En el sistema format per tres centrals i dos carrilers que utilitzen alguns equips, entre ells el Girona, els futbolistes de banda solen tenir un caràcter ofensiu, molt més extrems en gairebé tots els conjunts que no pas laterals clàssics. En el conjunt gironí, les bandes estan monopolitzades pel brasiler Yan Couto per la dreta i el vallesà Enric Franquesa per l’esquerra. Precisament el de Sant Cugat va fer l’1-1 després d’aprofitar una assistència de Sylla en una acció carregada de lluita, una diana que va canviar la tendència del matx i va fer despertar de la letargia inicial els de Francisco. El carriler va definir al pal curt de Luca Zidane per fer esclatar d’alegria tota l’expedició gironina desplaçada a Madrid: “Marxem a Girona amb un gran resultat, però queda la tornada, queda moltíssim per jugar. Ens ha costat començar el partit però hem competit bé i estem contents amb el resultat final”, deia Franquesa després del partit a Vallecas.

Franquesa, cedit pel Vila-real fins al 30 de juny –des de Castelló s’assenyala que el club groguet no compta amb el català de cara al curs que ve–, es va convertir amb la diana contra el Rayo en el tercer màxim golejador de la plantilla, comptant els partits de lliga i de play-off. Franquesa acumula quatre gols –també va marcar al camp del Castelló (0-1), al del Mirandés (3-3) i a Montilivi contra el Tenerife (1-0)– i se situa darrere de Sylla, que amb onze dianes és el màxim golejador en la lliga, i Stuani (10). Al vallesà, com a Yan Couto, li ha anat de meravella el canvi de dibuix tàctic.