Van ser dos gols anul·lats al Valladolid, un penal malgastat per Rubén Alcaraz i una diana per fi vàlida d’Anuar en una primera mitja hora en què el Real Madrid podia haver arrodonit un periple negre i cavat del tot la tomba de Solari com a entrenador.

Els detalls, però, el van mantenir en el partit per acabar enduent-se els punts de Zorrilla en una victòria que de balsàmica en té poc i que no allunya els núvols negres que poblen el Santiago Bernabéu. Reinventat per les baixes, el Madrid va ser tou com de costum. Tot i l’entrada de Dani Ceballos com a quart migcampista, l’equip va tenir poc control sobre els esdeveniments i cada pilota llarga a l’esquena de la seva línia defensiva era una punyalada a la moral blanca, amb Odriozola com a gran termòmetre de la nit, encongit en el retrocés i punyent en les seves incursions ofensives, capaç de fer penal sobre Òscar Plano en una acció maldestra i d’intercanviar papers ja en la represa en una intervenció mal calculada del 10 del Valladolid. A diferència d’Alcaraz, però, que en la primera meitat havia enviat la pilota als núvols, Benzemá va enganyar amb astúcia un Masip que en la primera meitat havia protagonitzat una sortida en fals que havia suposat l’1-1, obra de Varane.

Incapaç d’aprofitar el seu moment tot i la sensació de perill que desprenia Sergi Guardiola, el Valladolid va veure com de nou Benzemá, sol a la sortida d’un córner, i finalment Modric, filtrant-se en l’àrea, salvaven una vetllada gris, plena d’inseguretats, rubricada amb l’expulsió ingènua de Casemiro –per haver impedit un servei ràpid de falta– i que difícilment canviarà el destí de Solari.