El Bierzo és la terra del botillo, un embotit contundent fet de costelles de porc. Un plat que s’ha de fer a foc lent i d’alt contingut calòric per superar les fredes temperatures de l’hivern. És un producte antagònic al fast food que es predica a les grans capitals. L’Espanyol es va allunyar de la cuina tradicionals per apostar per un plat combinat de fàcil execució després de la ressaca contra el Cartagena.

Els blanc-i-blaus tenien apresa la lliçó de divendres i volien demostrar que la manca de tensió competitiva era un miratge i així va ser. Dimata només va necessitar 11 segons per fer avançar l’Espanyol. És el gol més ràpid de tota la història del club blanc-i-blau i el gol 4.000 en la història del club en la lliga. La Ponferradina va quedar amb un pam de nas després de veure com l’Espanyol treia del cercle central i Pedrosa corria per la banda per assistir el davanter belga. El segon no va trigar gaire. Incursió de Puado a l’àrea rival i penal catedralici de Valcarce. El del planter no va fallar des dels onze metres i va fer el seu dotzè gol del curs. Només havien passat vuit minuts i el partit estava encarrilat. L’Espanyol va jugar a plaer i Varga i Dimata van estar a punt d’ampliar el resultat. Els locals només van inquietar a pilota aturada amb dues accions de Ríos Reina, una al travesser i l’altra avortada per una bona mà d’Oier. Sielva, exjugador blanc-i-blau, va retallar distàncies en el llançament d’un córner. El conat de remuntada dels locals va durar molt poc. El temps que va trigar Matías Vargas per despenjar-se per la banda i assistir per a Dimata. El belga es va elevar sobre els centrals per signar un doblet i el cinquè gol del seu compte particular. Per arrodonir-ho, el final del partit va estar marcat per la lesió del porter i el gol final de Nico Melamed per posar el colofó a unes grans prestacions col·lectives de l’Espanyol. La victòria fa que l’Espanyol tingui a tocar el títol de campió, que podria certificar avui si el Mallorca perd.