Bilbao respira. Queda camí, però la classificació ja estreny menys i, sobretot, les sensacions empenyen l’Athletic Club cap al final d’un laberint en què a finals de novembre no s’intuïa sortida, amb un equip desfet futbolísticament i una institució immersa en temps de canvi amb l’adeu de Josu Urrutia com a president.

Amb l’angoixa del primer descens de la història oprimint, però, Urrutia va deixar com a herència un canvi de rumb que avui permet al nou mandatari, Aitor Elizegi, mirar l’horitzó amb menys timidesa. I és que la decisió de l’expresident, com a cap visible ja d’una junta gestora transitòria, de fer fora Eduardo Berizzo i entregar la patata calenta a Gaizka Garitano, ha fet fortuna. No era fàcil el tràngol de prescindir de l’argentí, que els futbolistes tenien en forta estima. “Avergonyit, trist, abatut i derrotat. Mai t’oblidaré i et mereixes el millor, Toto”, va escriure Mikel San José, que no havia estat titular indiscutible fins aleshores, a les xarxes socials, amb Berizzo ja destituït.

Però, tot i la ferida humana d’haver-se d’acomiadar de Berizzo, l’Athletic ha trobat respostes amb l’arribada d’un Garitano que ha visualitzat el camí amb enorme lucidesa. Coneixedor de la casa, sabedor d’un estil que enganxa a San Mamés, el tècnic de Derio tenia la recepta al cap: reduir pèrdues en la sortida de pilota, intensitat en les disputes i futbol directe, amb arribades per les bandes i explotant l’exuberància dels seus atacants, ja sigui la capacitat aèria d’Aduriz i Raúl García o la velocitat d’Iñaki Williams. “No és un tràngol, sinó una oportunitat”, va afirmar en la seva presentació l’aleshores entrenador del Bilbao Athletic, que encara avui, després d’una victòria regeneradora contra el Sevilla, demana no abaixar la guàrdia: “La situació encara és dolenta.” El cas, però, és que amb ell a la banqueta l’Athletic és equip de Champions, ja que només el Barça i l’Atlético de Madrid han sumat més punts des del canvi d’inquilí a la banqueta de San Mamés.