Girona

ISAAC BECERRA

EXJUGADOR DEL GIRONA (DEL CURS 2012/13 AL 2015/16)

“Sabíem el que ens hi jugàvem, però ens va faltar experiència”

“L’Osasuna va arribar millor que la resta d’equips al ‘play-off’, i ho va demostrar”

“Vaig marxar amb molta pena. M’hauria agradat sentir l’escalf de la gent, perquè sempre em vaig sentir estimat i valorat”

Si haguéssim pujat, hauria continuat en el Girona. Hauríem intentat fer alguna cosa per continuar-hi

Isaac Becerra (Badalona, 1988) ha disputat tres play-offs defensant la porteria del Girona en les quatre temporades que va estar en el club blanc-i-vermell. Sempre va sortir creu en les promocions d’ascens, i l’última que va disputar va ser la de la campanya 2015/16, en què la derrota (0-1) contra Osasuna en la tornada de la final a Montilivi va ser el seu últim partit amb l’entitat gironina, ja que després va signar pel Valladolid. Ara, de vacances, a l’expectativa, ja que acaba contracte amb el Còrdova a finals de mes, descansa i mira futbol.

Seguint el Girona, suposo.
I tant! Disfrutant de tornar-los a veure competir per tornar a estar a l’elit. És una alegria veure com el Girona es reinventa cada temporada, se supera i continua donant guerra per tornar a primera divisió.
Han passat cinc anys, d’aquell ascens frustrat (15/16) a Montilivi, l’últim que va viure com a jugador del Girona. Li costa parlar-ne?
Al final, amb el temps ho assimiles tot i veus una mica on van estar els errors, què vam poder fer per aconseguir l’objectiu aquell any... El futbol és futbol, i l’Osasuna va arribar millor que la resta d’equips al play-off, i ho va demostrar. No va perdre cap partit ni va encaixar cap gol en tot el play-off. Va ser un vencedor just.
En aquella lliga, vostè va ser el Zamora. Passava un gran moment...
La veritat és que estava en un moment molt bo de la meva carrera, i va ser una llàstima que tot i ser Zamora i ser nomenat el millor porter de la lliga aquella temporada no aconseguíssim l’objectiu d’ascendir. Però com li he dit, el futbol és així.
La primera pedra en el camí en aquell ‘play-off’ va ser el Còrdova, i a l’anada van perdre (2-1). Quin era l’estat de l’equip aleshores?
Crec que hi vam arribar en un bon moment. Sí que és veritat que aquell dia se’ns va posar el partit molt en contra ben aviat. No havien passat ni deu minuts i Xisco ja ens va marcar i se’ns va torçar l’eliminatòria. Per sort vam ser capaços de fer un gol a l’Arcángel, i després a Montilivi vam capgirar el resultat.
Com diu, van remuntar a la tornada (3-1), però van començar perdent. Recorda què van sentier quan van encaixar el 0-1?
Sabíem que havíem de marcar dos gols, fos com fos, i a partir d’allà ja veuríem què passaria en la pròrroga. Vam ser capaços de fer-ho i al final vam passar. És veritat que teníem molta tensió perquè ens hi jugàvem molt, volíem passar a la final i volíem pujar, després del que ens havia passat la temporada anterior (2014/15) i també en la primera en què vam jugar play-off (2012/13), en què també vam arribar a la final i vam caure contra l’Almeria.
Pesaven, aquests precedents?
En el primer play-off sí que érem veterans, però en els següents érem equips més joves que no teníem aquell punt d’experiència que ara sí que té l’equip. Ara hi ha veterans que saben el que han de fer i saben guiar la resta de joves, i això crec que ens va faltar. Sabíem el que ens hi jugàvem, però aquell impuls de la joventut potser ens va passar factura.
I en la final, l’Osasuna; en l’anada a El Sadar van tornar a perdre (2-1). Què va passar?
En aquell partit ens van marcar molt aviat, també. Kodro només començar ens va fer el primer gol i ens va fer bastant mal. Érem conscients que l’Osasuna venia fort des de darrere i, a part, amb el seu entrenador, Enrique Martín, que és un motivador nat i que la seva especialitat són els play-offs, com ha demostrat, sabíem que costaria, i així va ser. A Montilivi no vam poder marcar ni capgirar l’eliminatòria.
La tornada (0-1) va ser el seu últim partit amb la samarreta del Girona a Montilivi.
Vaig marxar amb molta pena. Crec que si haguéssim pujat, hauria continuat en el Girona. Possiblement hauríem intentat fer alguna cosa per continuar-hi, però les circumstàncies es van donar com es van donar. L’Osasuna va ser millor i va aconseguir l’ascens. M’hauria agradat acomiadar-me d’una altra manera, fins i tot quan vaig tornar amb el Valladolid, haver jugat allà i rebre l’escalf de la gent d’allà, perquè és el lloc on més a gust havia estat i m’hi sentia molt estimat i valorat. No va poder ser. Jo estic encantat que el Girona continuï tenint èxit i tant de bo pugin.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)