Wissam Ben Yedder no ha necessitat mai un afecte especial per escriure la seva pròpia història. En el gremi dels davanters, on la confiança és fonamental, no ha requerit el massatge d’una crítica que la temporada passada apuntava a la falta d’instint golejador com un dels mals del Sevilla, que va sobreviure amb dignitat a una temporada difícil entre el pas d’Eduardo Berizzo i de Vinzenzo Montella per la banqueta. I en aquesta voràgine, el punta francotunisià ni tan sols va ser indiscutible, no sempre afavorit en el seu duel particular amb Luis Fernando Muriel. De fet, Ben Yedder no va ser titular ni en la meitat dels partits de la lliga (18) i en la Champions tampoc va tenir dret preferencial en escenaris clau. Com per exemple a Old Trafford, en un partit ja tatuat en la retina del sevillisme; aquell dia, dos gols del punta nascut a Sarcelles, a la perifèria de París, i cuinat futbolísticament a les pistes de futbol sala (va arribar a ser internacional francès en aquesta disciplina), van tombar el Manchester United. La història recordarà amb menys intensitat, però, que aquella nit mancunian Montella va preferir que Muriel figurés en l’onze titular.

Ben Yedder camina en silenci. No té el prestigi ni el carisma d’altres davanters recents que han passat per Sevilla com ara Kanouté, Luis Fabiano o Bacca, però els seus registres acaben marcant evidència i en un any en què el Sevilla ha fet de nou un esforç notable per regenerar la davantera, amb incorporacions com les de Quincy Promes i sobretot André Silva, el menut atacant es resisteix a quedar a l’ombra. I diumenge va tornar a alçar la veu amb un hat-trick que evidencia que el seu pas pel Sevilla té més transcendència del que diu la seva fama. En la golejada al Ciutat de València, la primera vegada en la història que el conjunt sevillista aconsegueix marcar sis gols a domicili, Ben Yedder va aconseguir el seu quart hat-trick en els poc més de dos anys que fa que està instal·lat a Andalusia, un fet que ningú havia aconseguit des del pas de Davor Suker per Nervión a principis dels noranta. “Fer tres gols sempre et dona confiança”, va resumir el punta, acostumat a pronunciar-se amb més força al terreny de joc que davant d’un micròfon, i engreixant unes xifres que parlen d’ell com un davanter prou efectiu en l’actualitat del Sevilla: 47 gols en 94 aparicions.