Girona

MÍCHEL SÁNCHEZ

ENTRENADOR DEL GIRONA

“No hem estat prou agressius”

“L’actual no és el Girona que jo vull. Hem d’ajustar molts detalls i tenir més ambició i determinació”, reconeix l’entrenador blanc-i-vermell després de tres derrotes

“Canviar d’estil seria com trair-me. Al club em van remarcar que em fitxaven per una idea”

Els meus pares m’han inculcat que per ser feliç en un lloc t’hi has d’adaptar. Per això vull aprendre el català
Estic preocupat. No podem demanar paciència. No vull excusar-me dient que hi ha una idea, tècnic i jugadors nous
Potser ens falta alguna cosa a dalt si no hi ha Stuani, però per la resta veig totes les possibilitats per com juguem
M’agrada on soc, puc créixer amb el Girona, i que des del club em mostrin confiança és important per a mi

S’ha posat al cap aprendre el català amb la voluntat d’estar molt temps al Girona, però Miguel Ángel Muñoz Sánchez (Madrid, 30/10/1975) sap que els resultats manen i no vol posar excuses després de tres derrotes. Míchel defensa la qualitat de la plantilla i el seu estil, però admet que està intentant trobar més equilibri, agressivitat i determinació.

Va ser molt aplaudida la seva petició que li féssim les preguntes en català.
Des de petit, els meus pares m’han inculcat això: per ser feliç en un lloc t’hi has d’adaptar; t’has d’adaptar ràpid a la ciutat on vas i als seus costums. I, evidentment, vull ser feliç a Girona. He vingut per estar molts anys aquí, aquesta és la idea; per tant, com més aviat agafi els costums, millor. Per això insisteixo als del meu voltant que em parlin en català, i així jo entenc i aprenc conceptes, paraules i idees.
L’estudia, el català?
No tinc temps. De moment, ho faig a través del grup de WhatsApp que tenim amb tot el cos tècnic. Molts companys parlen o escriuen en català. Ara estic aprenent coses referents als entrenaments, al menjar, entre d’altres. Serà un procés ja que no parlo gaire bé l’anglès i tinc una oïda dura, tot i que intento aprendre’l ràpid per trencar les barreres. Com més aviat el pugui parlar amb la gent i em pugui fer entendre i jo entendre’ls a ells, molt millor.
Els crits al vestidor encara no deuen ser en català. N’ha fet molts aquests últims dies?
Evidentment, sí. A La Rosaleda, al descans, vaig entrar al vestidor força enfadat. Soc una persona que gestiono la forma de parlar amb el jugador, però hi ha vegades que em supera. L’altre dia va ser una d’aquestes ocasions, tot i que sempre des de l’educació i el respecte. Estàvem enfadats i no ens havien sortit bé les coses, pensàvem que havíem de millorar certs aspectes ja que vam ser un equip contemplatiu i a mi no m’agrada gens. El futbolista ho entén i el discurs va anar per allà. Ells han de veure que també ens afecta i ens dol que l’altre equip sigui més intens que nosaltres.
Quina sensació predomina més: decepció, preocupació, neguit?
Preocupació. Decepció no, perquè l’equip vol i va per la idea. Sí preocupació ja que això és un procés en què no podem tenir i demanar paciència. No m’agrada excusar-me dient que hi ha una idea nova, un entrenador nou, jugadors nous i gent jove. Els resultats són fonamentals. La possessió de l’equip està sent estèril ja que a tres quarts de camp no hem estat prou agressius. Hem quedat com un equip que juga bé, que domina i arriba a camp rival, però després hem de tenir més determinació i agressivitat. Aquest és un pas que hem de fer i l’hem de fer de seguida. Potser quan fem el pas provocarem situacions d’estrès defensives; després haurem d’ajustar coses ja que sempre voldrem anar cap endavant. El que no podem fer és quedar-nos a mitges tintes, que dominem però que moltes ocasions morin i no tinguem la profunditat necessària.
Imposar el seu estil tan diferent en la derrota deu costar.
