Tres nits abans del tancament d’un mercat lent i amb els moviments hipotecats per les limitacions, el Girona tenia una prova exigent que va acabar amb la primera derrota del curs. Falten coses i comença a faltar temps. Massa avesat en els últims mercats a anar a última hora, s’haurà d’intentar afinar abans de dimarts a la nit per completar una plantilla tendra, curta i amb mancances, que mostra valentia i atreviment però que encara està un pèl verda i amb incògnites. Més valdrà que Míchel tingui clar, d’una vegada, quines són les peces definitives per anar construint el Girona que vol.

Després d’activar l’atac amb la seva entrada al camp contra el Las Palmas, Álex Baena i Gabri Martínez van entrar en l’onze inicial. No li feia res a Míchel, mentre espera reforços, que Gabri estigui encara en edat juvenil. L’aposta del madrileny va tenir com a afectat no només un extrem, Darío Sarmiento, sinó també el migcampista més experimentat, Gumbau. Samu Saiz, amb l’etiqueta de “cas especial” amb el mercat obert penjada pel mateix tècnic, va centrar la posició. Tot plegat dibuixava un plantejament atrevit i carregat de talent al camp, en un 4-2-3-1. El partit, però, no podia començar pitjor per a un equip que volia la pilota i que no la va ensumar fins que l’etern Yuri, superats encara no tres minuts, va marcar el primer gol que rebia el conjunt gironí aquest curs. Ríos Reina va trobar una autopista per l’esquerra i va assistir el brasiler. El gol va trastocar un Girona espès en l’arrencada. Van trigar uns quants minuts a asserenar-se una mica els blanc-i-vermells, desorganitzats i precipitats en la pressió. Yuri va voler sorprendre de vaselina Juan Carlos després de guanyar amb el cos la lluita amb Jairo.

Superat el col·lapse inicial, el Girona va començar a guanyar possessió. Apareixia Baena, amb més perfil d’associar-se cap a dins i buscar passades que no de tenir profunditat per banda. Samu Saiz les volia totes, però no li’n sortia cap. Stuani tampoc arribava a les accions de rematada, i quan estava a punt, va aparèixer el central Copete, que també va actuar bé al límit davant Gabri. La primera rematada de Stuani, a la mitja volta, va ser innocent (27’). Els de Míchel anaven intensificant el domini de la pilota, però no pas el de la situació. Perquè, quan la perdien, la Ponferradina trobava molta facilitat per progressar. Ningú frenava les transicions dels del Bierzo, que haurien pogut deixar pràcticament liquidat el partit, primer en un contraatac de manual (24’) i més tard en una altra ocasió de Yuri, que va perdonar (39’). El Girona es mostrava tou quan havia de recular. I amb la pilota, per més que l’acaparés, li faltava profunditat i malícia. L’equip va tancar la primera part amb un 64% de possessió de pilota, però el perill que van crear els uns i els altres no tenia res a veure.

El Girona va intensificar el domini, però li costava fer treballar el porter Amir. La primera ocasió va trigar 53 minuts a arribar, en un córner rematat per Juanpe. L’equip de Míchel va començar a generar córners i faltes. Superada una hora de partit, el tècnic va fer entrar Nahuel Bustos per Gabri. L’argentí va assistir Stuani, que en va tenir una de clamorosa que no va saber ajustar (64’). L’uruguaià, que no acabava d’estar fi, va fer una altra rematada després de perdre angle (72’). A l’altre costat, Saverio va generar dues ocasions en un minut. El triple canvi de Míchel va deixar Darío Sarmiento i Gumbau sense minuts.