Internacional

Itàlia

L’oasi de Bèrgam

L’Atalanta torna a viure una temporada històrica després d’haver assegurat un lloc en la final de la copa d’Itàlia, que jugarà contra el Lazio

“És dels pocs equips capaços de generar un estil propi”, ha afirmat Arrigo Sacchi

Corren dies convulsos per al futbol de la Llombardia, però de la mateixa manera que en tot desert sempre hi apareix un oasi, enmig de la crisi futbolística dels dos equips de Milà, expiant els pecats del passat, pagant els excessos i entregats a la traça de propietaris arribats des de l’altra punta del planeta, brilla el mètode d’un Atalanta que, en una era en què el món només mira de reüll el que passa a la bota, continua consolidant-se com un dels projectes amb més sentit i coherència del panorama europeu.

Per tercer any consecutiu, la temporada és històrica a la petita Bèrgam. Si fa dos anys va ser la millor classificació de la seva història en la Serie A i si el curs passat va ser una trajectòria irreverent en l’Europa League, només frenada pel Dortmund a vuitens i en una eliminatòria molt ajustada, aquesta temporada el conjunt neroazzurro ha tornat a posar la ciutat en òrbita amb la classificació per a la final de la copa Itàlia, que dirimirà contra el Lazio a Roma. Resultats que són la punta de l’iceberg d’una institució que ja fa anys que disposa de la fama de ser un dels millors clubs formadors del país, capaç de vendre als gegants de la Serie A alguns dels seus millors productes (Caldara a la Juve, Conti i Kessié al Milan o Gagliardini a l’Inter en els últims anys) i de continuar reinventant-se temporada rere temporada. De revalorar futbolistes com ara Leo Spinazzola o Bryan Cristante (venuts a la Juve i al Roma posteriorment) i no ressentir-se’n.

“És dels pocs equips capaços de generar un estil propi, de no estar tot el dia adaptant-se al rival. Són un equip físic, però no només això, s’ajuden en bloc en una mena de futbol total”, va proclamar a principi de temporada Arrigo Sacchi, abans de saber que Gian Piero Gasperini seria capaç de continuar escrivint pàgines en color. El tècnic, que té la taca de ser un dels més efímers en la història de l’Inter (va durar tan sols 73 dies en el càrrec l’any 2011), ha trobat no gaire lluny de Milà un lloc on reivindicar les seves capacitats tàctiques, sempre rígid en les seves conviccions, en el 3-4-3, i capaç d’evolucionar un equip que estiu rere estiu perd alguna peça important, però que acaba trobant la seva força en un col·lectiu amb individualitats contrastades com l’eslovè Josip Ilicic i el ja veterà Papu Gómez, i que al damunt aquest any ha trobat en Duvan Zapata, fornit ariet colombià, un golejador que el curs passat no tenia. Mentre d’altres dubten, Bèrgam avança. “I ara només ens falta que el proper 15 de maig tota la ciutat sigui a l’Olímpic”, va proclamar dijous el Papu, invocant una invasió de Roma per intentar conquerir el segon títol de la seva història.

56
anys
han passat des que l’Atalanta va conquerir la copa d’Itàlia, l’únic títol que figura ara per ara en el seu palmarès.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)