Internacional

El United s’afarta de Mourinho

Premier League. El Manchester anuncia l’adeu de l’entrenador portuguès per calmar l’alta tensió interna al club i uns números que el deixen en evidència amb el pitjor inici des de 1990

“Preferiria que Mourinho marxés a l’estiu, però veure la directiva tan apàtica... És increïble com li van signar un contracte de llarga durada coneixent què passa sempre en el seu tercer any. El club està sense rumb i no saben què fer amb Mourinho. Fer-lo fora ens costarà una fortuna”, afirmava Gary Neville després del 3-1 a Liverpool. No va ser l’únic ex-jugador que va criticar l’equip i el United va optar ahir per prendre mesures. El lateral tenia raó, fer fora el portuguès li costarà un dineral, concretament 19 milions d’euros i de nou apareix la maledicció del tercer curs amb Mou. Però aguantar-lo era alimentar el polvorí intern que viu el vestidor. Un rendiment de més a menys a Manchester li costa el càrrec després de signar el pitjor inici de lliga des de 1990.

Contra la directiva

No ha acabat encara la primera volta i el United està a 19 punts del líder. “Clar que no podem guanyar la lliga. El quart lloc el veig factible.” Mourinho analitzava així el present de l’equip, ja eliminat també de la copa de la lliga per un segona a Old Trafford. El portuguès també va insistir en la idea que la plantilla no donava per gaire més. Un cop més ha fet del conflicte el seu modus vivendi. Es pot dividir en dos parts. Primer, la directiva. “Vaig passar una llista amb cinc noms i no n’ha vingut cap.” Els executius es van trobar amb opcions inviables com Cristiano Ronaldo, Bale, Varane o Hazard i van decidir que no pagava la pena gastar molts diners en candidats que no els feien el pes. Des de l’estiu que el portuguès va deixant anar cada dos per tres dards cap als qui manen. “No hi ha aigua? Potser estan estalviant per fitxar per fi algú al gener”, deia en to burleta la setmana passada entrant a la sala de premsa. A l’estiu tan sols li van dur un migcampista, Fred, que no està rendint i el jove lateral Dalot. La prioritat era el centre de la defensa, però van fracassar tots els intents, fins i tot els desesperats de l’últim dia com Godín.

Contra les estrelles

El segon conflicte va ser amb els jugadors, amb un nom per damunt de tots. “Caption this” en una foto a instagram va ser l’enigmàtic missatge de Paul Pogba en conèixer la destitució de Mourinho. Va optar per esborrar-lo ràpid. El francès, fitxatge més car de la història del United, no va jugar ni un minut a Anfield, vol marxar i va perdre la condició de segon capità després d’enganxar-se amb l’entrenador després d’un empat, en què li demanava que calia jugar més a l’atac a Old Trafford. L’adéu del portuguès és també un intent de reconduir el disgust de diverses peces que amenacen de canviar d’aires al gener. No volen que Pogba marxi i passa el mateix amb Alexis, Lukaku, Martial o en menor mesura Eric Bailly, sense oblidar Ander Herrera, que acaba contracte i que després de ser triar jugador de l’any va veure com Mou fitxava Matic i el deixava fora. El serbi és l’única incorporació que s’ha convertit en intocable, generant crítiques internes perquè enguany el rendiment és fluix. I el mateix es pot aplicar als joves. Rashford es nega a renovar en no ser protagonista i l’aposta per McTominay s’ha fos ràpid.

El mal del tercer any

Mourinho se sent com peix a l’aigua en la tensió, però si els resultats no acompanyen només queda l’ambient tòxic. Fent balanç, primer va guanyar tres títols, amb l’Europa League obrint-li les portes de la Champions i en el segon tenia millors números que Alex Ferguson, però el City va fer els millors registres de la història de la lliga i la desigualtat va ser enorme. Eliminats a Europa perdent a casa contra el Sevilla, tampoc ho va arreglar la FA Cup cedint en la final. Fidel a la tradició, el tercer any ha estat pitjor. En els precedents, que no va renovar al Madrid ni al Chelsea, l’únic lloc on ha iniciat un quart exercici, sent destituït al setembre. I el pitjor, el joc. Gasiu i infrautilitzant cracs. Apostant-ho tot a la solidesa del bloc. 29 gols encaixats el primer any i 28 el segon, lluny dels millors en gols a favor. Ara De Gea ha recollit la pilota ja 29 cops del fons de la xarxa en 17 jornades. Es pot argumentar el mateix de com treia pit pel rendiment contra els grans. Incapaç de derrotar cap dels cinc primers. Dos punts. Mou s’ha quedat sense defensa.

EL CONTRAST

Deixa un parell de títols a les vitrines i és qui ho ha fet millor des de l’adeu d’Alex Ferguson. No el criticaria gaire
Steven Gerrard

DEFENSIU

29
gols encaixats
en 17 jornades. En les lligues anteriors, només van ser 29 i 28 en total.

SENSE OPCIONS

19
punts
separen el United del líder. La zona Champions queda a 11 i Europa, a vuit punts.

Un interí i el somni d’atraure a l’estiu Pochettino

El United pràcticament dona per perduda la temporada segons es veu en el comunicat, en què anuncia que hi haurà entrenador interí fins al juny, quan s’iniciarà un nou projecte. Ara volen algú que conegui la casa, amb noms com Solskjaer o Laureant Blanc. De moment s’hi ha posat Michael Carrick. Per al futur el nom somiat és Mauricio Pochettino, que va renovar fa uns mesos al Tottenham i no té clàusula de sortida. “No parlo de rumors d’altres clubs”, va sentenciar ahir l’entrenador argentí. L’altre gran nom a les travesses és Zinedine Zidane, lliure des que va abandonar el Madrid..

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)