Internacional

Anglaterra

Bielsa i les emocions

El Loco ja acapara focus en el seu desembarcament a Anglaterra, on intentarà recuperar el prestigi perdut per un il·lustre com el Leeds

Més enllà del seu mètode obsessiu pel joc, el preparador de Rosario ja ha sorprès fent recollir escombraries als seus jugadors durant tres hores

Hi ha una mena d’imant que atrau amb força Marcelo Bielsa (Rosario, Argentina, 1960) cap a les causes perdudes. O com a mínim cap a aquells racons que viuen superats per la voràgine comercial que engoleix el futbol. Bilbao tenia alguna cosa de nostàlgic: una filosofia pura, el vincle d’un equip amb un poble, la força dels once aldeanos. I Bielsa va gaudir-ho. Marsella també amagava alguna cosa més que una pilota. Era la reivindicació del vessant més emocional del futbol francès. Davant el govern implacable del PSG i els seus petrodòlars, el cor del port marsellès i del seu indissoluble OM. I la connexió també va ser forta. Curta però intensa. “El futbol, encara que sembli que treballem només per diners, és una recerca d’emocions fortes. És molt més reconfortant recordar emocions que comptar diners”, ha defensat recentment el Loco, que després d’haver naufragat en el seu intent d’impulsar un Lille farcit de futbolistes joves, ha desembarcat per primera vegada al bressol de l’esport que tant adora. I a més, ho ha fet a l’Anglaterra més profunda, al comtat de West Yorkshire, per intentar reconciliar-se de nou amb allò que defensa des de la banqueta del Leeds.

I com en tantes altres ocasions, l’elecció del Leeds no sembla casual. I és que en plena era d’excessos, de màxima esplendor de la Premier League, els peacocks encara llepen ferides. Enterrats en la memòria han quedat els dies en què Harry Kewell, Mark Viduka, Alan Smith o Rio Ferdinand lluïen la samarreta blanca d’un dels històrics del futbol anglès i en poc menys de tres lustres el club ha estat fins i tot capaç de perdre el seu estadi, el mític Elland Road. Penalitzat per dues temporades consecutives sense trepitjar la Champions i amb la consegüent repercussió econòmica de no ingressar les bonificacions, el Leeds va entrar en una crisi galopant que el va forçar fins i tot a vendre el seu estadi a una companyia radicada a les Illes Verges Britàniques el 2004. Un descens a l’infern que el va arrossegar a jugar fins i tot tres temporades a tercera divisió (entre el 2007 i el 2010) i que també l’ha empès a viure etapes un xic surrealistes, sobretot sota la gestió del controvertit empresari italià Massimo Cellino, conegut per acomiadar entrenadors dia sí dia també durant la seva estada al Càller, i que a Anglaterra no li van faltar episodis de notorietat: des de sancions per part de la Federació, litigis amb la justícia o excentricitats diverses com ara preparar pasta als futbolistes abans d’un partit, contractar un mossèn per beneir el terreny de joc o filtrar-se entre els aficionats en algun partit a domicili. Com era d’esperar, va nomenar 7 entrenadors durant els quasi 4 anys que va estar com a cap visible del Leeds i no va complir la seva gran promesa: recuperar Elland Road.

Sí que ho aconseguiria el seu successor, Andrea Radrizzani, a qui Cellino va vendre les seves accions per 50 cèntims d’euro el 2017 per acabar invertint 20 milions de lliures a recuperar l’estadi. Un pas cap a una normalitat que avui s’abraça a Bielsa per tornar a somiar. I el Loco, a la seva manera, ja ha començat a generar emocions difícils de descriure. Segons ha publicat recentment The Guardian, quan el director general del club, Angus Kinnear, i el seu director de futbol, Víctor Orta, van anar a Buenos Aires per entrevistar-se amb el de Rosario, es van quedar amb la boca oberta. Bielsa era capaç de dir quantes vegades havia utilitzat un sistema concret cada equip de la Championship, la segona divisió anglesa. I ja de cos present al comtat de West Yorkshire, el preparador argentí no ha parat de sorprendre el personal. Des dels seus mètodes hiperactius sobre el camp d’entrenament fins a la seva sublimació de l’amateurisme. “Als entrenaments només fa que cridar, insistir molt que la passada ha de ser neta. D’entrada pot fer por, però després descobreixes la part humana, és proper i fa bromes”, ha manifestat el migcampista Kalvin Phillips.

Per a qui no en té referències, Bielsa cau com un extraterrestre. Des del seu futbol hiperactiu fins a les seves particularitats. Des de jornades extenuants memoritzant moviments i mecanitzant el joc fins a sessions diferents. Com la que es van trobar els futbolistes abans de l’estrena contra l’Stoke City, quan el seu entrenador els va convidar a invertir tres hores recollint escombraries dels voltants del camp d’entrenament. Segons un càlcul del mateix Bielsa, tres hores treballant és el que triga un aficionat mitjà a pagar-se el preu d’una entrada. I d’aquí una iniciativa que pretenia acostar la realitat del futbolista a la del poble, generar una sinergia de proximitat que permeti al Leeds recuperar el prestigi perdut. Bielsa apunta a les emocions, i el seu equip ha correspost amb victòries de categoria contra l’Stoke (3-1) i el Derby County (1-4) per començar aquesta relació.

La barrera de l’idioma
Tal com va passar en el seu pas per França, Bielsa camina acompanyat per un traductor constantment, com a nexe entre la seva mirada i l’oïda dels futbolistes. A diferència del seu pas pel Lilla i pel Marsella, però, l’argentí està fent esforços per comunicar-se en anglès, encara que de forma incipient.
22
milions d’euros
va pagar aproximadament el Leeds l’any passat per recuperar la propietat d’Elland Road.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)