El repte és majúscul per a Leo Franco. Amb una llarga i acreditada trajectòria sota pals a cavall entre l’Argentina i Espanya, l’exemple de l’argentí és tan sols un més de l’habitual camí que molts exfutbolistes segueixen un cop penjades les botes amb rumb a una banqueta. El seu cas, però, és dels més sorprenents que es recorden. Amb una nul·la experiència com a entrenador, el seu salt es pot considerar encara més important que el de dos referents del futbol espanyol com poden ser Guardiola i Zidane. Així, Leo Franco ha passat en dos anys d’anunciar la seva retirada com a futbolista en actiu defensant la samarreta de l’Osca a exercir com a director de relacions externes i protocol, amb un pas gairebé efímer com a preparador del juvenil B i finalment a dirigir la banqueta del conjunt aragonès en l’estrena de l’entitat en la màxima categoria del futbol espanyol.

Un salt qualitatiu i gairebé inèdit que demostra la sòlida confiança que ha dipositat el club en la figura de l’exporter de 41 anys. “És una cosa que no esperava. Fa dos anys que treballo aquí, intentant fer créixer el club des d’un altre àmbit que no siguin els terrenys de joc, i el cert és que ara disposo d’una oportunitat per a la qual em sento molt il·lusionat i preparat”, expressava l’argentí en la seva presentació.

A banda de l’enorme dificultat que suposarà el debut a primera, Leo Franco tindrà la missió de fer oblidar el llegat deixat per Rubi, artífex de l’ascens el curs anterior practicant un estil de joc en què la pilota era el gran protagonista, amb un projecte basat en el sacrifici, la humilitat i la professionalitat. Un paradigma que aquest pròxim curs farà un tomb important, tenint en compte el repte que suposa assolir la permanència en el debut de l’Osca a primera. “He tingut la sort de tenir molts entrenadors i de tots ells n’he intentat aprendre moltes coses. Intentarem buscar una concordança entre tots aquests estils”, reconeixia un Leo Franco que ha entrat amb molt bon peu en el vestidor aragonès.

Amb un discurs oposat al del seu predecessor, prioritzant un joc més defensiu i en què l’ordre tàctic i la velocitat sembla que seran sant i senya al llarg del curs, les formes i la metodologia del preparador argentí han rebut el vistiplau de la plantilla aragonesa, la que, per ara, més s’ha reforçat a primera aquest estiu. “És una persona molt propera, de molta confiança per a nosaltres. Segur que l’equip serà capaç d’adquirir les seves idees i treballar per fer-ho al millor possible”, destacava el capità Gonzalo Melero. “Sabem que ens ensenyarà moltes coses, tal com va fer Rubi també. Hem d’ajudar-nos mútuament, això és un grup”, assegurava fa poc el davanter Ezequiel Ávila. “En aquesta entitat sempre ho hem tingut molt clar. Nosaltres ens hem identificat, entre moltes altres coses, pel fet de donar oportunitats a futbolistes, empleats, entrenadors… El nostre èxit ha estat utilitzar el sentit comú i posar-lo en pràctica”, va afirmar el president Agustín Lasaosa. Emmirallant-se en models com el de l’Eibar o el mateix Girona, l’Osca de Leo Franco treballa contra rellotge per trobar l’equilibri desitjat abans del debut somiat.