Internacional

El River es treu l’espina

El conjunt ‘millonario’ guanya la Libertadores al seu etern rival i enterra el fantasma del descens

Un golàs de Quintero i la rúbrica de Pity Martínez decanten la final en una pròrroga de bojos

RIVER PLATE 3 BOCA JUNIORS 1

BOCA:Andrada, Buffarini, Izquierdoz, Magallán, Olaza, Nández, Barrios, Pablo Pérez (Gago, 89’), Villa (Jara, 96’), Pavón i Benedetto (Ábila, 62’). RIVER:Armani, Montiel (Mayada, 74’), Pinola, Maidana, Casco, Enzo Pérez, Ponzio (Quintero, 58’), Palacios (Álvarez, 97’), Fernández, Pity i Pratto. GOLS:0-1 (44’) Benedetto. 1-1 (68’) Pratto. 2-1 (109’) Quintero. 3-1 (122’) Martínez.ÀRBITRE:Andrés Cunha (uruguaià). Grogues a Maidana, Casco, Ponzio, Fernández, Pablo Pérez i Tévez. Expulsat Barrios (92’), per doble amonestació.

La final més llarga de la història, suspesa fins a tres vegades, víctima d’una pluja ferotge, metàfora divina per a aquells que havien pronosticat la fi del món. Sabotejada per la passió desmesurada d’un país que no accepta grisos i per la malícia calculada dels que amaguen sota l’amor a una samarreta el negoci de l’extorsió. Extirpada dels carrers de Buenos Aires i exportada fins a les entranyes d’un Bernabéu que va bategar al ritme de tambors i trompetes per coronar el River Plate campió enmig d’una barreja de vergonya i desig, de remordiment i venjança. Al final, però, tot revestit amb una façana d’un folklore incomparable i amb un desenllaç agònic, sense terme mitjà.

Empesos a la llum del món, enfangats en una batalla de despatxos escassa d’esportivitat, als dos gegants de l’altra banda de l’Atlàntic només els va quedar el verd de Chamartín. Tots dos emmarcats en el seu mirall històric. El Boca, en la brega i la mística. En la silueta de Wilmar Barrios, migcampista de trinxera, i en la contundència dels seus davantera. El River, en el mètode, en la mirada detallada dels seus migcampistes amb Exequiel Palacios, de qui el Real Madrid viu pendent, maniobrant per primera vegada entre les quatre parets del Bernabéu, tenyides d’una rivalitat que no coneix iguals.

El partit reservava per al River la vocació de ser delicat, de proposar una passada. Per al Boca, d’encongir espais i picar amb malícia. Hi va tenir facilitat, el xeneize, en les primeres envestides del partit. Va evitar les connexions sempre picants del River amb Pity Martínez, no va deixar comparèixer Nacho Martínez i ho va condimentar gestionant amb solvència els seus moments de pilota, clavant les primeres cornades al partit amb una arribada que quasi propicia l’autogol de Maidana i un xut de Pablo Pérez que va marxar per poc.

En un camí de fricció, d’incerteses i d’imprecisions, el Boca sobreviu millor i el Bernabéu va assistir a un primer acte en què el conjunt de La Boca va contenir i va tenir un atac d’inspiració que li va permetre enfocar la final, quan, venint d’una acció de perill del River, Naithan Nández va trobar amb espai Darío Benedetto. Suficient perquè el Pipa, dels que millor interpreten les situacions a l’equip de Barros Schelotto, eludís l’entrada maldestra de Maidana i superés amb eficàcia Armani per posar la final en òrbita xeneize. Necessitava enfocar el partit el River, i no va fer-ho de miracle Nacho Fernández amb un xut que va llepar la porteria d’Andrada. Pero, tot i això, malgrat combatre l’ansietat, li va sortir el geni a l’equip de Gallardo, incentivat per l’entrada del menut Quintero al partit i sobretot per una jugada plena de lucidesa entre Palacios i Fernández que acabaria reblant Pratto, sempre puntual a l’àrea.

Era la final més llarga de la història. I va voler ser-ho en majúscules, amb una pròrroga per coronar una nit justeta en futbol però desbordant de frenesí, que encara va deixar en inferioritat el Boca per l’expulsió de Wilmar Barrios, accentuant la inèrcia del moment. La supervivència xeneize contra l’empenta millonaria. I va ser el River, il·luminat per la bota esquerra de Quintero, qui va obrir el cel. El colombià, amb talent de sobres per desequilibrar la història, va escopir una pilota definitiva, violenta i precisa, d’una bellesa de pel·lícula, per arrencar-li l’espina del descens que el River duia clavada al cor. Pity Martínez, en l’agonia del partit i ja sense porter, quan Andrada havia pujat a rematar un córner, va segellar una victòria que reconcilia el club millonario amb la història. Avui, la franja de sang ha cicatritzat. I el River regna. A Amèrica i a Madrid.

El palmarès
Independiente (Argentina)
7 títols
Boca Juniors (Argentina)
6
Peñarol (Uruguai)
5
Estudiantes LP (Argentina)
4
River Plate (Argentina)
4
Olímpia (Paraguai)
3
Nacional (Uruguai)
3
São Paulo (Brasil)
3
Gremio (Brasil)
3
Santos (Brasil)
3
Cruzeiro (Brasil)
2
Inter PA (Brasil)
2
Atlético Nacional (Colòmbia)
2
Palmeiras (Brasil)
1
Colo Colo (Xile)
1
Racing (Argentina)
1
Flamengo (Brasil)
1
Argentinos Jrs (Argentina)
1
Vélez Sarsfield (Argentina)
1
Vasco da Gama (Brasil)
1
Once Caldas (Colòmbia)
1
Liga de Quito (Equador)
1
Corinthians (Brasil)
1
Atlético Mineiro (Brasil)
1
San Lorenzo (Argentina)
1
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)