Espanyol

Deriva esportiva i institucional

L'Espanyol tanca el 2012 en una delicada situació econòmica i amb el primer equip lluitant a contrarellotge per eludir el descens

El club té bones vibracions amb l'aposta d'Aguirre en lloc de Pochettino

Ni una treva, ni una alegria. L'Espanyol tanca el 2012 amb la sensació que difícilment es podria haver escrit un argument pitjor i amb l'únic pensament que el 2013 tindrà un altre color amb l'arribada de Javier Aguirre a la banqueta. “El 2012 és el pitjor any des que sóc al club”, ha reconegut fins i tot el nou president, Joan Collet, a la institució des del 1999 i amb el difícil repte d'apagar un incendi que afecta tots els estaments del club.

Amb un deute latent encara de 144 milions d'euros i obligacions immediates amb Hisenda que han marcat l'agenda blanc-i-blava en els últims dies de l'any, l'Espanyol ha vist molt condicionades les seves aspiracions esportives, incorrent al mercat sota mínims, nodrint-se de jugadors eminentment cedits o desvinculats dels seus clubs i desfent-se d'alguns dels seus grans valors, com ara Javi Márquez, Álvaro Vázquez i Kalu Uche. Massa canvis novament per a un Mauricio Pochettino obligat a reinventar el projecte enmig d'una tensió social que ja va treure el cap a Cornellà-el Prat a finals de la temporada passada, amb un sector de l'afició altament desil·lusionat pel tarannà de l'equip.

Pochettino va caure dempeus, amb les seves idees i una filosofia de joc que aquesta vegada no ha tingut l'efecte d'anys anteriors. Els mals resultats han contagiat el pessimisme a la grada i tibantors difícils de pair per al president Ramon Condal, que, com l'altre màxim accionista, Dani Sánchez Llibre, va escollir fer un pas cap a un costat, i obrint la porta a uns comicis ferotges entre la candidatura de Joan Collet i el grup que formaven el tercer màxim accionista, Sergio Oliveró, i l'Associació de Petits i Mitjans Accionistes del club, l'APMAE, que reclamaven un canvi radical en l'estructura institucional del club. Un brou de cultiu que acabaria amb una junta general d'accionistes volcànica, amb insults i retrets i amb Collet escollit com a 27è president de la història de l'Espanyol gràcies al suport dels dos principals accionistes i enmig d'una sonora xiulada. “Hem sentit vergonya”, reconeixia el d'Argentona després de ser investit i a les portes d'un repte majúscul, el de dur estabilitat a una institució que trontolla. Collet ja ha posat la llavor a l'Espanyol del futur, emfatitzant els sentiments del club i entregant les claus del futbol de base a Iñaki Pérez, Jordi Lardín i Ángel Morales, gent de la casa, però sang nova per reanimar un pal de paller que també ha estat a l'ull de l'huracà en un 2012 per oblidar.

144,8
milions d'euros.
El deute net que arrossega l'Espanyol és la gran llosa que impedeix progressar en l'aspecte esportiu, ja que ha hagut de devaluar la seva plantilla any rere any. Tanmateix, el deute a curt termini és un calvari per a la institució blanc-i-blava, que esgota els terminis per saldar les obligacions amb Hisenda.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)