Espanyol

Mig ascens en quinze dies

Tram decisiu. Les dues properes jornades serviran per fer un pas de gegant per retornar a primera divisió. Els blanc-i-blaus juguen contra el Leganés, quart, i l’Almeria, tercer classificat

Vicente Moreno ha acostumat l’entorn de l’Espanyol a mirar el futur a curt termini. Mirada curta per assolir objectius llargs. Un oxímoron a simple vista però carregat de contingut. Aquesta filosofia de vida serveix per mantenir la concentració i centrar les energies en el següent partit. Aïllar-se de les distraccions i només visualitzar la pròxima estació. Aquesta manera de treballar li ha servit sempre, al tècnic de Massanassa, i a segona divisió és l’única realitat per digerir una competició difícil de digerir i que es fa llarga i eterna com un laberint sense porta de sortida.

La seqüència d’anar partit a partit, jornada a jornada, plat a plat, estació rere estació, capítol a capítol. És l’alquímia que ha servit per superar les turbulències que s’han anat sovintejant al llarg de la temporada. L’última fa tres setmanes contra el Mirandés a Anduva. Un empat aspre i de mal joc en l’últim minut, però que va capgirar la mentalitat dels futbolistes o, com a mínim, els ha refermat en la seva resiliència interna i col·lectiva. Des d’aquell pírric punt, l’Espanyol ha encadenat quatre victòries, amb golejades en tots els duels. Un balanç de 14 gols a favor i un en contra. Aquests resultats han propulsat l’equip cap al lideratge en solitari i, el que és més important, ha aconseguit set punts de marge respecte al tercer classificat a falta de nou jornades. El decorat i els bioritmes de l’Espanyol han canviat de manera radical en aquests últims quatre partits. Els catalans han passat de ser tercers a refermar-se en el lideratge i gaudir d’un coixí prou important per gestionar amb tranquil·litat aquest tram decisiu del curs i permetre’s alguna errada sense caure de la zona d’ascens.

Tot i això, l’Espanyol veu els pròxims dos partits com una oportunitat per donar un cop gairebé definitiu cap al seu retorn a primera. Diumenge rep el Leganés, el quart classificat, a qui podria deixar a 13 punts en cas de guanyar. Una distància pràcticament definitiva i que deixaria fora de combat un rival directe per a l’ascens com els madrilenys. El segon plat serà el dilluns 19 d’abril contra l’Almeria a l’estadi dels Jocs Mediterranis. Els andalusos són els tercers classificats i un triomf, al marge d’assegurar el goal average (l’Espanyol va guanyar en la primera volta 2-1), seria una altra queixalada per assegurar-se el retorn a primera divisió tot i quedar encara 21 punts en joc. Dues setmanes decisives per començar a veure l’ascens com un fet real i començar a posar el cava en fresc per celebrar l’ascens amb totes les precaucions.

EL COP DEFINITIU

Podrien deixar els madrilenys a 13 punts i els andalusos a 10 més l’‘average’

Un ascens directe molt car, a diferència de la temporada anterior

L’ascens directe estarà aquest any per sobre dels 80 punts. L’Espanyol, a falta de nou jornades, ja suma 67 punts i encara no té lligat, ni de bon tros, l’ascens, tot i ser líder i haver sumat deu jornades sense perdre. Això indica el ritme diabòlic de puntuació del curs actual a segona divisió. Una xifra molt alta, a diferència dels números que es van manegar el curs anterior. Com a referència, l’any passat l’Osca va ser campió amb 70 punts i el Cadis segon amb 69. L’Elx va tancar els play-offs amb 61 punts. El present curs de primera es mou en cotes similars a les del curs 2018/19, que és l’ascens més car de les últimes sis temporades. Els navarresos van fer 87 punts i el Granada en va sumar 79 i va ser segon. El Màlaga es va quedar a segona fent-ne 74 com a tercer.

Tot i això, l’ascens directe sempre s’ha mogut en xifres al voltant dels 75 punts. El Rayo (76) i l’Osca (75) van pujar amb aquesta puntuació el curs 2017/18 i el Girona ho va fer com a segon amb 70 punts el curs 2016/17 amb un Llevant campió amb 84. L’Alavés (75) i el Leganés (74) van aconseguir l’ascens el curs 2015/16. El Nàstic, llavors entrenat per Vicente Moreno, va ser tercer amb 71 punts i es va quedar a les portes de l’ascens. El curs 2014/15 va ser de puntuacions molt altes i s’assembla a l’actual temporada: l’Sporting de Gijón va necessitar 82 punts per pujar de la mà del Betis, campió, amb els seus 84 punts; el Girona no va pujar amb 82 punts i va ser tercer, i Las Palmas va ser quart amb 78 punts. Aquell any cinc equips, també el Valladolid, van aconseguir puntuacions molt altes. Els castellans van ser cinquens amb 72 punts i el Saragossa sisè amb 61.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)