Griezmann, Oblak i poc més

En un estiu agitat que permetrà a priori que l’Atlético faci un salt qualitatiu notori, sens dubte la continuïtat d’Antoine Griezmann va ser la millor notícia que va rebre la parròquia blanc-i-vermella. L’atacant francès, que va supeditar aleshores el seu futur en el conjunt matalasser a canvi d’un projecte guanyador, comença a respondre a la confiança rebuda com millor sap, desequilibrant partits en les nits més fosques del seu equip. L’últim cas, el d’ahir contra un Rayo ferm i determinat al qual tan sols li va mancar una major capacitat resolutiva per treure alguna cosa positiva del Wanda Metropolitano.

El conjunt de Míchel, molt allunyat de la pobra versió oferta en el debut de la primera jornada, va posar contra les cordes un rival que es va mostrar incapaç de donar resposta a l’ordre i la solidesa en el joc posicional plantejat pels de Vallecas. Tan sols en una acció a pilota aturada va trobar el camí del gol l’Atlético quan el rum-rum començava a fer acte de presència a la graderia del Wanda. Servei de cantonada que va perllongar Savic en el segon pal i Griezmann, més hàbil que ningú, va posar la punta de la bota per superar Alberto García.

Amb mitja hora de joc al davant, els visitants van monopolitzar el joc i les ocasions contra un Atlético superat que va veure’s abocat a les intervencions miraculoses d’Oblak per sumar el primer triomf en el campionat.

L’Atlético de Simeone va acabar respirant alleujat en una nit per oblidar que va acabar de la millor de les maneres, amb la plantilla oferint la supercopa d’Europa.