La via citizen sempre és una opció per al Girona. I és que des que el club de Montilivi i el Manchester City van iniciar les relacions, el 2015, la porta per rebre jugadors cedits propietat de l’entitat sky blue està oberta cada estiu. Res ha canviat aquest estiu i amb el City Football Group –un conglomerat propietat d’una empresa d’inversió d’Abu Dhabi i que té diversos negocis relacionats amb el futbol, amb el Manchester City com a pal de paller– com a accionista principal del Girona, amb el 47% de les accions –Marcelo Claure posseeix el 35% i el Girona Football Group el 16%–, el vincle continua vigent. S’espera, doncs, que durant aquesta finestra de fitxatges acabi aterrant algun jove valor del club anglès sense lloc a l’equip entrenat per Pep Guardiola, encara que no és tampoc una tasca senzilla. El fet de militar a segona divisió A dificulta les incorporacions esmentades ja que la categoria provoca que diversos d’aquests jugadors que podrien ser interessants per al Girona no acceptin venir i, per tant, el cèrcol s’estreny. Quadrar les expectatives de futbolistes i club és complicat, ja que en el cas dels primers, si estan preparats per jugar al futbol professional i aspiren a fer-ho al Manchester City, voldran estar al més alt nivell, mentre que l’entitat blanc-i-vermella també té uns objectius i reclama peces que li puguin aportar immediatament.

Va passar fa dos estius (2019/20), quan cap futbolista procedent de l’entitat sky blue va arribar al Girona, que aleshores acabava de baixar de primera divisió. La direcció esportiva, que amb el pressupost més alt de la categoria va dissenyar un equip amb l’objectiu de pujar, no va veure oportú aconseguir els serveis de cap dels nois oferts, cosa que sí que va passar l’estiu següent (2020/21), després l’ascens frustrat. Sense tant múscul econòmic, el potencial de la plantilla va quedar irremeiablement reduït i aleshores sí que van arribar quatre reforços des d’Anglaterra: Arijanet Muric, Yan Couto, Pablo Moreno i Nahuel Bustos, futbolistes que, excepte Bustos, que havia jugat a la primera de l’Argentina amb el Talleres, no tenien experiència acreditada en el futbol professional. Dos d’ells, a més, tot just eren encara juvenils, Yan Couto i Pablo Moreno (tots dos de 18 anys), i, tot i això, són els que millors prestacions van acabar oferint. Al brasiler va costar-li molt entrar, però va acabar exhibint un enorme potencial i sent titularíssim; el granadí, en canvi, que sí que va ser molt útil i va rendir durant trams, va ser més intermitent, castigat per les lesions. Pel que fa a Bustos (22 anys), no s’ha acabat mai d’enlairar i, tot i anar comptant, no ha aconseguit deixar-se anar i no ha mostrat la seva millor versió. Finalment, Muric (21 anys) va començar de titular però un inici desafortunat, amanit amb absències a causa de les convocatòries internacionals, va entregar la titularitat a Juan Carlos i en el mercat d’hivern va desfer la cessió i va marxar al Willem II holandès. És una possibilitat remota que els dos últims, Bustos i Muric, repeteixin cessió, però la possibilitat dels juvenils, Yan i Pablo, no està descartada. Malgrat tot, s’entreveu difícil, sobretot en el cas del brasiler, amb propostes de primera.