L’Espanyol ha tornat aquesta temporada a primera divisió. El seu lloc natural, en què disputarà la seva 86a edició a l’elit. És un clàssic del futbol estatal, però l’equip del retorn no té res a veure amb el que va baixar el curs 2019/20. Només cal fer un cop d’ull ràpid a la nòmina de futbolistes per veure com el director esportiu, Francisco Joaquín Pérez Rufete, ha sacsejat l’arbre per configurar, sobre el paper, una plantilla competitiva, versàtil i amb més pedigrí que la que va iniciar la lliga el setembre del 2020. El gir és radical i la comparativa, ben segur, farà posar vermell més d’un aficionat blanc-i-blau. El primer que és conscient d’aquesta circumstància és Rufete. El director esportiu, llavors encarregat del futbol professional, va ser copartícip dels errors de planificació comesos fa dos anys i era conscient que en aquest mercat no podia perdre pistonada.

Fa dos anys, l’Espanyol va protagonitzar el mercat més brillant quant a traspassos de la seva història. Van marxar Borja Iglesias (28 milions) al Betis i Mario Hermoso (25) a l’Atlético de Madrid com les dues grans vendes d’un Espanyol que havia acabat la lliga com a setè classificat i de retorn a Europa dotze anys després. Els recanvis per a dues peces de referència de l’equip van ser Fernando Calero (8 milions) i Matías Vargas (10, 5). El central castellà no ha tingut el protagonisme desitjat en els seus dos primers anys i l’argentí ha marxat a Turquia per elevar el seu futbol i recuperar-se anímicament.

La mala gestió va obligar l’Espanyol a recuperar el temps perdut en el mercat d’estiu i abocar-se a un hivern frenètic pel que fa a transaccions. Així van arribar Raúl de Tomás (22,5 milions), Embarba (10), Cabrera (9) i Oier (1,5). Més de 40 milions d’euros d’inversió per evitar un descens inevitable. La disbauxa va venir acompanyada d’un carrusel de tècnics: David Gallego, Pablo Machín, Abelardo i, al final, Rufete, que van signar un autèntic desastre de temporada. La concatenació d’errades va ser fatal començant per la sortida de Joan Francesc Ferrer Rubi i la manca d’encert en els reforços i la política econòmica de l’ex-director general Roger Guasch d’invertir només un 40 per cent dels guanys dels traspassos en noves incorporacions.

La lliçó estava ben apresa i en dos anys l’Espanyol ha canviat gran part dels integrants de la plantilla que va iniciar l’últim curs a primera. De fet, ara mateix només hi ha nou futbolistes en nòmina d’aquell equip: Diego López, David López, Fernando Calero, Adrià Pedrosa, Dídac Vilà, Wu Lei, Melendo, Javi Puado i Sergi Darder. L’Espanyol s’ha mogut en aquest mercat de manera totalment diferent de com ho va fer fa dos anys. El precepte que ha mogut la direcció esportiva era millorar la plantilla ampliant el fons d’armari per augmentar la competència interna. L’objectiu és amarrar la permanència amb solvència i sense patiments i, de retruc, intentar establir-se en el top 10 de la lliga. Així han vingut futbolistes contrastats i de rendiment immediat que coneixen la lliga. Sergi Gómez, Aleix Vidal, Manu Morlanes, Loren Morón i Yangel Herrera. Els dos primers són en propietat i els tres últims cedits. Tots cinc venen a millorar l’engranatge col·lectiu de l’equip i, molts d’ells, tenen perfil de titular per incrementar la competència interna de l’equip. En aquest sentit, l’Espanyol s’ha reforçat en un mercat difícil fent una inversió de 900.000 euros, els que ha pagat per la llibertat de Sergi Gómez al Sevilla i, per primera vegada en la seva història contemporània, no ha fet cap venda mantenint els futbolistes més destacats de l’equip, com Raúl de Tomás, Adrià Pedrosa o Javi Puado, a qui es va renovar aquest estiu. Una política esportiva encaminada a reforçar l’equip i que dista molt de la plantilla de fa dos anys. Un gir radical que ha de permetre a l’Espanyol afrontar aquesta temporada amb més elements de qualitat gràcies a una plantilla més versàtil i amb més fons d’armari que fa dos anys i millorada respecte al curs de segona divisió. Ara tot està en mans de Vicente Moreno per treure el suc i el rendiment esperat a un equip que ofereix moltes variants tàctiques amb molt talent a la zona ampla amb les arribades de Manu Morlanes i, especialment, del veneçolà Yangel Herrera.