El procés és victòria i victòria. El d’adaptació va per aquí. Hi ha dos camins i ho vaig dir al vestidor. Hi ha el de ser cada dia més competitius i arribar a ser el que volem, una manera diferent de com competia el Girona, i l’altre camí, que realment m’estressa. Em veig antepenúltim i penso en l’aficionat gironí i entenc que estigui preocupat. Jo ho estic i els jugadors ho han d’entendre ja que hem vingut a ser un equip que lluiti, des de la humilitat, per les cotes més altes. Hem de mirar lluny, però estant en el dia a dia, i això vol dir guanyar, i ho hem d’aconseguir com més aviat millor.
Fa l’efecte que la seva convicció, la seva aposta per l’estil, és radical i que no la canviarà?
Al club em van remarcar molt que em fitxaven per una idea i una manera de fer les coses i treballar. No em puc trair. A més, és que penso que és la millor manera, per la plantilla que tenim, d’aconseguir bons resultats i ser un equip competitiu. Ara no ho estem sent. O no tot el que volem, o no ens arriba per aconseguir bons resultats. En el global, ens donarà per ser un equip molt competitiu i que tingui objectius ambiciosos. No canviarem i anirem millorant. Si l’actual és el Girona que jo vull, ja us dic que no. El jugador ho sap, però també sap que és una manera de començar per progressar i tenir resultats. Hem d’ajustar molts detalls i ser un equip més ambiciós en diverses fases del partit i amb determinació en zones clau.
Creu que aquest estil seu el pot fer amb la plantilla actual? No tem que hi hagi jugadors que no s’hi adaptin?
El jugador s’adaptarà perquè té nivell. No vull dir que tinguem la millor plantilla, però tenim una molt bona plantilla. Som un equip amb molta gent jove de molt talent però, a part, tenim gent veterana que té una experiència molt bona i un nivell futbolístic entre els millors de la categoria. Molts d’ells jugarien a primera sense problemes. Aquesta conjunció és el que hem d’aconseguir al més ràpid possible. El futbolista s’adapta però hi ha desajustos. Hem d’ajustar coses, els migcampistes han d’ajudar els centrals i hem de veure qui té més capacitat per ajudar-los, o quins arriben en punts de rematada. Estic en el procés de conjunció i el principal culpable soc jo. Si parleu amb qualsevol entrenador d’aquesta categoria i li poseu damunt la taula Borja García i Samu Saiz, tots els voldrien. Jo haig de dotar l’equip d’equilibri i veure si són capaços de jugar junts. També hi ha un treball amb ells en el dia a dia per tal que això es pugui produir.
Sempre ha dit que està encantat amb la plantilla que té. La veu equilibrada? Tenia clar que hi hauria tantes limitacions?
Hi va haver limitacions, però al final han marxat tres jugadors importants a primera. Sempre havia dit que a la banda dreta volia un jugador més. En el lateral dret específic només tenim Calavera. Volíem més competència però no hi ha limitacions a dins del bloc. Si vull jugar amb profunditat tinc peces per fer-ho i estic posant en el sac Ureña i Gabri, dues sorpreses que no estaven en la planificació de tothom. Per rendiment són aquí i compto amb ells com un més. Darío té verticalitat; Jairo, Valery, Pablo Moreno o Nahuel Bustos també en tenen. Com a jugador de referència només tenim Stuani, això és veritat, i potser allà se’ns ha generat el dubte de si falta ell, amb la resta tindrem prou punts de rematada? Ens falta alguna cosa allà, però en la resta de posicions tenim futbolistes per jugar, amb dos migcampistes, amb tres, dos extrems, interiors per fora que es fiquin cap a dins. Veig totes les possibilitats dins de la nostra manera de jugar. Fins i tot amb tres centrals i carrilers com Valery, Calavera, Jairo i Juncà.
Té un mig del camp molt jove. Quan van mal dades potser falta un punt d’ofici?
En el descans a La Rosaleda ho vam comentar. Crec que els 15.000 aficionats del Màlaga van començar a jugar el partit i això no ens pot passar. A la banda dreta teníem dos jugadors de 18 anys, amb Arnau i Ureña. Al mig Pol Lozano, Ibrahima i Aleix –que sí que té més experiència– són jugadors joves. L’experiència l’agafaran però vull que l’agafin de seguida. També és responsabilitat meva i haurem de posar-hi algun jugador d’experiència com Borja García, Samu o, si hi és, Stuani. En defensa sí que tenim aquesta experiència i al final en la mescla hi ha la clau. Sí que vaig tenir la sensació que la pressió atmosfèrica de l’inici del partit ens va fer entrar una mica més frenats. Crec que ho aniran superant.
