per continuar jugant i ser professional.
Quantes vegades li han dit que està espatllant la seva carrera?
M’ho han dit, però la meva carrera s’acabarà quan s’hagi d’acabar. Jo li posaré el punt final, però fins que no arribi aquest moment hi aniré amb tot, m’hi deixaré l’ànima. No sé treballar d’una altra manera. Tindré moments millors i pitjors, com he tingut sempre al llarg d’aquests anys. Tots els professionals tenen moments millors i pitjors. No només els que tenim 39 anys. Fallava a 20, 25 i 30 més que ara.
L’edat continua marcant?
Sí, desgraciadament això es mira i el que cal mirar és el rendiment. És fàcil dir que no està per jugar perquè té 39 anys. Fa anys que ho sento dir i aquí continuo.
Amb els anys ha canviat el mètode d’entrenar-se?
Molts entrenadors em recomanaven no entrenar-me tant. Jo continuava igual i crec que aquest és el secret. L’entrenament diari és la base. Al final, el cos té memòria i tinc els hàbits adquirits. Continuo entrenant molt i em continuen dient que ho faig massa, però sóc feliç així.
Quins somnis li queden per complir?
Ara em faria molt feliç pujar. L’any passat va ser un cop molt dur per tot l’equip i personalment. Tornar a primera seria molt important i em deixaria molt tranquil, i després el que vingui... veurem què passa.
Va vessar moltes llàgrimes l’any passat?
Moltes, moltes. No només jo, sinó altres jugadors. Va ser un dia a dia molt dur de portar i més amb la pandèmia pel mig, que ho va fer tot encara més amarg. Van ser moments complicats i difícils.
Diu que veurem què passa... en el seu contracte, tinc entès que té una opció de continuar amb l’equip a primera.
Hi ha una opció de continuar. Jo, si estic capacitat per ajudar i em trobo amb ganes, ara com ara, et diria que sí. Retirar-me amb l’Espanyol a segona no és en el meu cap ara mateix. Treballarem molt dur perquè no sigui així.
Com van les classes de tècnic?
He començat classes de formació i crec que és important per al futur i també per entendre millor la professió des de dins.
Aleshores ja li pot donar algun consell a Vicente?
(Riu) No, me’ls ha de donar ell a mi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)