Quan Luis Sabalza va agafar eles regnes de la presidència de l’Osasuna el 2014 tenia entre cella i cella recuperar la identitat navarresa i la credibilitat de l’entitat. El club acabava de baixar a segona divisió, un escàndol de compra de partits esquitxava la directiva i a la plantilla brillaven per la seva absència els jugadors fets al planter del club. “Hem superat aquesta fase”, va dir el mateix Sabalza en una carta als socis després de la seva reelecció com a president de l’entitat l’any 2017. Havien aconseguit un ascens a empentes i rodolons, sense ser el millor equip de la categoria i sense fer gaire bon futbol. Poc després, però, tornarien a baixar. “Hem d’insistir que l’Osasuna és més que un club. Ho ha d’entendre l’afició, el cos tècnic i els jugadors”, va dir Sabalza uns dies després que l’equip baixés, de nou, a segona. Tot i el sotrac, la fórmula per Sabalza era clara i apel·lava a un factor identitari i que fos recognoscible des de la grada d’El Sadar. “Soc un home de planter, m’agrada treballar la base, però, no regalo ni regalaré res”, va coincidir Jagoba Arrasate, el tècnic actual, el dia de la seva presentació en societat. Mirall a la gespa del que volia la presidència.

I dit i fet. Arrasate, fet a la Real Sociedad i amb les idees clares, ha acabat treballant amb un bloc en què han brillat i han dut la batuta jugadors fets a Pamplona. El paradigma és Roberto Torres, però a ell l’han seguit Unai i David García, tots dos imprescindibles a l’eix de la defensa, o Oier, a la medul·lar del camp fent parella amb l’ex de la Masia Fran Mérida. Una columna vertebral rojilla que ha tingut el suport de fitxatges puntuals que han entès com engrescar El Sadar: Carlos Clerc, el porter Rubén o el mateix Mérida. “Hem acabat fent un grup d’amics ben avinguts. Els de fora diuen que els hem acollit bé i segurament aquesta pinya és la clau”, va analitzar fa uns dies Roberto Torres just abans de segellar l’ascens. “Ara, tinc la sensació que tothom mira pel del costat. I abans això no havia estat així”, va afegir el capità de l’Osasuna, que enviava una alerta sobre èpoques passades. En l’Osasuna que va baixar el 2014, només el mateix Torres era un puntal en un equip fet amb gent de fora. Aleshores, el club va caure en un forat esportiu i social.

Cinc anys més tard, l’Osasuna ha sanejat tots els deutes amb Hisenda i ha aprovat la construcció del nou Sadar, previst per al 2020, amb un pressupost de 16 milions d’euros. L’aficionat ha regenerat les il·lusions a còpia de bones actuacions a casa –el conjunt navarrès no ha perdut cap partit en tota la temporada a casa i en això ha basat gran part de l’ascens– que han acabat significant un rècord històric per a l’entitat: mai cap equip de l’Osasuna havia aconseguit una xifra igual de punts en una lliga. Amb l’ascens a la butxaca i després d’un any pràcticament impecable a primera amb un futbol molt pràctic, ara Arrasate s’haurà de reinventar perquè es preveu un èxode de jugadors. En l’any del centenari del club, però, segur que el tècnic i la direcció esportiva no tiren la casa per la finestra perquè les cicatrius del passat li ensenyen que s’ha de confiar en la gent feta al planter. De fet, Arrasate ha fet debutar tres joves del filial que enguany ha assolit amb suficiència l’ascens a segona B. El nord no oblida.