Renovació per aclamació

Dani Parejo no ha tingut un camí fàcil ni planer al València. Aterrat a la capital del Túria el 2011 per obra i gràcia de l’aleshores director esportiu, Braulio Vázquez, el capità del conjunt valencianista ha viscut en la seva pròpia pell les dues cares d’una afició tremendament passional i exigent com és la de Mestalla. Una relació d’amor i odi entre partidaris i detractors d’un futbolista que no ha deixat mai indiferent a ningú i que avui tornarà a ser la referència del joc valencianista al camp del Betis en l’anada de les semifinals de copa (21 h, La1/Gol).

Format a les categories inferiors del Real Madrid i consolidat a primera defensant la samarreta del Getafe, després de passar per Anglaterra –Queens Park Rangers–, les altes expectatives que va generar la figura del migcampista van suposar inicialment una dura càrrega a la motxilla d’un futbolista que, any rere any, ha anat creixent al València a còpia de dedicació i d’una regularitat guanyada a pols. “És el millor talent de la Fàbrica, un jugador boníssim, un fenomen”, afirmava Di Stéfano, un enamorat del joc de Parejo, quan encara formava part del filial blanc.

Fent gala d’una polivalència notòria sobre la gespa –ha actuat de mitjapunta, d’interior i de pivot–, Parejo acumula vuit temporades vestint la samarreta del València i ha estat capaç de sobreviure a una de les etapes més convulses des del punt de vista institucional i esportiu d’una entitat que en tot aquest període ha sofert un procés de venda i per la qual han passat cinc presidents i onze entrenadors.

Tret del seu primer any amb Emery, Parejo ha acabat gaudint de la confiança de la majoria dels tècnics que l’han dirigit, que no van dubtar a donar-li més tard o més d’hora la batuta de l’equip. “Els dos entrenadors que més m’han marcat són Valverde i Marcelino”, reconeixia Parejo en repassar la seva trajectòria al club. Capità i líder en la zona de creació gràcies a una visió de joc privilegiada, Parejo va pel camí de convertir-se en un dels jugadors amb més partits en la història del club. Sense anar més lluny, el migcampista madrileny va assolir al Camp Nou els 310 partits com a valencianista, i es va situar així en el número 23 d’un rànquing que podrà seguir ampliant un cop confirmada la seva renovació fins al 2022.