Espanyol

Quan semblava lligat

L'equip blanc-i-blau copia el debut amb un gol matiner i frega el segon amb les botes de Gerard Moreno

Soldado i Bakambu castiguen en el tram final els excessius passos enrere de l'onze blanc-i-blau

El problema ja detectat a l'hora d'elaborar joc ofensiu es manté
L'aparició de Bakambu va ser un malson per als centrals visitants

ESPANYOL: Pau, Arbilla, Álvaro, Raíllo, Duarte, Montañés (Hernán Pérez, 57'), Javi López, Víctor Sánchez, Víctor Álvarez (Burgui, 86'), Gerard Moreno i Caicedo (Cañas, 73').


VILA-REAL: Areola, Mario, Eric Bertrand, Víctor Ruiz, Jaume Costa, Nahuel, Pina (Jonathan Dos Santos, 76'), Trigueros, Samu Castillejo (Samu, 64'), Soldado i Baptistão (Bakambu, 64').


Un gol matiner semblava la millor recepta per arribar a l'aturada de la lliga amb dos resultats defensius. I més quan l'Espanyol es va acostar al 0-2 malgrat que el Vila-real era amo i senyor del partit. Però no. Soldado va posar les bases de la reacció, ajudat per l'aparició de Bakambu, i els tres punts van ser per als locals. No es pot dir que sigui injust. El bon treball visitant anava acompanyat del risc de recular massa. Com en el debut. No sempre surt bé.

L'Espanyol va començar la lliga amb un gol en el minut 2 i més patiment del recomanable. Ahir tocava el primer desplaçament i Sergio González va optar pels protagonistes del debut, amb l'única novetat de Gerard Moreno a la mitja punta. Tal com va explicar el tècnic blanc-i-blau, l'objectiu era facilitar la transició ofensiva, tenint en compte que en principi el Vila-real tindria més la pilota. Robar i sortir ràpid. I així va ser en el minut 4 en un contraatac amb pilota al centre per a Moreno i el desmarcatge en diagonal de Caicedo guanyant l'esquena al defensor. El punta va superar la sortida d'Areola en el 0-1, que va dedicar al mister, que l'ha mantingut a l'onze a les verdes i a les madures. Un matís, el futbol és per a murris, per al qui sap aprofitar qualsevol escletxa o avantatge i els blanc-i-blaus van saber treure rèdit del fet que Víctor Ruiz estava a la banda amb una cella oberta i era Pina qui exercia d'improvisat central.

Anul·lats mútuament

S'havia trigat el doble que en l'estrena, però res com un gol matiner perquè el partit s'adapti al millor guió per als teus interessos. El Vila-real tenia la pilota, però els dos equips empraven un 4-4-2 idèntic i s'anul·laven pel centre mútuament. L'únic recurs dels locals era esperar la inspiració dels homes de banda per crear desequilibri, amb Samu Castillejo molt més actiu i perillós que no pas Nahuel. L'Espanyol se sentia còmode al darrere, amb Víctor Sánchez i Javi López corregint les situacions quan la rereguarda era superada o descol·locada.

La llista d'accions de perill, doncs, era més aviat minsa. Baptistão en rematar una falta lateral, que no va estar tan a prop del gol com Raíllo en el minut 23. I en el tram final una bona combinació per la dreta entre Mario i Samu Castillejo amb un xut massa alt del lateral. En els últims minuts l'Espanyol va retrocedir en excés, sense trobar les vies per muntar contraatacs. Res de nou, el problema ja detectat de l'elaboració de joc que els gols matiners han dissimulat. Moreno i Caicedo eren dues illes solitàries, que lluitaven en inferioritat infranquejable. No connectaven. I tampoc ningú ho feia amb ells, així que el xiulet de la mitja part va ser una pausa benvinguda.

La segona part va arrencar amb el tarannà inalterable. I el pas dels minuts va accentuar la tendència, amb el Vila-real avançant línies i sovintejant en excés la frontal de l'àrea. Trigueros, Pina i els laterals apareixien en atac com no s'havia vist fins al moment i l'únic punt positiu era que el risc podia ser castigat. Així, en el minut 62 una combinació llarga de l'Espanyol, excepció des del tram inicial, va acabar amb la pilota a l'esquerra per una gran centrada llarga de Víctor Álvarez amb control aeri de Gerard Moreno, que va haver de rematar amb la dreta, la menys bona, al cos d'Areola. En el córner posterior, Víctor Álvarez va repetir protagonisme a cama canviada en una centrada xut al travesser.

El destí, però, és capritxós. I del possible 0-2 es va passar a l'empat en un rebot que va anar a Soldado. Expedient X el que li va passar al Tottenham. Nou mesos sense marcar i amb el d'ahir, dos de dos en el retorn a la lliga. Raíllo no li va complicar prou l'existència. L'aparició del físic de Bakambu va multiplicar la feina dels centrals i el Vila-real se'n va aprofitar. La reacció de Sergio González va ser sacrificar Caicedo per reforçar el mig del camp.

L'Espanyol va fer un altre pas enrere i cada minut durava una eternitat. Duarte va exercir de salvador en el minut 82 i Samu va perdonar. Massa arribades i cinc minuts després Soldado va veure el moviment de Bakambu, que va superar l'oposició d'Álvaro i la mala sortida de Pau en el 2-1. Per acabar-ho d'adobar, mala sort en l'afegit i el rebot, de nou per a Soldado, que va assistir Bakambu. Quin malson de parella. I quin càstig excessiu per als blanc-i-blaus.

GOLS: 0-1 (4') Caicedo. 1-1 (67') Soldado. 2-1 (87') Bakambu. 3-1 (91') Bakambu. ÀRBITRE: Velasco Carballo (madrileny). Grogues a Eric Bertrand; Pau, Javi López, Montañés, Caicedo, Raíllo i Arbilla. PÚBLIC: el Madrigal. Uns 18.000 espectadors.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.