Futbol 1a divisió

ENRIC GALLEGO

FUTBOLISTA DE L’OSCA

“Potser ho valoro més que d’altres a qui els ha estat més fàcil”

“Estic disfrutant el moment. Qui m’hauria dit a mi fa un any que estaria a primera divisió?”

“A segona A hi ha més futbol que a segona B, on cada partit és una mica una batalla, i a primera hi ha un salt important de ritme”

Abans de jugar contra Godín pensava : “A veure si faràs el ridícul...”, però no, em vaig trobar bé
El partit contra el Girona és una altra final. Serà complicat, és un gran equip

Fa un any, Enric Gallego (Barcelona, 1986) estava jugant amb l’Extremadura, a segona B, categoria de la qual mai havia passat, i ara, fa tres setmanes i amb 32 anys, va debutar a primera, a les files de l’Osca, amb el qual demà visitarà Montilivi. Un clàssic a la categoria de bronze i del futbol català, Gallego, que en els seus inicis futbolístics va haver de compaginar el futbol amb feines com ara les de repartidor, paleta o en una empresa de climatització, disfruta el moment més que ningú.

Quantes vegades li deuen haver dit darrerament com d’increïble és la seva història.
Després de com ha anat tot... la veritat és que sí. M’ho comenta tothom.
No n’hi ha per a menys. És que fins i tot va estar un temps sense jugar, en època juvenil.
Va ser en l’últim any de juvenil, jo jugava al Bon Pastor. En un partit va haver-hi una picabaralla que va acabar amb l’expulsió de l’equip de la competició i vaig estar un any i mig, més o menys, sense jugar. Va passar aquella mitja temporada i la següent no la vaig començar, fins als últims 10 partits, que em vaig posar a jugar amb l’amateur, també del Bon Pastor. Vaig estar cap a un any i mig sense competir, però sempre havia jugat i a partir d’allà, igual.
A primera regional i en camps de sorra.
Al Bon Pastor sí que jugàvem en camp de sorra, vaig estar-hi aquells últims deu partits. Després vaig anar a l’Alzamora, que era de gespa artificial, hi vaig estar un any i mig. Tinc bons records de la primera regional, és un temps que vaig disfrutar, m’ho passava molt bé.
Aleshores vostè treballava i jugava a futbol.
Tenia la meva feina i després jugava. Ho compaginava. Després quan vaig anar al Premià, a tercera, vaig continuar-ho compaginant, però al cap de dos mesos vaig decidir deixar-ho perquè vaig tenir un parell d’ensurts.
Allà s’adona que es pot guanyar la vida amb el futbol?
Quan vaig fitxar pel Premià va ser un pas molt gran, de primera regional a tercera divisió, i en aquell moment sí que em vaig dir: “Vull viure d’això i m’hi vull dedicar.” A primera regional és que t’agrada el futbol i jugues, sense res més, i en el moment d’aquell salt és quan vaig dir: “Aquí vull ser jo.”
Va canviar el seu estil de vida?
En ser ja semiprofessional i no treballar, doncs sí que et cuides una mica més. Prestes més atenció a l’alimentació, al descans, és com tot, si tens més temps pots dedicar-t’hi més.
Després, molt de temps a la segona B, on es va fer un nom –Espanyol B, Badalona, Olot, Cornellà, en dues etapes, Extremadura– i ara, gairebé de cop, en menys d’un any, segona A i primera.
He tingut la sort, després de molts anys a segona B, que l’Extremadura apostés per mi, que també era a segona B, però que tenia un projecte per créixer. Van confiar en mi, va anar tot bé, vam pujar i ara soc aquí. Ho porto amb normalitat.
Suposo, però, que gaudint-ne moltíssim?
Home, és clar, imagina-t’ho. Qui m’hauria dit a mi fa un any que estaria a primera divisió? Pràcticament ningú... No crec que ningú se la jugués a l’hora de dir això. Doncs sí... ho estic gaudint i ho valoro, potser una mica més que altres persones a les quals els ha estat més fàcil arribar. Però en definitiva, és això, disfrutant del moment al màxim.
Futbolísticament, s’ha hagut d’adaptar ràpid a noves categories. De segona B a segona A i ara de segona A a primera.
De segona B a segona A, el principal canvi és que hi ha més futbol; a segona B hi ha una mica més de batalla a cada partit. I de segona a primera també hi ha un gran canvi, sobretot hi ha un salt important de ritme i de qualitat.
I específicament, des de la posició de davanter, què li sembla primera?
M’hi estic intentant adaptar de la millor manera, els companys també m’han acollit molt bé i m’ajuden. La categoria és més difícil perquè hi ha millors jugadors, hi ha millors defenses, millors centrals, però tu també estàs envoltat de millors jugadors i millores.
En el seu debut se les va heure amb Godín. No sé si és gaire diferent una disputa aèria amb ell de qualsevol altre que hagi tingut a la seva carrera.
És un dels millors centrals del món. Abans del partit pensava... “Godín, un dels millors centrals, a veure si faràs el ridícul...”, però no, no, em vaig trobar bé i li vaig guanyar moltes disputes. També va jugar Giménez, que també és un dels millors i que amb Godín forma una de les millors parelles de centrals que hi ha. Són grans defenses, tant per dalt com per baix.
I gols també en fa a primera. Es va estrenar la passada jornada en què van guanyar. Com afronten la visita a Montilivi?
És una altra final. Ens enfrontem a un equip que segurament mereix estar més amunt del que està, hauria de tenir més punts. Hi ha hagut partits en què no ha tingut la sort de cara. Sabem que serà complicat, contra un gran equip i intentarem fer un bon partit.
El Girona fa nou jornades que no guanya...
Cada partit és un món i tots els partits són difícils, juguis contra un de dalt o un de baix, sempre pot passar qualsevol cosa. Nosaltres ens preparem de la millor manera per fer un bon partit.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.