1a divisió

Reportatge històric

Un president en l’oblit

Igual que el FC Barcelona, el Real Madrid també va tenir un president executat durant la Guerra Civil pels franquistes. Però si bé el Barça reivindica la figura de Josep Suñol, l’entitat madridista esborra qualsevol rastre d’Antonio Ortega Gutiérrez, un coronel de l’exèrcit republicà i comunista que va ser executat mitjançant el garrot vil

El Real Madridsembla que tingui un buit inquietant en el seu període republicà

El FC Barcelona i el Real Madrid són clubs antagònics, rivals per naturalesa, enemics esportius per sempre. Però comparteixen més coses de les que poden semblar. Tots dos estan entre els equips més importants de la lliga espanyola i d’Europa, i tenen més de 100 anys i una història al darrere que els fa ser l’entitat que són avui dia. El que potser no se sabia és que el Real Madrid també va tenir un president executat durant la Guerra Civil per les tropes franquistes. Però si bé el FC Barcelona reivindica la figura de Josep Suñol –la llotja duu el seu nom, per exemple–, el Real Madrid ha intentat esborrar qualsevol rastre d’Antonio Ortega Gutiérrez, que va presidir el club entre l’any 1936 i el 1937.

Una investigació del periodista Frederic Porta i de l’historiador Ramon Usall per a la revista Sàpiens, que va sortir ahir a la venda als quioscos, intenta rescatar de l’oblit la figura d’aquest coronel republicà i comunista que va dur les regnes de l’entitat madridista en temps de guerra. I no ha estat gens fàcil, perquè, com s’explica en aquest interessant i extens reportatge, el Real Madrid sembla tenir un buit inquietant en el seu període republicà. Amb un exemple n’hi ha prou. A la galeria de presidents, es passa de la presidència de Rafael Sánchez Guerra (1935-1936) a la d’Adolfo Meléndez (1939-1949).

Antonio Ortega va néixer el 1888 a Rabé de las Calzadas. Era militar i durant l’aixecament feixista del juliol es trobava a Irun, i pel seu bon paper en la defensa de la ciutat va ser nomenat, el 6 d’agost de 1936, governador civil de Guipúscoa, on va arribar a dirigir les forces republicanes del territori. Traslladat a Madrid després de la pèrdua de Guipúscoa, que va passar a mans nacionals el setembre de 1936, Ortega va assumir el comandament de la Columna Basca, que va tenir un paper important durant la Batalla de Madrid. Fruit d’aquests mèrits, va ser ascendit a coronel de l’exèrcit republicà, un càrrec que li va permetre convertir-se en director general de seguretat del govern de Juan Negrín i en president del Madrid Club de Futbol, el nom republicà del Real Madrid. El 4 d’agost de 1936 el Madrid havia estat decomissat per la Federació Cultural i Esportiva Obrera, una entitat que es dedicava a fomentar la pràctica esportiva en la classe treballadora i a difondre els ideals comunistes. El comitè de direcció estava dirigit per Juan José Vallejo, que va presidir el Madrid CF just abans d’Antonio Ortega Gutiérrez.

Sense competicions durant la guerra, les instal·lacions de Chamartín del club madridista van acollir desfilades i competicions de caràcter esportiu, polític i militar. Antonio Ortega defensava que totes aquestes activitats milloraven les condicions físiques dels soldats i ajudaven a mantenir alta la moral de les tropes. Antonio Ortega mai va creure en la mercantilització del futbol i molts dels tornejos que feien eren benèfics i per recollir fons per a entitats republicanes. Ho tenia tan interioritzat que en alguns dels tornejos no entregaven cap copa al vencedor. Malgrat aquesta idea romàntica de l’esport, el Madrid va demanar participar en la Lliga Mediterrània de 1937, organitzada pels clubs dels Països Catalans. El Barça va rebutjar la petició adduint el risc que suposava la proximitat de Madrid amb el front de guerra.

Amb la victòria franquista, el Madrid va recuperar la condició de reial, que havia perdut després de la proclamació de la Segona República, i va tornar a mans conservadores. Chamartín, que havia acollit activitats esportives i desfilades militars republicanes, va passar a ser un camp de presoners controlat pel bàndol nacional. Amb l’arribada a la presidència de Santiago Bernabéu, voluntari en la Guerra Civil, va néixer una estreta vinculació entre el club madridista i el poder franquista. Segons els autors de la investigació, aquesta és, possiblement, la raó per la qual el Real Madrid no ha considerat mai Antonio Ortega president del club, que més aviat ha actuat amb ganes de crear un buit en la història de tot aquell període.

El desè president del Real Madrid va ser executat el 15 de juliol de 1939 després d’un judici sumaríssim que el va condemnar a la pena capital i va ser executat mitjançant el sistema del garrot vil quan tenia poc més de 50 anys. Antonio Ortega Gutiérrez va ser un dels militars republicans que no va poder fugir a l’exili des del port d’Alacant la primavera del 1939. Abans de ser assassinat va passar pel camp de concentració dels Ametllers, el d’Albatera i, finalment, al castell de Santa Bàrbara, on eren confinats els militars republicans de carrera. Allà es va posar fi a la història d’un president oblidat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.