Girona

MARCOS TÉBAR

EXJUGADOR DEL GIRONA (DE LA TEMPORADA 2009/10 A LA 2012/13)

“Vam arribar al límit de les nostres forces a la final”

“Si en l’anada a casa, on vam fallar un penal, haguéssim tret un bon resultat, hauríem anat a Almeria amb més força

La unió del vestidor va ser la clau per fer una gran temporada, i en aquest sentit Rubi hi va tenir molt a veure

Marcos Tébar és un dels noms propis dels primers anys del Girona en el futbol professional, i va tenir un paper destacat en la consolidació del club a la 2a divisió A. Va estar present en el primer play-off d’ascens a primera, que no va poder acabar amb la festa grossa, però que va servir d’impuls per a l’entitat.

El Girona estava acostumat a patir i de cop es van veure lluitant per l’ascens directe. S’ho creien?
Va ser una temporada molt bonica per tot el que vam anar vivint. Ens vam situar a la zona alta des de ben aviat i anàvem veient que els resultats ens acompanyaven i que ens manteníem en les primeres posicions. Era un equip curiós perquè hi havia gent que venia de no fer grans temporades en altres clubs, però aquell any amb Rubi tot va anar rodat. Vam arribar ràpid als 50 punts, que era l’objectiu marcat, i després ja ens vam anar il·lusionant.
No acabar entre els dos primers va ser un cop dur?
Va ser una pena, perquè ho teníem a prop, i se’ns va escapar en el partit a Almeria, on hi va haver decisions estranyes dels àrbitres. Acabar entre els dos primers hauria estat preciós, però no vam poder posar el colofó.
Quins records guarda del ‘play-off’ que va venir després?
L’eliminatòria contra l’Alcorcón va ser molt bona, vam estar com tot l’any i vam arribar a la final. Després, contra l’Almeria en l’anada a casa, ens vam endur una derrota que no ens mereixíem i en la tornada no vam poder competir per capgirar l’eliminatòria. El gol que ens van marcar aviat va ser una llosa massa gran per a nosaltres.
Què els va faltar per plantar més cara a l’Almeria?
Vam arribar bastant fosos físicament, amb jugadors tocats que no van poder rendir com durant la temporada. Teníem una plantilla curta en comparació amb l’Almeria, que havia pogut fer moltes més rotacions durant la temporada. Crec que després de tantes jornades lluitant intensament per les dues primeres posicions se’ns va fer tot massa llarg. Segurament la història hauria estat diferent si en l’anada a casa el resultat hagués estat més positiu, que ho vam tenir a tocar amb un penal que vam fallar. Després la tornada l’hauríem afrontat amb més força i qui sap què hauria passat.
Quina va ser la clau d’aquella gran temporada?
Per mi, va ser bàsica la unió que teníem al vestidor, i és que és un contacte que encara mantenim. Tenim un grup amb la plantilla d’aquella temporada i anem parlant molt sovint de tot, i sempre que alguns coincidim en alguna ciutat mirem de trobar-nos. Aquesta és la base de tot el que vam viure, i en aquest sentit hi va tenir molt a veure Rubi perquè va ser el nexe entre tots. Hi havia jugadors que venien al Girona amb ganes de reivindicar-se, altres que feia uns anys que hi érem i teníem molta gana, i alguns que encara venien de les etapes del Girona a 3a i a 2a divisió B i tenien ganes de fer-la grossa.
Qui va pujar va ser l’Almeria i la temporada següent la va jugar a primera amb el conjunt andalús. Com va anar aquell canvi? Ja hi havia contactes abans?
No hi havia contactes, i crec que vaig fer el que tothom hauria fet. Acabava contracte amb el Girona i dies després d’acabar la promoció no tenia cap oferta de renovació sobre la taula. En aquell moment l’Almeria va contactar amb mi, i em va oferir un projecte de primera. Jo podia negociar amb qui volgués des del gener, però no ho havia fet perquè volia pujar amb el Girona i quedar-me, però en aquell moment tenia un projecte de primera divisió sobre la taula i vaig acabar firmant, perquè al final el somni que tenia era arribar a primera.
Creu que a partir d’allà la història del Girona va començar a canviar cap al club que és ara?
Segurament aquell va ser el primer any que la gent de Girona es va començar a plantejar que pujar a primera era possible. Fins llavors era un equip més habitual de categories inferiors i que a 2a A lluitava per no baixar, i allà es va veure que es podia fer. Allò va servir per canviar una mica la mentalitat del club i al final, al cap d’uns quants anys d’insistència, es va pujar a primera. Ara és un equip que sempre tindrà a prop la primera divisió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)