Raúl de Tomás (Madrid, 1994) viu als 27 anys el millor moment com a futbolista. El davanter de l’Espanyol, referent des del primer dia que va arribar a l’entitat periquita aviat farà dos anys, ha crescut encara més en rellevància; marca gols, en dona i és, ara mateix, un dels davanters més diferencials de la lliga. “Sense els meus companys, sense el suport del club i de l’afició no hauria estat possible. El col·lectiu et porta a aquests èxits”, explicava el jugador just després de veure premiat el seu rendiment amb la convocatòria de la selecció espanyola en què va entrar substituint el lesionat Ansu Fati. De fet, el combinat que entrena Luis Enrique s’enfronta demà a Grècia a Atenes en un duel transcendental de classificació per al mundial en què RDT podria tenir minuts.

D’aquesta manera, el davanter és ben a prop de convertir-se en internacional, cosa que repercutiria en el seu contracte, que estipula que, si juga amb la selecció espanyola absoluta, la seva clàusula de rescissió passaria dels 60 milions d’euros als 70. Així es va acordar el gener del 2020, quan l’Espanyol va pagar 22,5 milions d’euros al Benfica en un mercat d’hivern en què va invertir –també van arribar Adri Embarba (10 milions) i Leandro Cabrera (9)– a la recerca d’una salvació que no es va produir. Tot i això, RDT, golejador acreditat, el curs anterior (18/19) amb el Rayo Vallecano havia marcat 14 gols a primera divisió, va fer-se notar aviat amb 4 dianes en els seus primers quatre partits, però una lesió al genoll el va llastrar i no va poder participar en el tram més important del curs i no va poder influir per evitar el descens.

Amb contracte fins al 2026 i una clàusula molt alta, no va sortir al final d’aquella temporada i es va quedar al club blanc-i-blau a la segona divisió A, en què jornada rere jornada va palesar que la categoria se li feia molt petita. Va ser el pitxitxi amb 23 dianes, que sumades a les tres assistències, el van fer ser també el que més gols va produir, en un curs de punt mort, abans del retorn a l’elit. “El dia de l’ascens és el meu millor moment. Va ser un gran dia, la recompensa de tot el curs, de tota la feina. Vam tenir moments bons i dolents, però vam arribar a bon port”, recorda el futbolista, agraït a l’Espanyol, que va confiar en ell en un moment complicat per a ell, ja que al Benfica no comptava gens. “M’he sentit molt bé des del primer dia i per això estic rendint”, diu. “Em sento molt identificat amb l’Espanyol i la família que hi ha aquí. Tothom està molt unit. Jo funciono millor quan hi ha unitat i puc dir que aquesta és la base de l’èxit d’aquest club, que està molt unit”, assegura.