Girona

Joies que s’han de pulir

Amb Arnau, Ureña, Darío i Gabri, el Girona és l’equip de primera i segona A que té més jugadors en edat juvenil

Tots han estat titulars i només Moleiro (Las Palmas) ha participat en més partits que ells

L’inici de la lliga no està sent fàcil per al Girona de Míchel. Implementar la nova filosofia de joc, molt radical amb el control de la possessió, no és senzill. I encara menys quan a la plantilla hi ha una barreja entre veterans que fa molt de temps que juguen amb una idea de joc diferent i joves que necessiten agafar rodatge en la categoria per arribar al seu potencial. Entre tots aquests joves que hi ha a la plantilla del Girona en destaquen quatre: Arnau Martínez, Darío Sarmiento, Òscar Ureña i Gabri Martínez –aquests dos últims jugadors sobre el paper havien d’estar al filial però estan en dinàmica del primer equip–. Quatre jugadors nascuts el 2003, cosa que vol dir que encara estan en edat juvenil. Mai abans, des de l’arribada al futbol professional, havien arribat a jugar tants jugadors en edat juvenil en una temporada –el curs passat van ser tres, amb Arnau, Yan Couto i Pablo Moreno.

Amb un rol destacat

Amb aquests quatre jugadors el Girona destaca per sobre de la resta d’equips de primera i segona divisió A, i és que el segon equip de la LFP que més juvenils ha utilitzat fins ara aquest curs és el Barça, amb Gavi, Balde i Demir. De fet, entre els 22 equips de la categoria de plata només han jugat nou jugadors en edat juvenil, tots ells nascuts el 2003, així que els gironins són gairebé la meitat de la quota total. En el rànquing els segueix Las Palmas, amb dos juvenils utilitzats, i completen la llista l’Oviedo, amb Álex Suárez; el Màlaga, amb Loren Zúñiga, i la Real Sociedad B, amb Pablo Marín –destaca el cas que en un filial només hagi jugat un jugador en edat juvenil.

Més enllà del nombre total de juvenils utilitzats, el més rellevant és que els quatre juvenils del Girona han tingut un paper important en un moment o altre d’aquest curs, i és que tots ells han estat titular com a mínim en un partit i superen el centenar de minuts. Això sí, el juvenil que més protagonisme ha tingut a segona divisió A en aquest inici de curs és el migcampista de Las Palmas Alberto Moleiro, que ha disputat sis partits, suma un total de 319 minuts i fins i tot ha marcat un gol. En minuts disputats el segueixen de molt a prop Arnau Martínez, amb 303 minuts tot i haver jugat només en quatre partits –tots ells de titular–, i Òscar Ureña, que acumula 295 minuts i completa el podi de jugadors en edat juvenil més utilitzats a segona divisió A. Darío (111 minuts) i Gabri (104 minuts) han tingut menys presència en aquest inici de lliga, però superen clarament altres casos com els d’Álex Suárez, Ale García i Loren Zúñiga, que només han jugat un partit sortint de la banqueta i de moment gairebé només han tingut un debut testimonial en el futbol professional.

SPORTING 0
ALMERIA 0
PONFERRADINA 0
EIVISSA 0
TENERIFE 0
EIBAR 0
OSCA 0
OVIEDO 1
Álex Suárez 2003 1 partit 14 minuts
FUENLABRADA 0
MIRANDÉS 0
LAS PALMAS 2
Alberto Moleiro 2003 6 partits 319 minuts 1 gol Ale García 2003 1 partit 10 minuts
VALLADOLID 0
CARTAGENA 0
LEGANÉS 0
GIRONA 4
Arnau Martínez 2003 4 partits 303 minuts
Òscar Ureña 2003 6 partits 295 minuts
Darío Sarmiento 2003 5 partits 111 minuts
Gabri Martínez 2003 3 partits 104 minuts
MÀLAGA 1
Loren Zúñiga 2003 1 partit 2 minuts
LUGO 0
SARAGOSSA 0
BURGOS 0
REAL SOCIEDAD B 1
Pablo Marín 2003 2 partits 148 minuts
AMOREBIETA 0
ALCORCÓN 0

