El Girona ha tocat el cel en l’última dècada, l’etapa daurada a Montilivi, amb emocions fortes, a la glòria i a l’infern, i amb xifres de rècord. Hi havia una sèrie, però, que l’equip era incapaç d’atrapar. Són les cinc victòries consecutives en la lliga, que van arribar un parell de temporades abans de la primera promoció amb Rubi. Va ser el curs 2010/11, amb Raül Agné a la banqueta, en una fase entre febrer i març que es va tancar amb un 2-0 contra el Granada un dimarts amb Montilivi ple a vessar i uns quants abonats quedant-se sense poder entrar perquè el club s’havia passat de frenada a l’hora d’anar a buscar aficionats a casa amb autocar. Aquella esprintada va fer somiar –el club va engegar la campanya Ai si pugem– amb un play-off que va trigar un parell d’anys a arribar. Però la sèrie de cinc victòries no s’ha igualat fins ara, per més reptes que hagi assolit el club els últims anys.

“Anava tot rodat”, recorda Jose Martínez, que té al cap la temporada 2010/11 perquè va ser la que va coincidir amb el seu germà Ángel al vestidor. “Vèiem que ens salvaríem amb antelació i que, amb aquella inèrcia, érem capaços de fer alguna cosa bonica.” L’exlateral del Girona, centrat ara en el Vilablareix (n’és el director esportiu, entrena el juvenil i juga en el primer equip a tercera catalana), valora la dificultat d’encadenar victòries a plata: “Té molt mèrit el que vam aconseguir. I s’ha demostrat després, amb els anys, que ha costat molt igualar-ho. No és fàcil encadenar dues victòries, imagina’t cinc”, indica. “Sobretot costa guanyar a fora. En aquella època, Montilivi era un petit fortí. Teníem confiança, molta il·lusió i l’empenta del públic.”

Jose també va ser protagonista al camp de l’última sèrie de sis victòries seguides del Girona. Era la temporada 2006/07, a tercera divisió, en una recta final de lliga regular amb triomfs contra el Manresa (1-0), el Sabadell (0-1), el Barça C (2-0), el Peralada (0-1), el Prat (4-0) i el Santboià (1-3). “Hi havia jugadors d’una altra categoria, i no té res a veure amb la competitivitat que hi ha a segona A”, admet l’exjugador del Girona i l’Olot. Aquella sèrie no va permetre atrapar el primer classificat, el Reus. Es va tallar amb una derrota a Mutilvera en una fase que va acabar amb l’ascens a segona B, a Alcalá.

El Girona buscarà demà a Màlaga igualar el 18 de 18 per acostar-se una mica més a la fase d’ascens. “L’evolució és espectacular. Era un equip irregular, que quan el posaves pensaves: quin Girona em trobaré avui? Ara, és un equip molt sòlid que funciona en defensa i en atac. I molt millor arribar així en aquest moment. El Girona té la fletxa cap amunt. N’hi ha que van amb la inèrcia contrària.”