Girona

Enlloc com a Montilivi

“Volia ser on crec que seré més feliç, i sens dubte és a Girona”, assegura Borja García, que ha fet un esforç econòmic per encaixar en el conjunt blanc-i-vermell

El madrileny, que ja va intentar tornar al gener, reconeix que s’ha de posar bé físicament després de passar la Covid i elogia les idees de Míchel, amb qui va coincidir al Rayo i l’Osca

Amb un somriure d’orella a orella, Borja García tornava a la sala de premsa de Montilivi per valorar un retorn que anhelava des de feia temps. “Fins i tot vaig estar parlant amb en Quique per poder venir l’hivern passat, però això sí que era complicat i gairebé inviable”, revelava. Alliberat de l’Osca a última hora del tancament del mercat, Borja hi ha posat molt de la seva part –tal com li va reconèixer el president, Delfí Geli– amb l’objectiu de reviure moments màgics a Montilivi, el seu millor escenari.

Traspassat a l’Osca la temporada passada, Borja no es va treure del cap les cinc temporades de blanc-i-vermell. “Me’n vaig anar perquè l’equip havia rebut dos cops durs, creia que necessitava un canvi d’aires i el club també necessitava oxigen. Però el meu cap sempre ha estat aquí. He vist tots els partits i he mantingut el contacte amb la gent d’aquí. I quan ha sortit l’oportunitat he fet tot el possible per tornar”, va argumentar el mitjapunta, que a l’hora de valorar el retorn va deixar anar una frase que no va agradar a Osca: “Tornar ha estat com si no me n’hagués anat. Han estat com unes vacances llargues.”

Borja no havia amagat mai que Girona era especial. “Hi he viscut moments meravellosos. També d’altre de durs, però en anys molt bons. Tothom m’ha fet sentir com a casa, i això es valora.” Amb una llarga trajectòria, el futbolista de 30 anys té clares les prioritats: “Més enllà dels diners i de si tens èxits, que evidentment els busquem, valores la felicitat. Són molts anys jugant a futbol i el que vull és estar on més feliç he estat, i sens dubte és aquí. No tinc cap dubte que volia tornar a aquí.”

Gens fàcil

Borja tenia molt clar el desig de deixar l’Osca i tornar a Montilivi, però ho va arribar a veure fosc. “No depenia de mi. Amb l’Osca sempre vaig ser molt clar, però ells havien pagat per mi. Els vaig dir on havia estat feliç i on volia anar, i es van portar bé. El alguns moments ho vaig veure molt complicat, però ara estic tranquil i feliç.” Borja ha firmat un contracte per dues temporades a Montilivi, amb una rebaixa substancial del sou per poder-hi encaixar. “No m’agrada parlar de l’aspecte econòmic. El club està passant una situació que no és com la de fa dos anys, tots ho sabem. El Girona m’ha donat molt i no és qüestió de diners. Vinc a ajudar l’equip.”

Amb un començament irregular i una plantilla tancada amb algunes mancances, l’arribada de Borja García (superat el termini del mercat) representa una esperança per als blanc-i-vermells. “No em veig com a salvador. Sí que és veritat que he sentit l’afecte de molta gent, però jo vinc a ajudar, a aportar tot el que pugui. Espero poder recompensar la gent amb el que ha vist de mi i, si pot ser, més.” Haurà d’esperar, això sí, per assolir el seu millor to, perquè li falta ritme físic. “Encara em queda, físicament. He estat un temps parat per la Covid, que em va afectar força, i també m’he entrenat a part a Osca. Intentaré anar a poc a poc. Si el mister decideix que he d’anar convocat i fins i tot jugar, encantat. Tinc ganes d’estar al camp, però sempre amb cap.”

La presència de Míchel Sánchez a la banqueta és un factor més per engrescar Borja, que hi va coincidir al vestidor del Rayo i hi va viure una primera relació entrenador-jugador a El Alcoraz. “Va ser un dels motius per anar a l’Osca, però vaig poder treballar molt poc amb ell [Míchel va ser destituït al gener]. Em van quedar ganes de treballar-hi molt més. Crec que és un grandíssim entrenador, i ho comentava fins i tot aquí quan era impensable que jo pogués tornar.” Míchel està intentant introduir la seva proposta, agosarada i ofensiva, amb les dificultats que li han generat la incertesa del mercat i ara les dues derrotes seguides en la lliga. Borja, però, és optimista: “El cos tècnic és nou i hi ha molta gent jove. Ara que s’ha tancat la plantilla, el mister podrà treballar molt millor. He vist coses del que li agrada jugar a Míchel, i l’equip ha merescut més en les segones parts a Ponferrada i contra l’Sporting. L’equip va a més”. I hi afegeix: “El mister vol ser superior amb un joc que potser no s’ha arribat a veure aquí amb altres entrenadors. És un sistema totalment nou, però segur que es gaudirà, i esperem que vingui també amb èxits esportius. Tant de bo puguem tornar a fer història.” Un dels grans reptes del tècnic serà encaixar futbolistes de talent com ara Borja, Samu Saiz i Baena en un mig del camp poc físic. “El treball ha de ser de tots. Hi ha competència i molt de talent. Si volem fer coses boniques, el treball l’hem de posar tots.”

OPTIMISTA

Borja veu “molta competència i talent” a la plantilla i creu que l’equip anirà a més
Ha estat com si no me n’hagués anat, com unes vacances llargues. El meu cap sempre ha estat aquí i he fet tot el possible per tornar
El club m’ha donat molt, ara no està com fa dos anys i no és qüestió de diners. Volia ser feliç
Borja García
MITJAPUNTA DEL GIRONA
El ‘mister’ vol ser superior al rival amb un joc que potser aquí no s’ha vist amb altres tècnics. Estic segur que es gaudirà i, espero, amb èxit
Són molts anys jugant a futbol i em mou la felicitat. Aquí he viscut moments meravellosos i tothom m’ha fet sentir com a casa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)