Girona

Jaime Ramos

Segon entrenador del Girona FC

“Tots sabem el que ha costat arribar fins aquí”

“Superar totes les adversitats ens ha reforçat a tots, ha augmentat la capacitat de resiliència del grup”

“Té una personalitat a prova de bombes. Té caràcter, és decidit i valent”

Hi ha un moment en què la tàctica i el físic deixen de comptar. L’Elx de l’any passat és el paradigma de la força del grup
El futur en el futbol no existeix. Estem centrats en el dia a dia. No malgastem la força en una cosa que queda llunyana

Ja pot glaçar, que darrere de Francisco, sempre s’hi veuen els pantalons curts i la samarreta de Jaime Ramos Hernández (Madrid, 9/1/1973). Amb una llarga trajectòria (318 partits a segona A, 137 a segona B i 9 a primera), el segon entrenador del Girona valora la progressió de l’equip.

Recorda quan Francisco li va proposar de treballar junts?
Perfectament. M’havia retirat feia dos anys i estava en una escola d’AFE, entrenant en categories inferiors. També feia d’observador de l’Sporting a Madrid. Ell havia fet una bona campanya amb el filial de l’Almeria i li van donar el primer equip, a primera. Em va trucar un divendres, em va dir que m’ho pensés i li vaig respondre: “No et preocupis que demà soc aquí.” Teníem una bona amistat, com també amb Ortega [un altre dels tècnics assistents] i Joseba Ituarte [el preparador de porters]. Em va donar una oportunitat que sempre li agrairé. Ho tinc sempre present.
Com a companys de vestidor, uns anys abans, ja en parlaven?
Ell era més jove i estava en el zenit de la seva carrera [va ser pitxitxi i va fitxar per l’Albacete]. Tampoc teníem converses gaire profundes sobre què faríem més endavant. Però sí que moltes qualitats de les que té ara ja se li veien. Era molt intuïtiu, amb una gran intel·ligència natural. Ja manifestava bones qualitats.
Amb tot el cos tècnic, la relació ve d’anys. Sempre amb els mateixos rols?
La veritat és que és un cos tècnic en què el mister consensua molt les decisions. Consulta molt. Podem tenir una part més específica cadascú, però tots opinem de tot. Òbviament, és qui té l’última paraula, però es difuminen una mica els rols perquè tot es consulta. I crec que això contribueix a fer que la decisió sigui millor.
L’estratègia també és de tots?
Sí. Entre José Ortega i jo, també amb el mister… No és que un tingui la facultat màxima. S’estudia el rival, cadascú entén la manera d’atacar les zones vulnerables i s’intenta treure el millor rendiment.
Allò del policia bo i el dolent ja no existeix?
Cadascú té la seva personalitat. El mister és qui més responsabilitat té, i les decisions seves no poden agradar a tothom. Però crec que és força dialogant. No té un to autoritari, ni de bon tros. Sempre diu als jugadors que la porta del seu despatx està oberta.
Va començar molt jove. De caràcter, n’ha de tenir.
Sí. Té caràcter, és decidit i valent. Té una personalitat a prova de bombes. Va començar jove i ens han passat moltes coses en poc temps. Vam tocar el cel molt aviat, a primera, però després vam estar un temps sense entrenar. Hem passat per moltes etapes en poc temps.
Deia Francisco que el millor és que els jugadors sempre l’han seguit, sempre han cregut en el cos tècnic. Potser amb una plantilla menys implicada haurien pogut caure?
Indubtablement, si el jugador no té la convicció en el que fa; si no se’l sedueix, és molt més difícil. Si pretens aplicar una idea de joc i els jugadors no hi creuen, hi ha poca cosa a fer. Afortunadament, en els equips en què hem estat hi ha hagut el compromís i la implicació dels jugadors. Crec que el mister ho gestiona bé, exposa la seva idea amb claredat, i els jugadors són força receptius.
Es van arribar a veure fora?
Ja sabem com és aquesta professió; si els resultats no arriben, estaràs més qüestionat. Però també et dic que t’instal·les en una bombolla de treball, del dia a dia, i te n’oblides. No pots estar pensant en què pot passar si no arriba un resultat. Tampoc ens toca a nosaltres prendre decisions. El futbol és resultadista i l’entrenador tampoc és ingenu, i sap que quan no hi ha resultats és més qüestionat.
Diu que han viscut etapes de tot tipus en poc temps, però aquesta temporada, començant tan tard, després d’una garrotada i amb l’equip per fer, deu ser una de les més dures.
És com una espècie de tsunami. Aquesta, i el final de la temporada passada, arran del partit suspès del Fuenlabrada i la incertesa que va generar un desgast a tots nivells. I vam acabar com vam acabar, amb la garrotada de l’Elx. Començar més tard, amb partits pendents, anar al mercat més tard... La veritat és que ha estat una experiència dura. Però també entenc que això ha contribuït a augmentar la capacitat de resiliència del grup. Superar totes les adversitats ens ha reforçat a tots, com a professionals i com a persones.
