Futbol 1a divisió

El rival

El termòmetre de Mestalla

Dani Parejo ha passat de ser increpat pels aficionats del València pel carrer a ser una peça estructural en un equip que anhela un nou títol

“Ara disfruto més del futbol que quan tenia 22 anys”, ha reconegut el madrileny

Han passat més de 1.200 dies des que el València va encaixar una de les derrotes més contundents de la seva història, un 7-0 de copa al Camp Nou. Temps més que suficient per cosir ferides, però en l’obscuritat de Paterna hi havia ombres que semblaven per sempre. Sobretot la de Dani Parejo (Coslada, 1989), que va haver d’abandonar la ciutat esportiva del club entre crits de borratxo i proclames definitives dels més radicals. “Parejo, canalla, fuera de Mestalla”, van entonar membres del grup Yomus, congregats de matinada per rebre un equip desballestat.

No era la primera vegada que a Parejo li tocava pagar els plats trencats. Tampoc l’última. Mesos enrere s’havia difós un vídeo seu en una discoteca, sota els efectes de l’alcohol i fumant, pel qual va haver de demanar disculpes públicament, no sense pagar el peatge d’una opinió pública sense clemència. “La gent em deia gos pel carrer i moltes vegades havia arribat a casa plorant, davant de la meva dona i del meu fill”, ha reconegut el migcampista madrileny, el mateix que avui concentra les esperances d’una institució sense grisos. No hi ha millor termòmetre de com viu València el futbol que el seu capità, un migcampista de talent indiscutible però que des que va arribar a Mestalla, l’any 2011, ha viscut en una coctelera constant de sentiments. D’ell s’ha dit que no corria, que no s’hi deixava la pell, que era irregular, que no tenia compromís. Gary Neville, de fet, va arribar a retirar-li el braçalet de capità el 2016, en una pèrdua d’autoritat que semblava que ja no tornaria, fins que Marcelino García toral ha canviat les vistes de Mestalla. Encara que Parejo sempre ha reconegut en Ernesto Valverde un dels millors entrenadors que ha tingut –“Amb ell vaig fer un màster de sis mesos”–, va ser el tècnic asturià qui el va reconciliar amb l’ofici.

Va ser Marcelino qui li va retornar la capitania i li va retirar cinc quilos i mig de sobre. El va motivar perquè s’aprimés i li va oferir un rol central en el seu 4-4-2 que ha acabat fent aflorar la maduresa d’un futbolista que va desembarcar a la vora del Túria amb 22 anys, acabat de proclamar-se campió d’Europa sub-21 amb la selecció espanyola, però que no ha pogut gaudir de les vistes del futbol fins tocada la trentena. “Ara disfruto molt més del futbol que aleshores. He sobreviscut a moments en què la gent m’insultava pel carrer, a mi i a la meva família. Però, gràcies a això i a confiar sempre en les meves possibilitats, soc el futbolista que soc”, ha manifestat aquesta setmana a l’agència Efe un Parejo que, tot i veure’s instal·lat en un equip de molta més jerarquia tàctica que de creativitat amb la pilota, sempre ha sabut imposar el seu futbol de pilota. Enguany és el vuitè futbolista de tota la lliga que més passades ha fet, ha rebut amb Luis Enrique la crida per a la selecció absoluta i ha passat de ser increpat per tot Mestalla a retreure a les tribunes alguns càntics, com quan van entonar el famós “A segunda” durant la visita d’un Vila-real ferit. Parejo carrega sobre les seves espatlles més de tres-cents partits amb la samarreta del València, un camí ple de turbulències que avui han afinat la silueta d’un migcampista que ha lluitat contra el seu destí i que tindrà en la final de copa la possibilitat de guanyar-se l’eternitat.

1.900
passades
ha fet Parejo en la lliga. Només quatre jugadors del Barça (Piqué, Alba, Busquets i Rakitic), dos del Betis (Mandi i Bartra) i un del Madrid (Kroos) el superen en el rànquing.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.