ILDEFONS LIMA
CAPITÀ DE LA SELECCIÓ D’ANDORRA
“Si Mascherano patia al Barça, imagina’t nosaltres”
“Sabem les mancances que tenim i ens hi deixem la pell. És un moment molt maco”
“Ens permet competir amb continuïtat, però s’ha de ser realista i ser conscient de les dificultats que hi ha”
Quan surts al camp disfrutes de tot, però quan xiula l’àrbitre s’acaben les històries i toca patir, perquè les diferències respecte al rival són molt grans
Ildefons Lima (Barcelona, 1979) és la cara de la selecció d’Andorra. El central, que va debutar amb el combinat del país veí quan tenia 17 anys, continua a la mateixa nau, ara amb 38, com a capità i convertit en una llegenda del futbol andorrà. Dues dècades després, superats els temps en què la derrota gairebé s’havia convertit en una companya de viatge més, Ilde viu el que és probablement el millor moment de la història de la selecció, que ja fa més d’un any que no perd. A més, la lliga de les nacions de la UEFA ha equilibrat forces i en el nou torneig, en què Andorra visita avui Geòrgia a Tbilisi, l’equip es manté invicte en les dues jornades que s’han disputat.
A la selecció ha vist de tot... El 1996 va ser reconeguda per la FIFA i la UEFA, i hi va debutar el 1997...
Ja fa més de 21 anys del meu debut, sí. I ha canviat tot, realment. Per exemple, hem guanyat en experiència. Els nanos que pugen de baix tenen experiència en categories inferiors: han jugat en la sub-19 i en la sub-21, i ja s’han enfrontat amb les futures estrelles del futbol. Ara arriben a dalt molt més rodats que quan hi arribàvem nosaltres.
No perden des del 10 d’octubre del 2017. Quina ha estat la clau per passar a competir d’aquesta manera?
Sabem molt bé a què juguem. El cos tècnic dona molta informació del rival, i això ajuda molt. També s’intenta professionalitzar molt més la selecció pel que fa a viatges, alimentació... I això també suma. Som petits, però si vas millorant detalls, arriba un moment, com ara, en què fas suar els rivals.
Sens dubte, un gran moment.
Sí, és molt maco, perquè estem acostumats a patir i a perdre, però jo ho dic sempre: en qualsevol moment podem encaixar una golejada. Si passa en lligues en què els equips competeixen i són del mateix nivell, doncs imagina’t nosaltres. La majoria dels jugadors som amateurs i ens toca competir contra jugadors que disputen la Champions i l’Europa League.
I quan els toca jugar contra seleccions d’una gran envergadura, com plantegen el partit?
Sabem les mancances que tenim i sortim al camp a fer les coses de la millor manera possible, a fer la nostra feina i a complicar la vida al rival. Ens enfrontem amb futbolistes de nivell mundial, però fent cosetes bé se’ls pot complicar el partit, i ho hem demostrat. Darrerament, aquí a Andorra, Portugal va haver de treure Cristiano de la banqueta i fins a la segona part no ens van marcar. I Suïssa ens va guanyar 1 a 2. Ens hi deixem la pell. Moltes vegades, allà on no ens arriba el físic, hi arribem amb el cor.
En l’aspecte individual, li ha tocat defensar cracs mundials.
Al davant he tingut Xevtxenko, Torres, Ronaldo, Cristiano, Van Nistelrooy, Rooney..., però acaben sent un més. Evidentment, has d’estar molt més ficat en el partit, perquè, amb la qualitat que tenen, en qualsevol moment marquen la diferència, però és un partit de futbol: ho disfrutes i n’aprens. Després els veus per la tele i dius: “Jo he jugat contra aquest i aquest era més complicat que l’altre.” I comentes la jugada. Al final entra dins la normalitat.
Quin ha estat el davanter que més l’ha impactat?
Potser és perquè és dels primers partits que vaig jugar amb la selecció, però abans del mundial del 1998 de França ens vam enfrontar amb el Brasil, que va acabar sent el campió, i tenien Ronaldo, en plenitud de facultats. Era un animal.
I jugant contra aquesta gent es disfruta o es pateix?
Mira, Mascherano va dir que ell patia jugant amb el Barça; doncs imagina’t nosaltres amb Andorra! Evidentment, no gaudim, perquè moltes vegades la diferència entre nosaltres i el rival és molt gran i es fa difícil competir, però bé, complicant les coses al rival i estant vius a dins del partit fins a l’últim minut, obtenim les nostres petites satisfaccions, sobretot quan aconseguim un resultat positiu, que aleshores la satisfacció és gegant. Quan surts al camp disfrutes de l’entorn, de tot, però quan xiula l’àrbitre s’acaben les històries i toca patir, perquè jugues contra professionals i les diferències són molt grans si no estàs ficat en el partit.
Ara amb la lliga de les nacions de la UEFA s’enfronten amb rivals d’un nivell més similar...
Això és el que diu la gent. Però, ben mirat, veus que el Kazakhstan, amb el qual vam empatar l’altre dia, té 18 milions d’habitants. Comparat amb Andorra [77.000], és una barbaritat, i el fet que puguem arribar a competir amb aquests rivals és molt bèstia.
Què els ofereix la competició?
La lliga de les nacions de la UEFA el que ens permet és competir amb continuïtat. Per a les seleccions petites, fer amistosos era complicat i ara tenim aquest torneig. Si bé és cert que no hem tingut gaire sort amb el grup que ens ha tocat, perquè tant Geòrgia com el Kazakhstan tenen clubs jugant la Champions i l’Europa League, i per a nosaltres és complicat.
Una selecció de la lliga D jugarà l’Eurocopa. Poden somiar?
Som molt realistes. La gent posa exemples com Islàndia, que ha crescut molt, però ells, pel que fa a extensió de país i d’habitants, són molt més que nosaltres. Evidentment, anem amb les màximes expectatives i amb ganes de continuar fent les coses bé, però conscients de les diferències que hi ha respecte a seleccions com ara Geòrgia i el Kazakhstan. Intentarem continuar en aquesta línia, però sent conscients de les dificultats que hi ha. Tothom somia, però jo que ja soc gran soc una mica realista. Anem a disfrutar dels partits i a intentar seguir sumant.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024