Girona

El protagonista

Santi Bueno

Un mariscal únic i infranquejable

Destacar en una derrota sempre costa. Fer-ho essent un defensa i després d’encaixar el teu equip dues dianes, encara més. Però el partit que va fer Santi Bueno a l’estadi de Vallecas va ser brillant. L’uruguaià va donar un autèntic recital de marcatge, lideratge en l’eix defensiu, joc de cobertura, i, a més, va estrenar-se com a golejador amb la samarreta del Girona en el campionat de lliga. Bueno va exercir com l’únic central pur del primer equip. I ho va fer en la posició de lliure guiant i controlant Arnau Martínez a la seva dreta i Antonio Luna a l’esquerra en l’esquema de tres centrals que ha utilitzat darrerament Francisco. Els dos companys no podien tenir un líder millor en un partit exigent per la qualitat i els recursos dels atacants del Rayo Vallecano. Santi Bueno va tornar a fer un partit excel·lent controlant primer Antoñín, l’atacant més fixat al centre, i també els més mòbils, com Bebé, Pozo i Isi. A més, l’exjugador del Peralada i el Barça B ho va aconseguir sense fer ni una falta en tot l’enfrontament, creixent en cada acció i mostrant-se infranquejable.

En el 36’, el central de Montevideo, a més, va poder fer gol per primera vegada a segona A en el seu partit número trenta a la categoria. Bueno va desmarcar-se bé i va trobar l’espai perfecte per aprofitar una falta lateral servida molt bé per Gerard Gumbau. L’uruguaià va guanyar la disputa cos a cos amb el jove Martín Pascual i des del punt de penal va etzibar un cop de cap boníssim ajustat al pal dret de la porteria defensada per Dimitrievski, que tot i estirar-se no va poder fer res per evitar el 0-1 de l’equip gironí. Santi Bueno ja havia celebrat una diana amb la samarreta del Girona en el partit de la segona eliminatòria de copa contra el Lugo. Aquella sí que va permetre als blanc-i-vermells cantar victòria i en l’últim minut de la pròrroga aixecant un 0-1 gallec en un tram final de partit trepidant.

Per a Bueno, la temporada està sent una consagració exprés. I és que, després de veure i viure en l’ostracisme tot el curs passat, el defensa no ha deixat passar l’oportunitat d’or que li ha brindat el seu tècnic. En línia de quatre amb dos centrals, el charrúa va ser un fix amb Bernardo al costat i seient Ramalho a la banqueta, fins a obrir-li la porta en el mercat d’hivern. Ara en defensa de tres, Santi Bueno és encara més indispensable, sobretot veient els problemes que tenen amb les lesions Juanpe i Bernardo, els altres centrals del primer equip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)