Keylor Navas i Hugo Lloris van ser els homes del partit ahir al Santiago Bernabéu. Tots dos porters van sostenir els seus equips, amb intervencions puntuals, de moltíssim mèrit, alguna d’espectacular, i van forçar un empat (1-1) entre el Real Madrid i el Tottenham, que es van quedar igual que estaven, ja que en l’altre duel del grup, el Dortmund va punxar contra tot pronòstic (1-1) al feu de l’Apoel.

Al coliseu blanc, madrilenys i londinencs van proposar guions molt diferents; Zinedine Zidane va sortir amb el seu equip de gala, el que va guanyar la final de Cardiff –sense Carvajal, rellevat pel jove Achraf–, mentre que Mauricio Pochettino sí que va plantejar alguna cosa diferent. El preparador argentí va assumir la inferioritat i va col·locar una defensa de cinc homes, amb tres migcampistes per davant i dos puntes, Llorente i Kane, que mai havien sortit junts des de l’inici. S’esperava doncs, que els spurs busquessin el joc en llarg contínuament per beneficiar-se de la corpulència de qualsevol dels seus dos ariets, però no va ser una constant, i això que les vegades que ho van fer, Llorente va donar aire, va baixar pilotes i va ser molt útil. De fet, fins que els visitants no van llançar la primera pilota cap amunt, cap al minut 17, el partit s’havia jugat pràcticament de manera íntegra al seu terreny. En aquest primer tram de partit, el Madrid va tenir una de les ocasions més clares al cap de Cristiano que va rematar al pal i després a les botes de Benzema, que a porta buida va xutar a fora. No aconseguia sortir del seu camp el Tottenham, que, incomprensiblement pel perfil de futbolista que tenia sobre el terreny de joc no s’animava a jugar en llarg, i patia de valent davant dels blancs.

El transcurs va canviar quan Lloris va buscar Llorente per primer cop, el de la Rioja va guanyar la disputa i el Tottenham en va treure un córner. Aleshores, Kane va emergir, es va deixar veure, i en el mateix llançament de cantonada va fer lluir Navas que li va treure un cop de cap. Els londinencs es van asserenar i l’atacant anglès, el seu referent, va començar a entrar en joc, va protagonitzar una magnífica maniobra que va acabar en un penal a Llorente que l’àrbitre no va assenyalar, i, més tard, va buscar un toc d’esperó que Varane, intentant-lo evitar, va ficar-se en pròpia porteria. Un cop per sota, els homes de Zidane van tornar a remar, comandats per Isco, per on passa tot, i van generar diverses oportunitats a la porteria d’un sobri Lloris. L’actuació del francès va ser formidable, i només va poder ser batut de penal, transformat per Cristiano Ronaldo, just abans del descans.

I és que en el segon temps es va mostrar seguríssim i infranquejable, com Navas, a l’altra banda. Primer va ser torn per Lloris, en uns primers compassos en què el Tottenham repetia el que havia fet en el primer temps, sense buscar els seus davanters en llarg i no trobava com treure la pilota. El Madrid va passar a viure gairebé a l’àrea rival i va estar a punt de marcar, però el sentinella del conjunt londinenc va fer dues aturades sensacionals: una, a una rematada de cap de Benzema a l’àrea petita que va treure amb el peu esquerre; l’altra, en un xutàs de Cristiano que va neutralitzar amb una mà estupenda.

Després d’aquests moments, els spurs es van treure la pressió del damunt amb dues pilotades a Llorente, inèdit en la segona part però que estava allà, disposat a fer el que millor sap, guanyar esfèriques per dalt. L’ex-Swansea en va despenjar dues, que van acabar amb un company seu davant de Keylor Navas, però el porter costa-riqueny va estar encertadíssim per evitar la diana. La primera a Kane, en un un contra un que va neutralitzar amb una mà felina i la segona a Eriksen, amb una rematada al primer pal que també va saber solucionar. Tots dos porters van estar dolcíssims. Ahir va ser la seva nit.