Ureña, la sensació

El figuerenc ha estat una de les sorpreses més agradables en aquest inici de temporada del Girona. Més descarat que ningú, ha demostrat ser un dels jugadors amb més desequilibri de l’equip, i això li ha permès ser titular en quatre partits i sumar un total de 295 minuts en les set jornades que s’han disputat. De fet, ha participat en tots els partits menys en l’empat a zero contra Las Palmas. La seva aparició contra l’Amorebieta en la primera jornada va ser fulgurant, però segurament el seu millor partit va ser en la derrota a casa contra l’Sporting, quan durant molts minuts es va carregar l’equip a l’esquena per buscar la remuntada, deixant jugades de grandíssima qualitat que li van valer més d’una ovació de l’afició.

Gabri, intermitent

El de Sant Fost de Campsentelles és, juntament amb Ureña, un dels jugadors que havia de formar part del filial però que de moment està en dinàmica del primer equip, tot i que s’ha quedat sense jugar en els últims tres partits. Gabri va debutar contra Las Palmas en l’última mitja hora i va transmetre molt bones sensacions, i això li va valer el premi de ser titular en la següent jornada al camp de la Ponferradina (2-1). Aquell dia, però, se’l va veure més cohibit i pràcticament no va intervenir en el joc. A més, se li van veure les carències defensives en l’acció que es va convertir en l’1-0. Tot i això, va tenir uns minuts la setmana següent contra l’Sporting, de lateral i amb l’equip llançat a l’atac, però des de llavors ja no ha tornat a tenir cap més participació.

Darío, adaptant-se

L’extrem argentí suma 111 minuts en la lliga, repartits en cinc partits, un dels quals com a titular –en la segona jornada contra Las Palmas. De moment, però, ha pogut aportar ben poca cosa en les estonetes que ha anat jugant –a banda del dia que va ser titular com a màxim ha jugat 18 minuts–, i això que la posició d’extrem dret és una de les que més ball de noms ha tingut en aquest inici de la lliga. Míchel va comentar fa unes setmanes que s’està fent un treball específic perquè es pugui adaptar al futbol professional i al futbol europeu de la manera més ràpida possible, però tot necessita un procés. El tècnic també va dir que era un jugador que l’il·lusionava, però que encara li falta demostrar moltes coses sobre la gespa per il·lusionar també l’afició

Arnau, assumint la suplència

El jove de Premià de Dalt és el jugador del Girona en edat juvenil que més minuts ha jugat, però això no amaga que està vivint un inici de temporada complicat. Complicat sobretot en relació amb els minuts que hauria de jugar un jugador de la seva edat. I és que amb el canvi de sistema amb Míchel, Arnau es va quedar sense un lloc a l’eix de la defensa i el madrileny el va recol·locar a la posició de lateral dret, una demarcació que coneix bé però que no és on més destaca. Va jugar els 90 minuts en les dues primeres jornades, però des de llavors no ha tingut regularitat. Va ser titular contra la Ponferradina i el Màlaga, però va ser substituït, i ha vist sencers des de la banqueta els partits contra l’Sporting, el Valladolid i l’Oviedo, sense ni tan sols arribar a escalfar-se.

La situació és nova per a Arnau, ja que des que va debutar en la lliga havia estat imprescindible. Després d’haver jugat quatre partits de copa, sempre com a lateral, Francisco li va donar l’oportunitat en la jornada 31 contra l’Albacete (2-1) a l’eix de la defensa. Des de llavors ho va jugar absolutament tot, i va encadenar 16 titularitats fins al partit dramàtic a Montilivi contra el Rayo Vallecano, en què els gironins es van quedar sense l’ascens a primera divisió. Aquell va ser l’únic dels 16 partits que Arnau no va disputar sencer, i és que en el minut 60 va deixar el seu lloc a Stuani per buscar una remuntada èpica.

El de Premià necessita temps per adaptar-se a aquest nou rol més intermitent, però d’oportunitats segur que no n’hi faltaran.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)