Espanyol

La crònica d’una mort anunciada

El cop. El descens històric de l’entitat blanc-i-blava s’entén per la manca de visió dels actuals dirigents en dotar l’actual projecte de fons suficients per corregir el desastre del curs anterior

Raquel Cabezón va sortir ahir a donar la cara després del descens històric de l’Espanyol a segona divisió. És la primera vegada en els seus cinquanta anys d’història que l’entitat blanc-i-blava no estarà a l’elit. Era el pitjor moment per baixar i més veient l’explosió competitiva i d’entrada de patrocinadors que està experimentant el futbol femení. L’Espanyol ha perdut una ocasió d’or per mantenir-se en la màxima categoria on és un dels referents. Lluny queden ja els anys daurats de l’entitat amb diverses copes a la butxaca i un títol de lliga. Unes temporades glorioses a finals dels anys noranta i els primers anys d’aquest mil·lenni. Llavors el femení va guanyar visibilitat i aquells triomfs van servir per tenir un camp d’entrenament on jugar i entrenar a la Dani Jarque i no buscar-se la vida per poder entrenar. Un temps on l’equip femení guanyava i jugava la Champions de manera habitual a diferència de la irregularitat que mostraven els seus companys masculins.

Però la situació s’ha anat torcent en els últims deu anys d’una manera contínua i sense pausa. Una acceleració on l’Espanyol va anar perdent, de mica en mica, el seu potencial esportiu fins a acabar en una temporada, l’anterior, on l’equip no va ser capaç de guanyar cap partit en tota la temporada. Només l’ampliació de la lliga li va permetre aferrar-se a la primera divisió. Com si es tractés d’un videojoc l’Espanyol va guanyar una vida extra. Un temps preciós per aferrar-se a la primera divisió. Un moment nuclear en l’evolució del futbol femení amb l’entrada de nous actors com el Real Madrid, un Barça fent una inversió fastuosa, però altres equips com l’Atlético de Madrid o la Real Sociedad que també han invertit per no perdre pistonada.

Els dirigents de l’Espanyol no ha sabut veure que aquella “vida extra” motivada per la pandèmia era una finestra d’oportunitat per evitar el desastre. El camí va ser hieràtic. Portes endins, el motiu és clar: no podien invertir gaire perquè tots els diners anaven en direcció cap a l’equip masculí. Any de pandèmia, descens a segona. Tots els esforços anaven en una sola direcció: l’equip masculí. La resta era secundari.

Raquel Cabezón va agafar un Espanyol en crisi ara fa just un any i que caminava cap al desastre sense frens. Rufete es posava en mans d’una de les millors jugadores de la seva generació, internacional absoluta i coneixedora del club. Li tocava fer un miracle amb poc marge i amb el hàndicap de veure com una de les seves millors jugadores, la russa Karpova, es lesionava de gravetat tot just començar la temporada i sense opció de fitxar un recanvi fins a la finestra hivernal. L’Espanyol ha millorat les seves prestacions respecte al curs anterior, però no li ha arribat per mantenir-se a primera. Un equip voluntariós i amb moltes jugadores que han debutat provinent del planter però amb manca de qualitat als metres finals. I això es paga. “Sabem que hem d’invertir més en el femení”, revelava un dels dirigents del club un cop consumat el descens.

Raquel Cabezón va sortir ahir a donar la cara. Un acte de contrició on no va poder dir tot el que pensa, però és evident que el nou projecte que vol bastir de cara el curs vinent passa per una renovació profunda de la plantilla amb una barreja de talent jove del planter, veterania i algun fitxatge de qualitat. Per fer tot aquest foc nou, primer cal que els directius que ara lamenten no haver fet més inversió en el femení corregeixin la seva deriva. I el més important, que li diguin al president, Chen Yansheng, que el futbol femení no és un pedaç a l’escut sinó un equip més i a l’alçada del masculí. Només amb aquest canvi de mentalitat es podrà arribar a recuperar el prestigi esportiu que tenia l’entitat 15 anys enrere. I això passa per una aposta econòmica seriosa i implementada en el pressupost anual de l’entitat. “Ha quedat clar que els recursos que s’han destinat enguany han estat insuficients i s’han comès errors. S’ha fallat i cal buscar solucions”, deia Raquel Cabezón que afegia: “El futbol femení evoluciona i l’Espanyol ha d’invertir”, subratllava la mandatària que, tot i això, també deixava anar que “podria haver estat pitjor. L’equip masculí va baixar i la realitat era la que era i no es va plantejar la temporada amb més tranquil·litat”, va incidir.

Raquel Cabezón treballa en el projecte de futur, però abans de descobrir els seus plans espera acabar la lliga on queden dues jornades. Un temps on el club també espera que se li presenti una segona “vida extra” per les noves exigències econòmiques de la lliga. És a dir, l’Espanyol podria continuar a primera si algun dels clubs que puja no compleix els requisits econòmics. Una possibilitat remota que els dirigents, de moment, no descarten.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)