Espanyol

La força del planter

Clau. L’aportació dels futbolistes fets a la Dani Jarque s’ha convertit en essencial per entendre el bon rendiment de l’equip, amb figures com Puado, Melamed, Darder, Pedrosa i David López

A l’Espanyol sempre li ha agradat presumir de planter. De fet, l’Espanyol contemporani no s’entén sense els futbolistes fets a casa que han donat rèdits esportius i econòmics per mantenir viva l’entitat. Recorrent a la història trobem futbolistes com Raúl Tamudo, Sergio González, Jordi Lardín, Joan Capdevila, Gerard Moreno, Joan Jordán, Éric Bailly, Dani Jarque, Lopo, Marc Roca. Un reguitzell de futbolistes d’enorme qualitat que han sortit del bressol blanc-i-blau.

Enguany, l’ascens porta el segell dels nois de la casa. Aquests futbolistes, que s’han anat cuinant a foc lent en les categories inferiors de la Dani Jarque, han tingut un rol protagonista i capital. Les seves actuacions han estat decisives per tornar a primera divisió. De fet, una part important de l’onze titular ha estat format per jugadors de casa, com ara David López, Pedrosa, Darder i Puado. Però també actors secundaris imprescindibles que han superat els 1.000 minuts al llarg de la temporada, com són Dídac Vilà, Nico Melamed i Melendo, o els moments de qualitat de Lluís López a l’eix defensiu amb nou titularitats.

Sergi Darder.

Sergi Darder s’ha convertit en el futbolista amb més minuts del planter. El d’Artà ha estat el metrònom de l’Espanyol a la medul·lar. Un futbolista que ha tornat a mostrar el seu millor joc aixoplugat en una confiança renovada en les seves possibilitats. El balear ha mostrat una gran regularitat en totes les seves accions, quan no fa gaire era un futbolista ciclotímic. Un professional de grans tardes o grans decepcions. Ara ha trobat un equilibri que el fa ser millor jugador i més clarivident per a tot l’equip. La seva lectura de joc ja era bona, de fet és el seu fort. Mestre dels canvis de ritme i de la pausa. Accelerar o frenar una jugada amb la seva característica giragonsa. Però el seu gran poder o, millor dit, el gran reclam que ha tret del seu catàleg és l’aspecte golejador. Té un gran colpeig però mai ha acabat de confiar en la seva capacitat d’arribada a l’àrea i enguany s’ha destapat en aquesta faceta del joc sumant sis gols que l’han elevat a ser el quart màxim golejador de l’equip, al darrere de la tripleta ofensiva formada per Puado, Raúl de Tomás i Embarba. Gols decisius com aquell que va obrir el marcador contra el Leganés amb una vaselina de 30 metres. Un toc de geni només apte per als superdotats de la tècnica. Darder ha tornat a somriure i, si somriu, l’Espanyol és feliç.

Adrià Pedrosa.

El noi de Castelldefels s’ha guanyat la titularitat del lateral esquerre, que només ha abandonat per lesió o per convocatòries amb la sub-21. Peça angular per a Vicente Moreno, ha demostrat que tot el que s’entreveia fa dos anys amb Rubi és un fet. Lateral modern i profund i dotat d’una gran velocitat per sorprendre les defenses rivals. Enguany pot presumir d’haver marcat un gol al Logroñés en una acció en què es resumeix, a la perfecció, el seu futbol explosiu i dinàmic.

David López.

El capità ha estat una assegurança de vida a l’eix defensiu. Ha posat la seva experiència i intel·ligència tàctica al servei de l’equip. Futbolista ordenat i sacrificat pel grup, és el viu exemple dels valors blanc-i-blaus: constància, esforç, treball i humilitat. D’aquells líders positius que no necessiten aixecar la veu per fer-se sentir. Ha estat l’extensió de Vicente Moreno sobre la gespa. Un futbolista imprescindible i figura nuclear.

Javi Puado.

La gran sensació de la temporada. El barceloní tornava després de la seva cessió a Saragossa amb la missió de sumar minuts des de la banqueta, però s’ha convertit en un dels referents de l’equip a la davantera. Els seus números són aclaparadors: 11 gols i 8 assistències el coronen com el segon futbolista més decisiu de la plantilla. A les seves brillants estadístiques cal afegir-hi el seu esforç i disciplina tàctica. Un jugador modern que pot actuar en qualsevol dels flancs de l’atac.

Nico Melamed.

El futur truca a la porta. És l’última joia que ha sortit del planter i ha arribat amb força. Té aquella màgia dels escollits. Futbolista dinàmic però amb una gran facilitat per veure porteria. Autor de cinc gols aquesta temporada i alguns d’ells clau, com el del triomf contra el Sabadell, a la Nova Creu Alta; l’empat agònic a Miranda, o el gol de la victòria contra el Leganés. El futur és seu.

Melendo.

Té màgia als peus i ha mostrat moments de gran futbol. En plena eclosió del seu joc, ha vist com la Covid li va barrar el pas. Vicente Moreno va apostar llavors per un canvi de sistema, amb Dimata i RDT en punta, que l’ha privat de més minuts.

Lluís López i Dídac.

Complement ideal per a la defensa. El descens no s’entén sense futbolistes com ells, que demostren qualitat i compromís quan se’ls necessita.

FORMACIÓ HABITUAL

David López, Pedrosa, Darder i Puado formen part de l’onze de Vicente Moreno

FORTALESA GRUPAL

Nico Melamed, Melendo, Dídac i Lluís López han gaudit de minuts de qualitat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)