Girona

FELIPE SANCHÓN

EXJUGADOR DEL GIRONA (CURS 2005/06, 2008/09 I DEL 2012/13 AL 2016/17)

“Afrontar aquell ‘play-off’ va ser molt complicat”

“No va ser real i, tot i guanyar 0-3, no teníem cap confiança”

“Va ser molt dur, sentíem que el cos no ens responia”

En la tornada tot anava al seu favor i no teníem capacitat de reacció. Va ser un dels partits més durs que m’ha tocat jugar

Felipe Sanchón és tota una institució al Girona, club que va defensar en tres etapes diferents, competint a tercera i a segona A. El de Sant Boi ha viscut més decepcions que alegries en els play-off, però el curs 2016/17 va poder treure’s l’espina i ascendir amb el club que porta al cor.

Quatre dies després de perdre l’ascens directe van fer les maletes per anar a La Romareda. Molt dur?
Era un moment força dur per a l’equip després de l’empat contra el Lugo, amb l’ascens directe a la mà. Afrontar un play-off en aquelles circumstàncies no era fàcil, però ho vam intentar tot. El 0-3 a Saragossa no va ser real tampoc. Ells van sortir molt forts, Mata va aconseguir avançar-nos i el rival es va descentrar una mica. El resultat no va reflectir el que va ser aquell partit ni el que vam notar nosaltres damunt del terreny de joc.
Va ser el partit perfecte per començar a deixar enrere el cop contra el Lugo. L’equip va demostrar, de nou, que era una màquina ben engreixada?
Va ser una temporada molt bona. Érem una plantilla amb ambició, sense grans noms, ja que es va muntar un equip amb jugadors procedents de segona B. Recordo que el mateix Granell no sabia ni si es quedaria després de la pretemporada. El projecte es va construir després d’un any anterior en el qual vam estar a punt de baixar, s’havien de buscar futbolistes en un context de patiment i de segona B. Vam fer un gran equip, amb totes les lletres, una pinya que va fer que tot anés molt bé. Havia d’haver estat el nostre any, però va passar el que va passar i no vam poder superar durant el play-off la decepció que ens va generar el partit del Lugo.
Tot i el 0-3 no hi va haver cap excés d’eufòria, ja que la patacada era molt recent, no?
I tant. Va ser molt dur afrontar el play-off i sabem que és molt complicat pujar per aquesta via. Tots havíem jugat alguna mena de promoció per pujar a segona B o a segona A. Són quatre partits brutals, contra equips molt bons. Jugar-lo després de tenir l’ascens a la mà és molt complicat i, tot i guanyar 0-3, no teníem cap confiança.
En la tornada es va veure que l’equip estava destrossat mentalment, no?
Vaig jugar de titular i recordo que se’ns van menjar en tot. Tot anava del seu favor i nosaltres no teníem capacitat de reacció, no teníem la mentalitat i és un dels partits més durs que m’ha tocat jugar. No només perquè ens remuntessin, sinó perquè sentíem que el cos no ens responia, és igual qui jugués, si algun menys habitual o els titulars. El mister va reservar algun jugador perquè amb un 0-3 i la càrrega de partits era normal. A la mitja part ja ens havien empatat i era complicat evitar el desastre.
El fet de tornar a Montilivi només set dies després va pesar massa?
En el primer moment no, ja que veníem d’un 0-3 i el primer pensament era gaudir el partit i superar l’eliminatòria per tornar a tenir una altra oportunitat. Quan veus que el rival fa gols, la teva pressió és major davant de l’escarni que reps, llavors els records i els fantasmes apareixen, ja que veus que se t’escapa de la manera més tràgica. Al final veus que no estàvem preparats per afrontar un play-off després del cop tan dur que vam rebre en l’última jornada.
La sensació era que no tornarien a estar mai més tan a prop de l’ascens a primera?
Clarament, sí. La dificultat de pujar a primera és brutal i fer-ho de manera directa, més. Per un club com el Girona, que ara té mitjans i recursos al camp i fora, però abans no, era normal tenir el pensament que vivíem una cosa única. Els que vam viure l’època de tercera divisió o de segona B sabíem de les dificultats d’arribar al final de cada curs, mantenir les plantilles... Aconseguir allò amb aquell grup era una cosa impensable.
Per sort, vostè i algú més es van poder treure l’espina només dues temporades després.
He tingut la sort de treure’m l’espina d’aquell any. Per desgràcia molts companys van marxar i no ho van poder fer, però vaig aconseguir fer-ho, tot i que em queda marcat per sempre no haver pogut jugar a primera o no ascendir aquell curs 2014/15, després del qual podia haver continuat. Viure aquella setmana a Girona va ser brutal, una bogeria per a tots. El grup també era bo, per això s’aconsegueixen grans fites, tot i que en l’aspecte personal va ser una temporada dura sense jugar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)