Al Girona li ha anat molt bé jugar amb tres centrals i dos carrilers i sembla un dibuix que ha creat dependència a molts jugadors. És possible jugar al seu estil amb aquest esquema?
L’estil no difereix amb el fet de sortir amb tres centrals. Podem ser igual de verticals o ser un equip que té possessió. Hi ha centrals amb bon peu i podem ser dominadors jugant amb tres centrals. El problema d’això és que en el dia d’avui no hem pogut comptar amb Santi Bueno, i com que al lateral dret teníem la possibilitat de posar-hi Arnau perquè ens faltava un jugador, el veia més allà que de tercer central, per la meva idea principal. Ara hauré de veure si jo em vaig adaptant més a la plantilla que tinc, podria ser una opció. També vull poblar el mig del camp. Estic en un procés d’aprenentatge. Sé que no hi ha gaire temps per aconseguir conjuntar tot això i intentaré fer-ho ràpid.
Parla sovint amb els responsables del club?
Sí, i ho agraeixo molt. Amb la direcció esportiva tinc contacte cada dia i amb Brian Marwood [director general de futbol del City Group] hi vaig parlar ahir. Em diuen que veuen coses positives, és clar que n’hi ha per millorar. Veuen que en el procés anem cap a on volem i això em dona tranquil·litat i seguretat. Ja he dit que vull aprendre català perquè em vull quedar molt temps aquí. M’agrada on soc, puc créixer amb el Girona i és la meva idea. Que des del club em mostrin aquesta confiança és important per a mi.
I amb Pep Guardiola? Fa la sensació que s’entendrien parlant de futbol.
Encara no. Ho tenim pendent ja que ell també té partit cada tres dies, però parlant amb en Quique Cárcel em va dir que al més aviat possible faríem un viatge a Manchester per conèixer-lo.
Ha estat sancionat amb dos partits. Li fa mal l’expulsió?
Demano perdó per la reacció. A vegades les pulsacions van més ràpides que el teu cap. Vaig aixecar els braços a l’àrbitre i com que ja tenia targeta groga va decidir expulsar-me. Espero que en aquests dos partits l’equip doni un bon rendiment, segur que sí, i Salva Fúnez dirigirà bé l’equip. Faré examen de consciència perquè no torni a passar.
Ha tingut temps per començar a descobrir la ciutat i les comarques gironines?
Sí. La Costa Brava la conec. La meva dona de petita estiuejava a Sant Antoni de Calonge, amb la seva família. Ho hem visitat diversos dies i conec força llocs, així com de la ciutat. Ens encanta. Girona té de tot, la platja a prop, la muntanya, i es viu genial. Tot i que durant la competició no em moc gaire del PGA, quan pugui visitaré més llocs ja que els veïns ja m’han dit rutes per fer. Vull gaudir de la zona, a més de percebre què sent l’aficionat. He dit als jugadors que no s’han d’amagar. Som antepenúltims, hem de competir per sortir-ne però no deixar de ser nosaltres. Fa pocs dies a Vilablareix alguns aficionats es van apropar a transmetre’m la seva preocupació, també ànims i escalf. És important aquest contacte, molt més que el de les xarxes socials, que et provoquen potser més inseguretats.
S’empassa molt de futbol?
Miro tot el que puc. És important estar al dia, miro partits de segona, però també de la Champions, de primera, i el nostre pròxim rival amb especial atenció. Tenim un gran equip i vivim pel futbol. L’únic que trobo a faltar és la família, tota la resta va perfecte. Girona m’ha rebut molt bé i el grup és meravellós. Tret dels resultats, que hem de capgirar-los immediatament, cap queixa. Els meus fills juguen al Real Madrid, a l’equip cadet i juvenil; deu venir de família [riu]. Ara al Girona tinc cinc jugadors de l’edat del fill gran, del 2003.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)