França continua en un núvol i Alemanya no surt del forat. Encara que per moments van intercanviar sensacions, sobretot en una primera meitat en què la mannschaft hauria pogut sentenciar, el conjunt del gall va demostrar cintura i, liderat per la contundència d’Antoine Griezmann, va ser capaç de furgar en la ferida alemanya.

Amb una nòmina pràcticament calcada a la que va conquerir Rússia l’estiu passat, amb l’únic matís de Prenel Kimpembe omplint el buit de Samuel Umtiti, França es va semblar poc a la campiona del món durant molts moments, aquell equip poc brillant però amb una cuirassa pràcticament imperforable. Ni va brillar ni tampoc va ser fiable en el tram inicial, li va faltar agressivitat i va concedir massa a una Alemanya que, com havia avisat Löw, es va reformular amb un sistema de tres centrals, amb Kehrer i Nico Schulz obrint molt el camp, insistint amb Kimmich com a acompanyant de Kroos i amb un atac molt versàtil, amb Leroy Sané i Serge Gnabri acompanyant les desmarcades de Timo Werner.

De sobte, la mannschaft es va veure cavalcant a plaer per l’Stade de France i podria haver noquejat la campiona del món en una primera part difícil de pair per al públic parisenc. Kroos, des dels onze metres, va facturar aviat aprofitant un penal per mans de Kimpembe i tot seguit Alemanya va malgastar un parell d’ocasions que haurien pogut ser definitives, primer amb un Sané incapaç de culminar un contraatac amb Werner tot sol a la seva esquerra i després amb una rematada de Ginter, novetat a l’eix central, que Loris va poder desviar a córner.

Però escassa de contundència, la selecció alemanya va deixar escapar el seu moment, i després de la represa França va recuperar l’aroma de grandesa de l’últim estiu, sempre amb Antoine Griezmann com a bandera. Encara que havia aparegut poc fins aleshores, el referent de l’Atlético va convertir una centrada excessivament tocada de Lucas Hernández en un gol d’enorme factura, una rematada de cap formidable lluny de l’abast de Manuel Neuer.

Molt més afinat l’equip de Didier Deschamps en la segona meitat, en una versió més propera al seu nivell, França va aconseguir canviar el vent del partit i va acabar confirmant la tendència gràcies a un penal dubtós, però que novament Griezmann no va desaprofitar, mantenint la bona sintonia que es respira a Clairefontaine i accentuant la realitat d’una Alemanya que va exhibir voluntat de canvi en la nit de París, que per moments va recuperar la frescor perduda, però que va acabar clavant el genoll, fet que compromet la seva permanència en el màxim nivell de la Nations League.