Des d’ahir, dia dels Sants Innocents, Aitor Elizegi (Bilbao, 1966) és el president de l’Athletic Club per als pròxims quatre anys. Cuiner de prestigi i empresari hostaler d’èxit, la cadira principal de la llotja de San Mamés era un dels seus somnis més preuats. I la va aconseguir superant, per només 85 vots, Alberto Uribe Echevarria, el candidat continuista de la junta de Josu Urrutia, en unes eleccions en què va participar menys de la meitat de la massa social del club biscaí. Elizegi, que s’ho va pensar molt abans de presentar-se a la cursa electoral –hi va renunciar durant tres dies abans de donar el sí definitiu–, arriba a la presidència apadrinat per Juan Carlos Ercoreca, que va ser vicepresident del club blanc-i-vermell i va perdre les eleccions del 2007 davant Fernando García Macua. La seva mà dreta, però, serà Mikel Martínez, el metge oficial de la Vuelta i cap del servei d’urgències de l’hospital de Basurto, amb qui ha compartit els últims vint anys, cadira amb cadira, a la graderia de San Mamés.

La inamovible tradició blanc-i-vermella, els signes d’identitat d’un club únic com és l’Athletic, no és incompatible, segons l’ideari d’Aitor Elizegi, amb aquests temps en els quals el futbol d’elit pertany cada vegada més a les multinacionals. Amb ell al capdavant, l’Athletic de sempre, que és més sentiment que una altra cosa, mirarà de trobar el seu lloc en un món on el mercat és el que mana. “Això no és la borsa, és l’Athletic. Només hi ha dos paràmetres: la capacitat esportiva i la felicitat dels seguidors. Ningú es fa soci de l’Athletic pel seu patrimoni, sinó per ser feliç, per tenir records, per tenir amics. Ningú demana repartiment de beneficis a final d’any, sinó repartiment de felicitat”, explicava recentment, en una entrevista a El País. “Fa anys que comptem números en lloc de felicitat, passió, il·lusió, animació, justícia... A mi m’agrada més l’Athletic en què ningú es queda pel camí que no pas l’Athletic milionari, que sembla més el discurs d’un president del PSG”, deia també.

Fill d’un delineant del barri bilbaí de Santutxu i net d’una peixatera, Elizegi es va graduar a l’Escola d’Hostaleria de Galdakao abans d’iniciar una brillant carrera que l’ha situat, amb 52 anys, al capdavant de diferents negocis de restauració i a la presidència del Bilbao Dendak, l’ens que integra una àmplia representació de les institucions públiques i totes les associacions de comerciants de la capital biscaïna. Destacat empresari i bon conversador, la seva visió romàntica de la vida no topa amb un tarannà innovador que es deixa veure en els seus restaurants. Així ha estat com s’ha obert pas davant dels fogons i així és com vol fer-ho en el món del futbol. Al cap i a la fi, sempre ha dit: “L’Athletic va arribar al meu cap abans que la cuina.”