Després de la derrota a Vallecas va pensar que s’havia acabat el somni?
Se’ns posava força complicat, però per exemple a Vallecas vam fer un gran partit. Des de Las Palmas l’equip va millorar en joc i en resultats. I, tot i la derrota contra el Rayo, no vaig perdre la fe en l’equip. Com deia el mister, no s’havia de mirar ni resultats ni distàncies, sinó només la nostra feina, el dia a dia. De què et serveix que perdin els altres si no guanyes tu? Aquesta visió del curt termini ha estat positiva per al grup.
Juanpe deia que feia temps que no veia un Girona així, amb aquesta força de grup. Per vostè, que té tanta experiència com a professional, tan clau és aquesta unió?
Sí, sense cap mena de dubte. Em ve a la memòria l’Elx de l’any passat, que crec que és el paradigma de la força del grup. Aquí parlem del grup i no només dels jugadors i els tècnics. En Jota, en Galiano, en Mate, els metges i fisios, els estaments directius... Tots. S’ha aconseguit una harmonia molt bona, que es palpa. És la realitat. Hi ha un moment que l’aspecte tàctic, el físic i l’estratègia deixen de comptar, i compta molt això. La mentalitat forta, de grup, que t’ajuda a tirar els partits endavant.
Més enllà de la mentalitat, el canvi de sistema és la raó del gran impuls?
Més que del sistema, parlaria més del model de joc. Tampoc crec que sigui definitiu. És veritat que jugant d’aquesta manera l’equip ha començat a tenir regularitat de resultats, però també havia fet bons partits amb línia de quatre. Tenim un perfil de jugador que s’adapta a aquest model de joc, i hem aconseguit una ratxa fantàstica. També entenc que hi ha altres factors, com ara que pràcticament hem recuperat tots els jugadors. I una dinàmica de resultats bona fa que creixi la confiança. No es pot entendre una cosa sense l’altra.
Van passar a jugar amb tres centrals tenint-ne tres del primer equip, i amb contratemps. Els va fer dubtar aquest dèficit?
Es va apostar per una idea, perquè enteníem que podia donar resultat. És veritat que ha estat una zona bastant castigada, però jugadors com ara Luna s’hi han adaptat i d’altres com ara Arnau han estat una boníssima sorpresa. Entre els uns i els altres s’ha solucionat bé.
Veu l’equip alliberat? Més valent i convençut?
L’equip ara mateix té molta confiança. Que no vol dir que estigui confiat. Tots som conscients d’on som, del que ens ha costat arribar fins aquí. El dia a dia i els resultats fan augmentar la confiança. És evident que es valoren molt els resultats, però nosaltres, que els veiem entrenar-se tot l’any, no hem vist cap moment de decaiguda. És indubtable que hi ha hagut etapes en què els resultats no han arribat i que poden generar algun dubte, però el grup de seguida s’ha refet, ha tirat endavant i ha estat valent, decidit i implicat.
En què canvia defensar ara un lloc de ‘play-off’? Ara ja no és atrapar els de dalt, sinó quedar-s’hi.
En res. La nostra mentalitat ha de ser i és la mateixa. Estem en play-off, però fa 15 dies n’érem fora i afrontàvem el partit exactament igual. No crec que hi hagi cap canvi, ni de manera inconscient. Una característica de l’equip ha estat la humilitat, no creure’s millor que ningú.
Firma acabar sisè? L’avantatge de jugar la tornada a casa és relativa.
Firmo guanyar l’Sporting, de moment. Tant de bo que entrem en play-off, i tampoc crec que generi un avantatge definitiu ser tercer o quart. Ja seria una primera fita entrar en play-off, després de com ha anat la temporada. I seria un premi a aquesta inèrcia i a tothom que ens ha ajudat. També un premi per a l’afició, que està empenyent des de darrere.
Dilluns tenen una final?
És un partit dur i difícil, contra un molt bon rival que ha estat tota la temporada a dalt, però l’equip té molta confiança i està molt convençut.
De moment, tota la seva etapa a Girona és amb la pandèmia. No han ni viscut cap partit a Montilivi amb públic.
La pandèmia ha modificat molts hàbits. Per descomptat que jugar sense públic és anòmal i es fa molt difícil. I el dia a dia també és diferent. Però sembla que ha passat el pitjor i, dins de les nostres limitacions, intentarem disfrutar d’una ciutat i una demarcació que té uns tresors meravellosos.
Per veure’ls a Girona la temporada que ve s’ha de pujar?
El futur en el futbol no existeix. Nosaltres estem centrats en el dia a dia. Hi ha un treball, un compromís, una implicació de tothom. Quan acabi la temporada, i tant de bo que sigui de manera satisfactòria, serà el moment de prendre decisions. No malgastem la força en una cosa que ara queda força llunyana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)