Girona

L’assimilació del dol

El Girona es pren un període de gestió de l’enèsim cop i de reflexió abans de començar a embastar el projecte 2021/22, amb un pressupost ajustat

Lligar el tècnic és prioritari, amb la incògnita de si hi ha possibilitats que Francisco s’avingui a quedar-se per treure’s “l’espasa” que té clavada

No va ser amb una fuetada a última hora com la que li va propinar l’Elx, ni tampoc en la temporada que, per potencial, esforç i autoexigència, s’havia de pujar sí o sí. L’enèsima garrotada a Montilivi, però, ha tornat a coure molt. L’excel·lent trajectòria que havia traçat l’equip a partir de mitja temporada havia engrescat tothom, també els màxims responsables del club, que veien en el retorn a primera no només el remei per curar les ferides reiterades del passat, sinó també un baló d’oxigen per a l’economia de l’entitat. Es va arribar a veure tan a prop la possibilitat de regirar l’espiral de drames –el descens traumàtic confirmat en una altra tarda negra a Montilivi contra el Llevant, i la pèrdua de la final d’ascens contra l’Elx– que costa passar el dol. És el primer que s’ha marcat el club, que prefereix prendre’s un període, per breu que sigui, per digerir el cop. Al cap i a la fi, tornant a ser l’equip de segona A que més tard ha sabut on competirà la temporada que ve, el marge no té res a veure amb el de fa deu mesos.

Naturalment, la realitat del Girona a segona A és radicalment diferent de la que hauria viscut si la quarta final de play-off no hagués acabat, com totes les altres, amb drama. “Si puges ets un club de 60 milions i, si no, de 15; això ja ho explica tot”, resumia el president del consell d’administració del Girona, Pere Guardiola, entre la semifinal i la final. El club té en els màxims accionistes –el City Football Group, el magnat bolivià Marcelo Claure, que diumenge era a la llotja de Montilivi, i l’empresa de Guardiola– l’aval per assegurar no només la viabilitat de l’entitat, sinó per intentar fer projectes esportius potents, malgrat les garrotades. És en aquest marc que la junta general d’accionistes va aprovar al maig una doble ampliació de capital –una primera que ja va dur a terme de 4 milions d’euros i una segona que podia arribar a un màxim de 16 milions– com a eina de protecció. Però això no vol dir que l’ampliació permeti gaires alegries en la confecció de la plantilla, perquè primer s’havia de contrarestar una previsió de pèrdues de 8 milions en el pressupost i l’excés en el límit salarial de la plantilla que li ha permès LaLiga aquesta temporada. Per fer una plantilla competitiva, el club s’haurà de tornar a ajustar en el pressupost, res a veure amb el de la primera temporada després del descens de primera. És probable que torni a explotar no només les cessions, sinó les apostes per futbolistes joves, com els que han marcat un camí aquest curs.

Banqueta per definir

Abans d’avançar en la configuració de la plantilla, el Girona ha de definir qui ocuparà la banqueta. Francisco va arribar a Montilivi el juliol del 2020 amb contracte garantit per a la recta final del curs passat i per a tot l’actual, tot i que la garrotada contra l’Elx li va generar alguns dubtes fins que el club el va convèncer. Aquesta vegada, l’ascens hauria estat la millor manera d’allargar el vincle. El cop, però, és duríssim. No només per al Girona, sinó també per a l’únic entrenador que ha arribat a dues finals consecutives per pujar a primera. Totes dues, amb desenllaç dramàtic. Com tots els responsables del club, Francisco ha dedicat les hores posteriors a la derrota a intentar digerir la decepció. “En deu 10 mesos hem arribat a dues finals del play-off per pujar a primera i les hem perdut, imagina’t com estic; no és que tingui una espina clavada, és que tinc una espasa”, reconeixia l’andalús després del 0-2. És difícil aventurar la continuïtat del tècnic sense haver pujat. L’estomacada, però, també li podria servir d’estímul per mirar de treure’s “l’espasa”, després de fer rendir a un nivell molt fiable l’equip a partir de la meitat de la lliga. És clar que també s’ha de definir el club, un cop hagi superat un dol que costa de passar. El Girona és, juntament amb l’Osca –equip que va dirigir Francisco abans d’arribar a Montilivi–, l’únic club sense la banqueta definida, amb la qual cosa el tècnic té poques alternatives si vol continuar entrenant. Tampoc li ha fet res, però, prendre’s un parèntesi, com va fer abans d’acceptar l’oferta del Girona.

EL COP ÉS DURÍSSIM

La gran dinàmica havia fet créixer la fe en un ascens que hauria curat molts mals

FRANCISCO

Té poca alternativa si vol entrenar, però no li ha fet res prendre’s un parèntesi

COLLATS

L’ampliació de capital dona aire, però sobretot per cobrir l’excés del límit salarial
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)